dissabte, 28 de novembre de 2009

www.estacional.net




Hola a tots i a totes:
El motiu d'este mail es donar a conèixer la web www.estacional.net

És una web que oferix informació del aliments obtinguts tradicionalment en la Província d'Alacant, les seues varietats i les millors èpoques de consum.

L'objectiu és oferir una eina útil als professionals vinculats amb la gastronomia (cuiners, dietistes...) al personal docent i a qualsevol persona interessada en l'alimentació.

La pàgina web està vinculada directament amb el blog

en el que periòdicament es tractaran temes que ens permetran conèixer en profunditat els productes, seleccionats durant generacions, que han configurat la gastronomia de la zona.

Si és del vostre interés, podeu subscriure's al blog per rebre les entrades via mail.

Salutacions

David Roca

dimarts, 24 de novembre de 2009

QUE NO CAIGUEN LES OLIVES


Quan ens trobem amb (i disculpeu l'expressió) persones que prefereixen que les olives es caiguen a que algú les agafe, preferim (i disculpeu de nou l'expressió) furtar-li-les. I es que ja fa uns pocs anys que un grup de persones vam decidir tractar d'autogestionar l'oli que consumim. Així, collint olives de gent que no les fa i amablement ens les deixa i d'olivars abandonats, aconseguim abastir-nos d'oli ecològic per a tot l'any. I cada any anem aprenent algunes coses, així que posarem a mode d'introducció algunes de les més bàsiques de les que hem anat descobrint.


Les varietats, els camps i la recol·lecció.

Les varietats més abundants a les nostres comarques son tres: la blanqueta, la mançanella i l'alfafarenca. Hi han certs trets característics de cadascuna que fan ràpida la seva diferenciació: la blanqueta és de color blanc quan està verda, fa unes olives petites i es diu que està bona per a fer oli quan a l'arbre hi han olives de tres colors, és a dir abans no madure del tot, i es pot collir fàcilment amb les mans esmunyint les rames; la mançanella (que no és la "manzanilla" de Sevilla) es la que fa les olives més grosses, i son les que més s'utilitzen per fer olives trencades o amb sosa, quan estan verdes son de color verd intens i a l'igual que l'alfafarenca es solen recol·lectar amb vara; l'alfafarenca (d'Alfafara) és la que millor aguanta el fred, per això és més corrent a les zones més altes (Agres, Alfafara, La Torre de les Maçanes...), és la varietat més tardana i al madurar es fa molt negra i arrugada, dóna un oli de sabor molt intens encara que sol donar un menor rendiment. L'olivera borda, ullastre, ací no s'agafa però hi ha molta sobretot als olivars abandonats.

Les terres dels olivars han patit igualment que la resta de l'agricultura l'intrusió de les tècniques i usos derivats de la revolució verda; herbicides, plaguicides, abonaments químics, la mecanització del procés i finalment la pèrdua de la poca rendibilitat econòmica del treball, el que ha dut en primer lloc a la degradació de l'entorn i les persones i actualment a l'abandonament de moltes de les terres. Amb el nostre projecte d'auto abastiment d'oli posem el nostre petit granet d'arena per recuperar el treball comunal, sense amo ni patró, gaudint del treball manual i del dia en el camp; treballem (o almenys ho intentem) les terres de forma natural, sense llaurar, podant una mica al temps de la collita i amb l'ajuda de fem orgànic, aigua de pluja i sol, i parlem, cantem, riem i conspirem mentre ho fem.
Enguany hem de dir que ha sigut climàticament el pitjor novembre que recordem, i quan les plagues de "beates" ens crivellen en aquestes èpoques, no necessitem que cap Al Gore ens vinga a xerrar del canvi climàtic, i és que la gent del camp que ací primer pateix les conseqüències.


La propietat privada.

Any rere any veem com cada vegada més olives es cauen a terra perquè ja no resulta rendible recol·lectar-les. Treballem terres de gent amb qui tenim contacte i ens les cedeix perquè no van a fer-les, però de moment no les suficients a Alcoi per a fer l'oli que consumim. Ens han ofert terres més lluny, però veient la quantitat d'olives que es perden al nostre poble, pensem que no té lògica desplaçar-se amb tot el malbaratament energètic que suposa. I és ací on apareix el conflicte de la propietat privada. Nosaltres no creem en la propietat i es basem en altres criteris, no agafem olives de camps treballats o olives que vagen a fer-se ja siga per part dels seus propietaris o prestades, però considerem un greu delicte, en tot el significat de la paraula, que ens acusen de lladres aquells qui deixen caure les "seves" olives, així que seguirem recol·lectant aquells camps que estiguen evidentment abandonats. Per l'autogestió, la sobirania i l'anarquia.

Quatre gats

dijous, 19 de novembre de 2009

ASSEMBLEA SOBIRANIA ALIMENTARIA

Hola a totes i a tots:

Ja fa prous dies que no apereixia per ací, però torne per dir-vos que el


diumenge 22 de novembre de 2009 a les 12:00 hores


en el Mas del Potro del Barranc del Cinc a Alcoi la


7ª ASAMBLEA PLATAFORMA POR LA SOBERANÍA ALIMENTARIA ALICANTE


Com podeu vore ja son 7 les assemblees d'esta plataforma que es reunix amb prou periodicitat en diferents pobles de les comarques properes.

Salut.

La Alegría de la Huerta