dilluns, 29 de setembre del 2008

MEATRIX:

The Meatrix és una producció producte d'una beca "d'Activisme" que la empresa Free Range Graphics va donar a GRACE, una organització que treballa, entre altres coses, per acabar amb les pràctiques destructives i perilloses de la cria intensiva d'animals (porcs, vedelles, gallines...)

Al igual que GRACE hi ha moltes altres associacions que lluiten per:

  • Fer que els animals puguen tindre contacte amb la terra i el sol.
  • Deixar que tinguen espai per moure's "lliurement".
  • Respectar el seu cicle de creixement sense forçar-lo.
  • Donar suport a les granges "familiars".
  • Evitar el trasllat del animals a centenars de kilòmetres.
  • ...



Pròximament THE MEATRIX II

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 27 de setembre del 2008

LA SAL A LA CUINA:

Moltes vegades hem sentit diversitat d’opinions respecte a l’utilització de la sal a la cuina. Hi ha qui preferix cuinar sense sal, altres que l’afegixen des d’un principi... Per a deixar clar que és el que passa anem a definir uns conceptes que ens ajudaran en les explicacions.

Solvent: líquid que conté un solut. (ex: aigua amb sal dissolta)
Solut: allò que està dissolt en un solvent.(ex: sal en aigua)(ex: sals minerals, molècules sàpides...en la carlota)
Solució:composició d'un solvent i un solut.

Penseu que tots els aliments tenen un % elevat d'aigua. (ex: carlota = 88'6% d'aigua) i podríem considerar-los com a solucions.

Difusió: fenomen pel qual dues solucions amb diferents % de soluts tendixen a equilibrar la seua concentració quan es posen en contacte.
Osmosi: fenomen pel qual dues solucions separades per una membrana per la que sols pot pasar l'aigua, l'aigua tendix a passar de la solució més concentrada a la menys concentrada.

En conclusió: quan posen o bullim una carlota en aigua amb més o meny sal hi haurá alguns "trasvassaments" de sal, sals minerals, molècules sàpides... i aigua entre la carlota i l'aigua on la posem o fem bullir.

En el següent recuadre farem un resum de les diferents situacions que podem trobar al fer bullir una carlota en aigua amb diferents quantitats de sal.


Encara que el tema és molt més complexe, ja podem tindre unes conclusions que ens ajudaran a decidir quina quantitat de sal i en quin moment hem d'afegirla al coure verdures, peix, carn...
  • Si volem obtindre un bon caldo. Fer bollir els aliments sense sal i una vegada finalitzat, donar-li el nostre punt de sal.
  • Si volem menjar les verdures...("ensaladilla","menestra"...) i que no perguen sabor, bollir-les amb 7 gr de sal per litre d'aigua (1/2 cullerada sopera) i no aprofitar l'aigua.
  • Si volem tindre verdura, carn... sabroses i un bon caldo ("Putxero","estofats"...) afegir la sal progresivament durant la cocció.
Espere haver aclarit un poc el tema, però si no vos ha quedat clar envieu comentaris per eliminar els dubtes.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 20 de setembre del 2008

L'AMETLLER "EMPARRAT":


Fent una volta el diumenge pels masos de "Els Plans" van trobar una vinya que semblava ser un arbre. Quan ens vam arrimar vam vore que una vinya que naixia en el marge, pujava enrrollant-se pel tronc i les rames d'un ametller. L'efecte era curiós.


