dimarts, 30 de desembre de 2008

ANIMALS AUTÒCTONS II:


En esta segona part sobre Animals autòctons (la primera fou ANIMAL AUTÒCTONS) vull fer un resum d'un text de Vicente García-Menacho Osset on justifica "perquè mantindre les raçes".


Cal fer un esforç en mantindre les races d'animals autòctones perquè:

  • Son una herència cultural de generacions passades que deuríem deixar a les properes generacions.
  • Son el resultat d'una feina de selecció i millora que es va realitzar sobre el material original salvatge que hi havia en estes terres, per aconseguir aliments, energia per al treball o animals de companyia.
  • Els animals han donat forma al paisatge agrari que hui coneixem i que con a conseqüència de la seva absència està en perill de desaparèixer.
  • Està en perill la cultura ramadera (ja de difícil recuperació), així com la cultura agrícola que anava de manera paral·lela.
  • Estes races representen un material genètic amb gran adaptació: al medi, a la alimentació de baixa qualitat, a la feina... i pot ser necessari recuperar estos gens.
  • Son animals que als anys 60 no es van adaptar a la producció intensiva que se'ls va imposar (alimentació, espai...) i van ser substituits per híbrids comercials.
  • Els híbrids comercials no son capaços: d'adaptar-se al medi natural, d'aprofitar el recursos alimentaris naturals de la zona...
  • Els híbrids comercials necessiten: grans quantitats de productes químics en la seua alimentació per donar altes produccions, un alt grau d'intervenció humana per a la seua subsistència (ja que la sofisticació suposa vigilància)
  • Els híbrids comercials son incapaços de donar productes de qualitat, de no contaminar el medi i no es té en conte el seu benestar.

Salut
La Alegría de la Huerta.

dilluns, 22 de desembre de 2008

EL INSUPERABLES PUTXEROS DE LES IAIES:


Després d'observar i intentar entendre què es el que li ocorre als diferents alimentes al cuinar-los vaig a intentar transmetre perquè són insuperables els putxeros de les nostres iaies:




  • Per que utilitzen carn molt variada (porc, vedella, gallina, colom...algunes fins i tot corder) i la posen a bollir partint d'aigua freda i amb el foc molt suau. Açò fa que restes de sang, impureses... munten a la superfície poc a poc i ens permet llevar-les, sense aportar sabors que no afavoreixen l'elaboració.
  • També afegixen verdures variades (nap, xirivia, carlota...) una vegada han llevat l'escuma generada per la carn, creant una barreja d'aromes i sabors.
  • No deixen que l'aigua faça molts "borbotons" i sempre tenen el foc al mínim. Açò fa que es cuine per davall de 100º C i s'evita que molts aromes es volatilitzen i el "colàgen" de la carn es dissol passant a l'aigua.
  • En un principi afegixen la sal amb moderació, ja que un excés no deixaria que els aromes i sabors passaren al caldo. I si posaren poca sal s'obtindria un caldo molt saborós però uns aliments sense gust.
  • Afegeixen els cigrons arremullats i com la temperatura de cocció es suau, els cigrons es queden amb una textura com si foren mantega. Açò no es conseguix amb l'olla a pressió, ja que l'elevada temperatura fa que perguen la pell, s'obriguen...
  • Abans de posar les penques, les bullen a banda 3 o 4 min per a que no deixen el caldo verd i amarg. A d'açò els químics en diuen dissolució.
  • Afegixen la creïlla l'ultima mig hora de cocció per a que estiga al seu punt.
  • Les pilotes les fan amb la quantitat exacta de pa i sense molt ou per a que al quallar no queden dures.
  • ............
Podriem comentar algunes coses més però estic fent-ho massa llarg. Tant sols dir-vos que possiblement moltes iaies no facen moltes d'estes coses i també fan uns putxeros insuperables. Espere les vostres aportacions.

Bon Any.
La Alegría de la Huerta

divendres, 19 de desembre de 2008

PASTISSOS DE CARN:

A continuació vos mostrem una recepta del Pastissos de Carn. La fa la mare del Dimoni de Penca que és la mateixa que feia la seua avia. La recepta no té "desperdici" tant per la minuciosa descripció de l'elaboració com pel vocabulari.