En este text sols volia donar-vos a conèixer esta curiositat. Aprofite per dir-vos que "Els plans " es una zona fàcil de recórrer, com el seu nom indica. Hi ha gran quantitat de masos (dels que no conec molt). Principalment trobareu carrasques amb conreus d'olivera i cereal en algunes zones. De forma puntual podeu trobar anouers, ametllers, arbocers...
Salut.
La Alegría de la Huerta.

divendres, 19 de setembre del 2008

LOCAVORES:




El terme "locavores" ("loca" de local i "vores" de devorar) va ser adoptat per una gent de San Francisco als Estats Units que es va proposar menjar sols allò que provenia d'un radi de 100 milles a la redona des del seu lloc de residència. Els motius que els van dur a seguir esta "dieta" van ser entre altres:
  • Suport al xicotet agricultor i ramader.
  • Suport a la xicoteta "industria" alimentaria i familiar: forners, formatgers...
  • Menjar productes poc temps després d'haver segut recollits, pescats...
  • Reduir les emisions de CO2 a l'atmosfera com a conseqüència del llarg transport.
  • ...
He pensat que podriem iniciar una llista per tindre informació de les persones de la zona que ens poden proveir d'aliments i fer-la pública en el bloc. La informació que deuriem aportar seria (si no sabem alguns camps ja s'anirarn completant) :
  1. Nom de la persona, empresa, cooperativa...
  2. On esta localitzada.
  3. Qué conreuen, crien, elaboren...
  4. Si apliquen o intenten aplicar métodes d'agricultura i ramaderia ecològica.
  5. On es poden adquirir els seus productes.
  6. Teléfon, adreça, e-mail, o qualsevol informació per contactar.
A banda de produccions locals estaria bé que foren ecològiques, de negocis familiars...

Encara que el bloc es llegeix per molta gent llunyana a estes comarques, hem de posar un punt on començar a contar, que en este cas seran les comarques de L'Alcoià i el Comtat, pense que un radi de 50 km seria suficient, ens queda més a má. Animen a posar-ho en marxa en altres llocs.

Encara que no dugam a terme la "dieta" sí que ens ajudarà a:
  • Conèixer millor el nostre voltant.
  • Adonar-nos de quines coses han deixat de produir-se.
  • Detectar les carències d'aliments que podriem tindre en cas de...
El tema es complexe, perqué "d'on ve el gra que alimenta els pollastres del meu veí? d'Africa, del Nord d'Europa?". De moment comencem i ja vorem.

Esperem les vostres aportacions en forma de comentari per anar fent gran la llista.

Salut.
La Alegria de la Huerta

dijous, 18 de setembre del 2008

CUNYA EN RADIOAKTIVA:

Hola a totes:

Podeu escoltar una cunya que està emetent-se a la ràdio gràcies als companys de RADIOAKTIVA per donar a conèixer el bloc. És un poc seria, però es bonica.

el menjador blogspot.mp3


Açí us pose la cançò completa d'on es va traure. El grup es diu MATTAFIX i la cançò "Gangster Blues"

Mattafix Gangster Blues.mp3


Salut.
El Menjador.

dimecres, 17 de setembre del 2008

"SEROLES":




L'altre dia vaig trobar al mercat "seroles" també es coneixen per sorolles, siroles o atzeroles. Son fruit del "Crataegus azarolus". Pel que fa al fruit, té forma de pereta xicoteta i redona, pot ser grog o roig, però jo sols els he vist de color grog. Té un gust que combina el sabor àcid i el dolç amb textura semblant a la d'algunes pomes.

Son curioses les llavors que té, son pinyols com els de cirera, però en té dos o tres que encaixen entre ells i al menjar-los es separen.

Pel que fa als fruits i les fruites en general, es diu que tenen colors i sabors atractius per a ser "menjats" per aus i mamífers, i que estos escampen les seues llavors

L'acidesa que presenta es conseqüència de l'elevada quantitat de vitamina C que conté, molta més que la taronja.

Com hem va dir la venedora "me n'han dut ara i ja no en tindré més", el fruit madura a la fi de l'estiu.

La Alegria de la Huerta

diumenge, 14 de setembre del 2008

VA UNA DE RAMADERIA:

Del llatí ovis aries, en català occidental agafem el primer terme per designar les ovelles; però el segon nom també el fem servir quan anomenem l’arma d’atac medieval (l’ariet), construït en forma de cap de borrego.


Aries, en llatí, és el mascle de l’ovella. Recercant entre els entesos del poble (Agres, en concret), designen el mascle de l’ovella com a mardà, el que està destinat per a procrear, i l’ovella seria la femella. Pel que fa a les cries són corderets, que són els destinats per a fer carn (antigament serien sacrificats per al consum tant els corders com les ovilles, la fam és la fam…), a més de fer servir la pell (el que més valia, segons l’informant). Dins del corder hi ha tot un món per descobrir (la lleterola, la mareta, els senyalets, la freixura, el garguero…)


Com més gran es fa el corder va agafant gust de carnús, és a dir, agafa la forçor del greix que impregna la llana dels corders. Una vegada mort, en despellofar-lo, la pell del corder no ha de tocar mai la carn, sinó agafaria gust de carnús.


També trobem una resta de vocabulari en els cognoms de la comarca: moltó, és el nom que rebia el mascle capat; hui en dia no es coneix aquesta paraula, però ha quedat la resta en el cognom.


El Dimoni de penca



divendres, 12 de setembre del 2008

L'OLI QUE ENS VENEN:

Olivera, vinya i blat son els tres conreus bàsics per la població mediterrània dels que ens agradaria fer referència continuada al bloc. Molts teniu proximitat amb l'olivera, però la vinya i el blat sempre ens a quedat un poc més llunyà.

En este primer text sobre l'oli voldria donar a conèixer quins tipus d'oli podem trobar al mercat i en que es caracteritzen. Amb esta informació sempre podrem decidir quin oli volem comprar i saber qué estem comprant.

Per poder fer una classificació hem de tindre clar els dos tipus de processos que es poden aplicar a les olives o a l'oli:

PROCESSOS MECÀNICS: processos físics (premsat, centrifugació, decantació, ...) aplicats a l'oliva per obtindre l'oli. Els processos mecànics poden fer-se a temperatures elevades o a temperatures al voltant de 25ºC (extracció en fred). Fer-ho a temperatures elevades augmenta el procés d'oxidació. Açò dona lloc a un OLI VERGE.

PROCESSOS QUÍMICS: processos aplicats a l'oli per poder-lo comercialitzar (neutralització d'acids, decoloració, desodorització...). Els processos químics s'apliquen després de vore que l'oli obtés després dels processos mecànics no es pot comercialitzar. Açò pot ser per diferents motius: olives collides fora del punt de maduració, emmagatzamen inadecuat de la oliva... Açò dona lloc a un OLI REFINAT.

Tenint clars estos processos podem fer una classificació (segons processos) dels olis que es comercialitzen:



En conclusió, el millor es consumir oli verge d'oliva, i si es extra, d'extracció en fred, i de producció ecològica donçs millor.

La Alegría de la Huerta


dimecres, 10 de setembre del 2008

CONSERVA DE TOMACA:



La setmana pasada vaig ajudar a uns amics a fer "la conserva". Encara que poden fer-se en conserva moltes altres verdures (alberginies, floricol, faves, carxofes...) del que més es fa es de tomaca.

La seva acidesa (alta, ph=4'5) fa que siga un producte óptim per conservar, ja que les bacteries no es reproduixen tant fàcilment.

El que més m'agrada es vore com en cada casa tenen unes costums i unes maneres de fer que diferixen unes de les altres.