Pastissos de carn:

Ingredients per a farcir el Pastís:

1’200 kg de magre de porc, 11 unces de sucre, ½ unça de canyella, 2 unces i mitja de pinyonets, la pell d’una llima, un manoll de julivert i clau (l’espècie).


Per a fer la massa:

8 rovells d’ou, 11 unces de sucre, 7 quiqueretes de manteca, 4 quiqueres i mitja d’aigua, farina que admitisca (però que no estiga la pasta endurida!). Per a fer aquesta mesura s’ha de posar 1’500 kg de manteca i 4 lliures de farina sense força (farina magra)


Mode de fer el FARCIT dels pastissos

Es capola el magre ben capolat i s’afegeix un manollet de julivert, amb la pell de mitja llima a trossets. Es fica al perol, i es cobreix d’aigua (que sobreisca dos ditets), es posa al foc fins que eixugue tota l’aigua i quede sec (més o menys, vaja). Se li afegeixen els pinyonets que prèviament haurem reblanit posant-los en aigua; se li afegeix la canyella (en pols, no tota ,que després de fer els pastissos en posarem al damunt!), el clau (dins d’una bolseta de tela) i el sucre sense deixar de moure’l, fins que torne a eixugar i estiga sec[1].

Llavors, hi posarem la manteca, fins que ho cobrisca tot un dit per damunt. Es deixa reposar fins que estiga gelada la mescla.

Per fer la PASTA fullada

Es posen els rovells, una que vaja remenant-los, de seguida el sucre (que ho absorbisca, a poc a poc), després la manteca (líquida) i l’aigua. Després hi abocarem la farina, a poc a poc, fins que la massa estiga blaneta (no molt dura, perquè es puga treballar).

Una vegada estiga ben amassada, en farem vint-i-sis pilotetes; aquestes es fan ben finetes amb el rutllo d’amassar (farem dos rotllos 13 + 13), una vegada feta ben planeta les untarem amb el sagí (cal un pinzellet). Així començarem a fer un rotllo. La següent la rotllarem fent el rutllo ben gran. Perquè no s’apegue a la taula cal que hi fiquem farina. D’una en una les anirem rotllant les 13 coquetes ben finetes (i les altres 13 igual).

Quan ja estiguen els dos rotllos es deixen reposar en lloc fresquet (el pastador!!) perquè el sagí es refrede i quede duret.

A l’endemà s’agafen els rotllos, es tallen transversalment a talladetes (s’espolvoreja de farina la taula) i s’estiren les coquetes; alerta! que la cara que porta farina ha de quedar per al capolat (el farcit, vaja), es fa una mena de cocot i es pinta de sagí per damunt. D’ací al forn (180º) fins que paren per daurats. En traure’ls espolvorejar amb canyella.

VOCABULARI

Lliura.- equivalent a 350 grams. Dividida en 12 unces.

Unça.- Dotzena part d’una lliura. “Més val onça que lliura” (sempre cal triar allò que val més; cosa que no entenc, perquè una lliura val més que una unça, però bé.[2]) Equivaldria a 30 grams, poc menys.

Quiquereta.- mesura equivalent a mitja corfa d’un ou, per a mesurar líquids, generalment (també es pot fer servir una tasseta de café xicoteta).

Farina magra.- Farina sense força. Magra: prima, que no creix.



[1] DCVB, Alcover Moll, per l’entrada d’unça.


[2] Generalment és el temps que tardaran dues persones a fer tot el rotllo que està explicat a continuació. Quan s’acabe de fer la massa, cuita estarà la carn.


diumenge, 14 de desembre de 2008

DOLÇOS DE NADAL:

Després d'arreplegar el que ens ha ofert la terra últimament: ametlles, carabasses d'hivern, pomes tardanes, nous... és hora d'elaborar dolços caracteritzats pel seu el·levat nombre de calories i que ens ajudaran a passar millor l'hivern.



Per conèixer els diferents tipus de dolços, aprendre les millors maneres d'elaborar-los, comparar receptes amb quantitats diferents i passar una bona estona hem decidit fer una convocatòria per a tot el que vulga aportar o aprendre alguna cosa de forma pràctica fent diferents elaboracions:
  • "Mantecats"
  • "Pastissets de moniato"
  • "Anouetes"
  • "Rollets d'anís"
  • ....
Un altre dels objectius és fer una recopilació de receptes de dolços i poder posar-la a la vostra disposició en format imprés i en el bloc.

Esperem la vostra assistència el proper Dissabte 20 de Desembre a les 9:30 hores en "El Menjador".

"CONFIRMEU LA VOSTRA ASSISTÈNCIA AMB UN MAIL, GRÀCIES"


Salut.
La Alegría de la Huerta.

dilluns, 8 de desembre de 2008

BOTIGUETA "EL MENJADOR":



Poc a poc va agafant "forma", el que va començar sent un lloc de distribució del "Pa del Potro" (Pa de farina ecològica amb rent elaborat en forn de llenya) ara està passant a ser una xicoteta "botigueta" on es pot trobar:



  • Vi negre: dues elaboracions diferents que provenen d'El Comtat
  • Oli d'Oliva Verge extra: (un del comtat, altre de Margarida...)
  • Taronges i Mandarines de la Ribera
  • Melmelades de diferents tipus
  • ...
Esperem que la oferta augmente i poder tindre mel, verdures...

Tots el que es ven de gent coneguda que porta els productes personalment. L'objectiu és augmentar els vincles entre productors i consumidors per donar suport a la gent que treballa "La Terra" de manera respectuosa, pagant el que és just i evitant "intermediaris".

Podeu comprar els dies que hi ha altres activitats:
  • Dimecres de 20 h a 23:30

Personalment el que més m'agrada és vorer que conec la gent i els llocs on s'ha conreat, elaborat... allò que principalment menge diàriament.

Salut.
La Alegría De La Huerta.

divendres, 5 de desembre de 2008

L'ARNADÍ:

L'arnadí, dolç típic de Xàtiva (La Costera) i de la Vall d'Albaida, és un menjar d'origen àrab, que està fet a base de carabassa i ametla (d’ací la seua adscripció a la tardor i l’hivern, sobretot per setmana santa), i que aporta grans quantitats de calories.
Admet també altres fruits secs a banda de l’ametla, com la nou, els pinyonets, les panses i fins i tot el moniato a parts iguals que la carabassa (o en substitució d’ella).
Jo he agafat una recepta que he trobat, seria més interessant que algú de xativa ens fera arribar com la fan a sa casa. De tota manera, aquesta recepta m’ha eixit bona, aupa!

Ingredients:
  • 1 kg de carabassa
  • Una quarta de sucre
  • 150 grams d’ametló
  • 150 grams d’ametla trossejada
  • Un grapat de pinyonets, panses i nous
  • 3 ous

Procediment:
Primerament tindrem la carabassa bollida, amb pell inclosa (proveu de fer-la torrada, aprofita igualment). La deixarem escórrer la nit d’abans per poder treballar-la millor.
Una vegada pelada la carabassa, fem una pasta dins d’un llibrell, on hi barrejarem la resta d’ingredients. Ben mesclat ho ficarem dins de cassoletes de fang i espolsejarem sucre per sobre. Passarem a coure-ho al forn, per cuinar l’ou que hi hem afegit.


El dimoni de penca

dimarts, 2 de desembre de 2008

L'ACIDESA DE L'OLI:

Fa uns tres mesos a la entrada "L'OLI QUE ENS VENEN" vam escriure sobre la diferència en quant al tipus de processos aplicats a les olives per obtindre:
  • "oli d'oliva verge" (sols processos mecànics: premsa, decantació...)
  • "oli d'oliva" (processos mecànics i químics: neutralització d'àcids, descoloració, desodorització...)
En esta entrada m'agradaria transmetre alguna informació que aclarira el tema de l'acidesa de l'oli. En primer lloc anem a definir INDEX D'ACIDESA.
  • GRAU O INDEX D'ACIDESA: indica la quantitat d'àcids grassos lliures presents a l'oli expressada en tant per cent de l'àcid oleic.
Els àcids grassos s'alliberen i el grau d'acidesa augmenta quan l'oliva és defectuosa a causa de:
  • plagues
  • malalties
  • mal tractament de l'oliva al collir-la i/o transportar-la
  • mal procés d'extracció de l'oli...

Les olives collides en el punt exacte de maduració i tractades correctament presentaran una acidesa entre el 0'2º i 0'4º i tindran unes propietats organolèptiques més que òptimes. A menor grau d'acidesa millor propietats.