PER PELAR-LES:
  • Uns pelen les tomaques amb el ganivet (fent una passada superficial primer).
  • Alguns fant un tall en forma de creu en la punta de la tomaca abans d'escaldar-la.
  • Alguns escalden la tomaca i la pelen directament.
  • Altres la escalden però la refreden en aigua gelada abans de pelar-la
  • ...
PER OMPLIR ELS POTS:
  • Tots llaven els pots amb un fregall, aigua i sabó. Alguns també els esterilitzen.
  • Alguns només utilitzen tomaques de la pereta.
  • Alguns les conserven senceres.
  • Altres les conserven senceres però fan un tall en creu a la part superior per exprimir-les i treure les llavors i l'excés d'aigua.
  • Alguns les fan a troços.
  • Altres les fan a troços peró abans també les tallen per la mitat les apreten i tiren les llavors i l'aigua.
  • ...
PER ESTERILITZAR ELS POTS:
  • Alguns els posen en aigua bollint durant 20 min.
  • Altres 45 min.
  • Altres 40 min. per als pots de 1/2 kg i 55 min. per als pots d'1 kg.
  • ...
PER REFREDAR ELS POTS:
  • Alguns els posen en aigua freda (de manera progresiva per que no es trenque el vidre).
  • Altres deixen els pots refredant-se al aire.
  • Altres els deixen dins de l'aigua calenta on els han esterilitzat.
  • ...
Com veieu en cada casa tenen uns costums, pregunteu (el perqué de les coses), informeu-vos, proveu i després decidiu el que més vos agrada.



La foto de dalt es feta per mi, peró esta
está feta per un fotógraf anomenat
Jose A Gallego.







La Alegría de la Huerta


diumenge, 7 de setembre del 2008

CIVADA:

Ací en va una de vocabulari!
Pel que fa als cereals, a la nostra comarca (imagine que també a d’altres del país valencià), hi ha una confusió molt extesa: Què entén un masero d’aquestes terres per civada (civâ)?
La civada és allò que menja el bestiar en general (del llatí cibo que vol dir menjar, el participi cibata, allò menjat). De l’aliment en general (la cibata), es va anar concretant i en cada territori el cereal que més es conreava va passar a anomenar-se civada: a castella un cereal concret (el hordeum vulgare), i a casa nostra un altre (la avena sativa). La confusió és fàcil d’entendre mitjançant el següent quadre:




El cereal més abundant a castella, per tant, seria l’hordeum vulgare, mentre que el més comú i emprat a casa nostra seria l’avena sativa!

El dimoni de penca


divendres, 5 de setembre del 2008

II TROBADA D'INTERCANVI DE LLAVORS:

L'Associació "Llavors d'ací" ha organitzat la 2ª trobada d'intercanvi de llavors tradicionals.

La 1ª trobada es va fer en febrer de 2008 a Turballos. Però esta segona es realitza a Meliana el 20 de setembre de 2008 a partir de les 7 de la vesprada.

A banda de les llavors conviden a la gent a dur les seues fruites i verdures per poder mostrar les varietats que estan conreuant-se.

Conviden a tothom el que vulga anar amb o sense llavors.
Trobareu més informació a la seua web (punxeu sobre el cartell).


La Alegría de la Huerta


dijous, 4 de setembre del 2008

TERRA PER CONREUAR:


L'article al que vos faig referència mostra com d'una manera o d'altra l'Ajuntament de Benifaió i altres volen oferir terres per conreuar als jubilats de la zona.


Tierra abandonada para el ocio.pdf


Estic pensant que els ajuntaments de les nostres comarques també podrien pensar en iniciatives d'este tipus.

El que podrien es: (Per demanar que no quede).
  • Oferir les terres com a "Centro de ocio" (ens hem avorrit del "Centro Comercial")
  • Oferir terres municipals, o que en demanen als que no les treballen.
  • Contractar a algú per orientar i formar en un tipus de conreu respectuós en el medi.
  • Fer tasques de recuperació de llavors, de "maneres de fer"...
  • Fer la oferta a jubilats, aturats, joves, col·legis, associacions, particulars...
  • Tot açò amb la finalitat de que les persones pugam familiaritzar-nos en "l'autoabastiment" i anar cap a la
¡¡¡¡ SOBIRANIA ALIMENTARIA !!!!

Espere els vostres comentaris de trellat o "destrellatats".