¡¡¡ FINS ARA SOLS HEM PARLAT D'OLI D'OLIVA VERGE !!!

Pel que fa a la resta d'olis (anomenats comercialment "oli d'oliva" o "aceite de oliva"), l'acidesa que presenten una vegada fet el procés mecànic és molt elevada (exem: 10º) per tant no son òptims per comercialitzar.
Per neutralitzar-los esta acidesa el que es fa és neutralitzar l'oli amb sosa fins arribar quasi a 0º d'acidesa quedant un oli sense aromes ni sabor.
Una vegada neutralitzats afegixen oli d'oliva verge per aportar-los aromes i sabor i generalment s'obtenen dos tipus d'oli:
  • Oli d'oliva 0'4º: al que li s'ha afegit entre un 10 i un 20% d'oli d'oliva verge.
  • Oli d'oliva 1º: al que li s'ha afegit entre un 40 i un 50% d'oli d'oliva verge.
Per tant si comprem "Oli d'oliva" que no es verge sempre serà millor el de 1º, ja que porta més percentatge d'oli d'oliva verge.

NOTA: el tema és molt complex i sempre hi haurà excepcions en que no es cumplixca el que s'ha explicat.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 22 de novembre de 2008

NO A L'AUTOVIA VILLENA-MURO:

NOTA: per una errada cal descartar els fulls antics de recollida de signatures, els que teniu al final de la pàgina són els actuals i correctes.

Ací vos mostre el manifest de la plataforma
SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO.

MANIFEST PER L’ESTIMA DE LA VALLETA

Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.

L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de 4 carrils buscant l'eixida a Muro seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un molt més gran, connectar Madrid amb Benidorm.

La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare, i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tenir-ne cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.

Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, pel que aquestes terres ofereixen. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.

Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com hi passa el temps i cap administració fa res per millorar el seu estat, per donar-li un rendiment i per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?

L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.

La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i/o substitució per una altra alternativa d'adequació de la carretera actual i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en temes com sanitat, educació, i serveis de tot tipus.

Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.

VOLEM SER PUNT D’ARRIBADA, NO UN LLOC DE PAS!!!


Manifest per l'estima de la valleta.pdf

Full de signatures per la valleta.pdf


http://salvemlavalleta.blogspot.com/




diumenge, 16 de novembre de 2008

COMENTARIS JORNADES MICOLÒGIQUES:

La valoració de les I JORNADES MICOLÒGIQUES ha segut molt positiva, unes vint persones vam estar buscant bolets per la Serra de Mariola de matí i per la de la Font Roja de vesprada, va ser un dia assolejat en el que vam conèixer noves varietats i vam fer noves amistats.

Estes son les diferents varietats de bolets que vam trobar
  • Carlet
  • Pampeta (lepista)
  • Fredolic
  • Txampinyó
  • Llengua de bou o punxetes
  • Llenega negra o mocosa
  • Esclata sang
  • Pota de perdiu
  • Pet de llop
  • Turma
  • Garlandí
  • i alguna més que no recorde.
Estes son les receptes del sopar per concloure les jornades:

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dijous, 13 de novembre de 2008

RECOMANACIONS PER AGAFAR BOLETS:


A continuació vos deixe les recomanacions de l'associació per agafar bolets, intentarem estar al dia en els últims estudis micològics per anar actualitzant-les:


TALLAR O ARRANCAR?:

Les ordenances municipals d’Alcoi i Bocairent prohibixen arrancar els bolets i obligen a tallar-los.

Alguns micòlegs diuen que no hi ha cap inconvenient en arrancar els bolets i si es tallen poden haver infeccions per part de fongs paràsits.

REMOURE EL SOL:

No es deu remenar el sòl amb la mà ni amb cap eïna, ja que es perjudicial per als micel·lis.

Els bolets s'han de veure a simple vista i amb l'ajut d'un bastó s'han de retirar les branquetes necessàries per agafar-los.

CISTELLA:

El transport en cistelles de canya o similars afavorirà que el bolet tinga aire al seu voltant que facilite la seva oxigenació i no siguen atacats per bacteris. Afavorirà que es dispersen les espores i caiguen, encara que, segons alguns micòlegs, no son tantes les que arriben a terra..

També podràs dur-los de forma ordenada sense que es trenquen.

BOLETS MENUTS:

No hem d’agafar els bolets menuts, ja que encara no han fet la seva funció d’escampar espores. Encara que esta pràctica de forma puntual no es un problema greu, sí que pot ser-ho en recollides massives.

IDENTIFICACIÓ DE BOLETS:

Si volem identificar un bolet, hem d’agafar 1 o 2 exemplars adults sencers i algún més jove, hem d’embolicar-los en un full d'al·lumini i anotar el lloc on l’hem trobat, el tipus de vegetació, tipus de sol…per posteriorment identificar-los amb gent experta i ajuda de guies.

BOLET QUE NO HAGES D'AGAFAR, DEIXA'L ESTAR; NO ELS TRENQUES NI ELS ARRENQUES.

EVITEU ELS CRITS PER LA SERRA, LA RESTA DE GENT I LA FAUNA US HO AGRAIRAN.


Salut.

La Alegría de la Huerta.

.


dijous, 6 de novembre de 2008

ANIMALS AUTÒCTONS:

Alguna cosa sabia sobre gallines o cabres autòctones de la zona. Però el que no sabia es que també teniem conills, coloms, porcs i fins i tot vaques.

Pel que fa a les vaques pareix ser que fins mitjans del segle XX hi havien desenes de milers entre Almeria, Múrcia, Albacete i Alacant i que ara no arriben al centenar.

Des d'Oriola fins Guardamar hi havien
¡¡¡ 8500 !!!.

A continuació vos deixe un llistat de les races dels diferents animals que podem considerar com "autòctones", ja que encara que no es van "¿desenvolupar?" exactament a les nostres comarques, sí que van ser "adoptats" com a nostres, ja que es van desenvolupar en llocs on les condicions (clima, terreny...) eren similars a les nostres. ("De vegades que difícil es escriure")

  • Gallina Alicantina.
  • Cabra Murciano-Granadina
  • Conill Valenciá o "Gigante español"
  • Porc Chato Murciano
  • Colom Buchon Morrillero Alicantino
  • Ovella Sudat, Guirra o Roja levantina
  • Vaca Murciano-Levantina
Seria una feina d'historiadors situar els animals anomenats en els llocs i en els moments on van ser criats. Espere obtindre més informació sobre els diferents animals i comunicar-la en propers textos.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 1 de novembre de 2008

Ahir es va inaugurar:
pa i roses
Sobirania alimentaria i de gènere

Amb el següent programa:

Del 30 d'octubre al 15 de novembre de 2008 EXPOSICIÓ "MÓN RURAL i SOBIRANIA ALIMENTÀRIA EN UN MÓN GLOBALITZAT"
Horari: de dimarts a divendres de 17 a 22 h i dissabte de 18 a 21 h.

Divendres 31 d'octubre de 2008, 20 h
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ i PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL "CAMPESINAS. SEMILLAS DEL CAMBIO"

Dimecres 5 de novembre de 2008, 20 h
CONFERÈNCIA SOBRE "DONES, GLOBALITZACIÓ i MÓN RURAL", A CÀRREC D'IRENE LEÓN


Dijous 27 de novembre de 2008, 20 h
CONFERÈNCIA SOBRE "AGROCOMBUSTIBLES: L'AGRICULTURA AL SERVEI DE L'AUTOMÒBIL", A CÀRREC DE TOM KUCHARZ


LLOC: CENTRE CULTURAL OVIDI MONTLLOR - VISTABELLA, 8 - ALCOI



Molt recomanable.
Salut.
La Alegría de la Huerta.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

"CABELL D'ANGEL":


Fa uns dies em van donar una carabassa moscada (Cucurbita moschata), carabassa de cabell d'àngel, o carabassa "confitera".

La podem classificar com un carabassa d'hivern, ja que la seva collita és després de l'estiu i té la pell més dura i arrugada, cosa que fa que siga fàcil d'emmagatzemar durant l'hivern.

Amb la carabassa em van donar la explicació de com fer el Cabell d'àngel, que a continuació vos mostre.
  1. Es pela la carabassa i li se lleven les llavors.
  2. Es fa a troços i es bull en un perol amb poca aigua uns 20 o 25 min.
  3. S'escorre i es pesa.
  4. Es prepara el mateix pes de sucre (o un poc menys).
  5. Es barreja la carabassa, el sucre, el groc de la llima ratllat i un poc de canyella.
  6. Es posa a foc suau i es va remenant. (Es pot afegir un poc d'aigua que s'ha utilitzat per bullir la carabassa).
  7. Es courà entre 45 i 60 min.
  8. Finalment es pot posar en pots de vidre i tapar-los. Com que està calenta ella mateix farà el buit.
Espere fer-ho prompte.