Salut
La Alegría de la huerta

dimarts, 2 de setembre del 2008

COLLIR MORES:

Es moment, época o temps de collir mores. Mores d'esbarzer (rubus ulmifolius) que van aparéixer verdes, van passar a rojes i ara estan negres. Han deixat d'estar ácides per ser dolces.

El que més m'agrada de les mores es menjar-les mentre les vaig collint, però de vegades quan ja estás un poc fart, però les veus tan grans i dolces que t'agafen ganes de dur-li'n als pares, als fills, als amics o als veïns.

Pot ser que dugues una cistelleta per dur-les (si has eixit a cosa feta), però segurament t'hages trobat l'esbarzer en un marge i hages fet una paradeta.

En conclusió, el que volia dir-vos es que per transportar les mores podeu agafar una vareta de fenàs (brachypodium phoenicoides) i anar "enrastrant-les" per fer penjolls. Açò m'ho va dir un amic i dies després vaig vore una persona pel carrer que portava les mores d'esta manera. Ho vaig preguntar a altres amics i també coneixien el métode. Hem semblava ser la única persona que no coneixia esta manera de dur les mores.


Salut.
La alegría de la huerta


dilluns, 1 de setembre del 2008

PATXARÀ:

El terme “patxarà” ve de l'euskera “basaran” que vol dir aranyó.

L'aranyoner (prunus spinosa) és un arbust espinós que pot abastar els dos metres d'alçada i es fa a les bardisses, als boscos clars i als marges i sol preferir els llocs ombrívols i amb una certa humitat. El podem trobar a les serres de Mariola, Aitana i la Font Roja, així com altres llocs de les nostres comarques. Les branques estan terminades en punxa, de fulles escasses i més aviat petites, lanceolades. Es cobreix de flors molt aviat a la primavera, encara sense fulles i, a la tardor, dóna nombrosos aranyons, petites prunetes esfèriques i de color blau negrós.


El patxarà és un licor amb un contingut alcohòlic del 25% i que s'obté per la maceració dels aranyons en aiguardent anisat . El grau d'alcohol vendrà donat per la gradació de l'anís que fem servir i que normalment estarà entre els 24º i els 30º.


Els aranyons contenen vitamina C, són tònics, astringents i fortifiquen l'estòmac.


Per tal d'elaborar el patxarà hem de disposar una quantitat d'aranyons que ha d'omplir, al menys, un quart de la botella on es faça el licor. Hi ha gent que afegeix, a més, un trosset d'escorça de llimona, una branquets de canella o un parell de grans de cafè -la qual cosa no estarà ben vista per qualsevol indígena de Navarra. De tota manera, aquestes variacions confereixen gustos i matissos ben interessants -cadascú que prove i trie. Per experiència, també cal dir que el secret potser rau en disposar d'un bon aiguardent i si aquest ve de Navarra, doncs molt millor, ja que els que puguem trobar a les bodegues de les nostres comarques o bé són massa secs o bé massa dolços, tot i que hi ha gent que els barreja per tal de trobar el tó òptim de l'aiguardent. A la fi, el licor ha de ser aromatizat i suau i no s'ha de notar l'olor a alcohol, amb un resultat molt pròxim a un xarop (hi ha qui afegueix al final del procés de maceració una mica de xarop a base d'aigua amb sucre moreno). Els experts en la matèria diuen que el patxarà comença a estar bo al cap d'un any de maceració (de tota manera, comenceu-lo a provar a partir dels sis mesos i compareu). Quan es compleix un any, es retiren els aranyons del licor per evitar que aquestos quan es podrisquen facen malbé el licor.


L'època de recol·lecció de l'aranyó a les nostres serres és durant la segona quinzena d'agost i la primera de setembre, i sempre dependrà de com a anat l'estiu (pluges, calor), del lloc on estiguen els aranyoners,... en fi, busqueu, trobeu i macereu.


Sento