Salut i fins la pròxima.
La Alegría de la Huerta.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

APRENDRE JUGANT:

Continuem parlant de bolets, si voleu aprendre de forma divertida sobre els bolets a la web www.tocatsdelbolet.com trobareu un joc que vos ensenyarà:


  • On localitzar els diferents tipus de bolets.
  • Quines condicions de pluja necessiten per sortir.
  • Característiques principals.
  • Cóm cuinar-lo...



Molts d'ells no es troben per les nostres comarques, però no va de més un poc de "culturilla general".

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

JORNADES MICOLÒGIQUES:


Sembla que ja van donant-se les condicions de temperatura, humitat... per a la sortida de diferents tipus de bolets.

Des de "El Menjador" hem pensat en organitzar les primeres JORNADES MICOLÒGIQUES "EL MENJADOR" amb l'objectiu de passar un dia agradable per la serra, conèixer gent...

El programa es el següent:


JORNADES MICOLÒGIQUES "EL MENJADOR":

( 15 de NOVEMBRE de 2008)

8:30 BENVINGUDA: timonet, dolçets...
9:00 EIXIDA: formant grups per anar a diferents llocs.
14:00 DINAR: de "sobaquillo" en un lloc comú per a tots els participants.
19:00 TROBADA: en El Menjador per reconèixer els bolets, classificar-los, netejar-los...
21:30 SOPAR: receptes variades amb els bolets que trobem.


SUBSCRIPCIÓ: Per e-mail: elmenjador.associacio@gmail.com Abans del 8 de Novembre de 08. (Les places son limitades)

PREU: 10 €

La benvinguda, el sopar... es farà al local de l'associació "El Menjador" al carrer Sant Nicolauet 147.

Esperem poder repetir les jornades els propers anys i augmentar i millorar les activitats.

Salut.
El Menjador.

dimecres, 15 d’octubre de 2008

GRANJA ONLINE:

Si alguna vegada heu pensat en criar gallines, coloms, caragols, cabres... i no sabeu per on començar, podeu visitar el fòrum www.granjaonline.es.

Encara que el millor per aprendre la majoria de coses relacionades amb els animals és parlar directament amb gent experimentada, que et mostren com fan les coses, que t'orienten i et corregisquen... No va mal tindre contactes "online" amb gent de comarques properes i de tot l'estat, que moltes vegades passen a ser contactes "directes".

Salut.
La Alegría de la Huerta.




dilluns, 13 d’octubre de 2008

"CODONYS COLLITS DE LA CODONYERA":

Li ha arrivat l'hora al codony que ja és present als nostres mercats. Eixe fruit parent de la poma i de la pera però amb una carn no tan fina com la dels seus parents.

El tractament habitual que li se dona es per fer codonyat. La consistència que agafa es conseqüència de l'elevada quantitat de pectina que conté.

La pectina és un hidrat de carboni soluble en aigua que té la capacitat de crear una xarxa per retindre l'aigua (majorment amb presència de sucre i àcid cítric), cosa que fa que el codonyat agafe eixa textura tan característica.

El que volia dir-vos es que a banda del codonyat podeu fer els codonys al forn o bullir-los. Si decidiu bullir-los podeu fer-ho de la següent manera:
  1. Peleu els codonys i talleu la part de les llavors (reserveu les pells y les llavors).
  2. Talleu-los en quatre parts.
  3. Feu una barreja d'aigua, vi blanc sec i suc de llima. (Quantitats al gust)
  4. Afegiu sucre de canya, i corfa de llima.
  5. Poseu els codonys en la barreja anterior i bulliu-los fins que estiguen tendres.
  6. Retireu els codonys, deixeu-los gelar i talleu-los més xicotets.
  7. Afegiu les pells i les llavors al líquid i continueu bullint esta barreja fins obtindre una quantitat adequada per acompanyar els codonys.
  8. Passeu el líquid amb les pells per un colador i afegiu-li un poquet de mel si vos ve de gust.
Ja podeu menjar els codonys amb el suquet de llima i mel, on podeu afegir uns trossets d'anous o unes panses.

Bon Profit.
La Alegría de la Huerta.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

LA FIGUERA:

Arbre: La figuera (ficus carica). De l’arbre no s’aprofita la fusta (roïna per a cremar fins i tot) ni l’ombra: la figuera té foc, diuen, ja que el polsim que deixa la fusta i el contacte de la saba amb la pell provoca picors i irritacions.

El fruit: la figa.

El temps òptim per a les figues ha estat a finals d’agost i principis de setembre, però sempre va bé comentar alguna cosa de vocabulari referent a les figues.

Taboll- Quan la fruita està començant a madurar, però encara està verda, aleshores es diu que la figa encara està taboll. (El diccionari dóna un possible origen de l’àrab vulgar valencià: batollar, fer caure la fruita madura).

Hi ha diferents tipus de figues, però jo només controle les de la gota la mel, les de coll de dama i les bacores, a vore si hi ha qui en diu més!!!

Segons diuen els entesos, la figa, perquè estiga bona, ha d’estar clavillada, rebecada i picada per pardal.

El dimoni de penca

dissabte, 4 d’octubre de 2008

L'OLIVAR:

Els meus contactes amb les oliveres son pocs: ajudar a "fer olives" a amics, sempre a nivell familiar, participar en l'obtenció de l'oli en una almàssera tradicional (de tracció animal), i observar la poda d'algunes oliveres.

Açò ho vinc a dir per que la meva visió respecte a oliveres, olives, oli, bancals... ha canviat des de que va caure a les meves mans el llibre el olivar ecológico de Manuel Pajarón Sotomayor.

Encara que a molts els agradaria que només foren tres els protagonistes (olivera, oliva i persones) per a obtindre l'oli. Manuel Pajarón li dona un sentit més ampli a la paraula "olivar" i ens fa vorer la importància de tot el que envolta a les oliveres amb un llenguatge clar per a tots el públics.

Ens parla de:
  • Insectes, rèptils, aus i altres animals que considera imprescindibles.
  • Conreus associats de lleguminoses, gramínies...
  • La terra, l'aigua i el sol.
  • Recuperació de nutrients: pinyolada, cendres...
  • Salut i malalties.
  • ....
M'agrada que els llibres passen per les mans de molta gent, per tant si algú té interés en llegir-lo me'l pot demanar enviant un correu a elmenjador.associacio@gmail.com

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dilluns, 29 de setembre de 2008

MEATRIX:

The Meatrix és una producció producte d'una beca "d'Activisme" que la empresa Free Range Graphics va donar a GRACE, una organització que treballa, entre altres coses, per acabar amb les pràctiques destructives i perilloses de la cria intensiva d'animals (porcs, vedelles, gallines...)

Al igual que GRACE hi ha moltes altres associacions que lluiten per:

  • Fer que els animals puguen tindre contacte amb la terra i el sol.
  • Deixar que tinguen espai per moure's "lliurement".
  • Respectar el seu cicle de creixement sense forçar-lo.
  • Donar suport a les granges "familiars".
  • Evitar el trasllat del animals a centenars de kilòmetres.
  • ...



Pròximament THE MEATRIX II

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 27 de setembre de 2008

LA SAL A LA CUINA:

Moltes vegades hem sentit diversitat d’opinions respecte a l’utilització de la sal a la cuina. Hi ha qui preferix cuinar sense sal, altres que l’afegixen des d’un principi... Per a deixar clar que és el que passa anem a definir uns conceptes que ens ajudaran en les explicacions.

Solvent: líquid que conté un solut. (ex: aigua amb sal dissolta)
Solut: allò que està dissolt en un solvent.(ex: sal en aigua)(ex: sals minerals, molècules sàpides...en la carlota)
Solució:composició d'un solvent i un solut.

Penseu que tots els aliments tenen un % elevat d'aigua. (ex: carlota = 88'6% d'aigua) i podríem considerar-los com a solucions.

Difusió: fenomen pel qual dues solucions amb diferents % de soluts tendixen a equilibrar la seua concentració quan es posen en contacte.
Osmosi: fenomen pel qual dues solucions separades per una membrana per la que sols pot pasar l'aigua, l'aigua tendix a passar de la solució més concentrada a la menys concentrada.

En conclusió: quan posen o bullim una carlota en aigua amb més o meny sal hi haurá alguns "trasvassaments" de sal, sals minerals, molècules sàpides... i aigua entre la carlota i l'aigua on la posem o fem bullir.

En el següent recuadre farem un resum de les diferents situacions que podem trobar al fer bullir una carlota en aigua amb diferents quantitats de sal.


Encara que el tema és molt més complexe, ja podem tindre unes conclusions que ens ajudaran a decidir quina quantitat de sal i en quin moment hem d'afegirla al coure verdures, peix, carn...
  • Si volem obtindre un bon caldo. Fer bollir els aliments sense sal i una vegada finalitzat, donar-li el nostre punt de sal.
  • Si volem menjar les verdures...("ensaladilla","menestra"...) i que no perguen sabor, bollir-les amb 7 gr de sal per litre d'aigua (1/2 cullerada sopera) i no aprofitar l'aigua.
  • Si volem tindre verdura, carn... sabroses i un bon caldo ("Putxero","estofats"...) afegir la sal progresivament durant la cocció.
Espere haver aclarit un poc el tema, però si no vos ha quedat clar envieu comentaris per eliminar els dubtes.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 20 de setembre de 2008

L'AMETLLER "EMPARRAT":


Fent una volta el diumenge pels masos de "Els Plans" van trobar una vinya que semblava ser un arbre. Quan ens vam arrimar vam vore que una vinya que naixia en el marge, pujava enrrollant-se pel tronc i les rames d'un ametller. L'efecte era curiós.


En este text sols volia donar-vos a conèixer esta curiositat. Aprofite per dir-vos que "Els plans " es una zona fàcil de recórrer, com el seu nom indica. Hi ha gran quantitat de masos (dels que no conec molt). Principalment trobareu carrasques amb conreus d'olivera i cereal en algunes zones. De forma puntual podeu trobar anouers, ametllers, arbocers...
Salut.
La Alegría de la Huerta.

divendres, 19 de setembre de 2008

LOCAVORES:




El terme "locavores" ("loca" de local i "vores" de devorar) va ser adoptat per una gent de San Francisco als Estats Units que es va proposar menjar sols allò que provenia d'un radi de 100 milles a la redona des del seu lloc de residència. Els motius que els van dur a seguir esta "dieta" van ser entre altres:
  • Suport al xicotet agricultor i ramader.
  • Suport a la xicoteta "industria" alimentaria i familiar: forners, formatgers...
  • Menjar productes poc temps després d'haver segut recollits, pescats...
  • Reduir les emisions de CO2 a l'atmosfera com a conseqüència del llarg transport.
  • ...
He pensat que podriem iniciar una llista per tindre informació de les persones de la zona que ens poden proveir d'aliments i fer-la pública en el bloc. La informació que deuriem aportar seria (si no sabem alguns camps ja s'anirarn completant) :
  1. Nom de la persona, empresa, cooperativa...
  2. On esta localitzada.
  3. Qué conreuen, crien, elaboren...
  4. Si apliquen o intenten aplicar métodes d'agricultura i ramaderia ecològica.
  5. On es poden adquirir els seus productes.
  6. Teléfon, adreça, e-mail, o qualsevol informació per contactar.
A banda de produccions locals estaria bé que foren ecològiques, de negocis familiars...

Encara que el bloc es llegeix per molta gent llunyana a estes comarques, hem de posar un punt on començar a contar, que en este cas seran les comarques de L'Alcoià i el Comtat, pense que un radi de 50 km seria suficient, ens queda més a má. Animen a posar-ho en marxa en altres llocs.

Encara que no dugam a terme la "dieta" sí que ens ajudarà a:
  • Conèixer millor el nostre voltant.
  • Adonar-nos de quines coses han deixat de produir-se.
  • Detectar les carències d'aliments que podriem tindre en cas de...
El tema es complexe, perqué "d'on ve el gra que alimenta els pollastres del meu veí? d'Africa, del Nord d'Europa?". De moment comencem i ja vorem.

Esperem les vostres aportacions en forma de comentari per anar fent gran la llista.

Salut.
La Alegria de la Huerta

dijous, 18 de setembre de 2008

CUNYA EN RADIOAKTIVA:

Hola a totes:

Podeu escoltar una cunya que està emetent-se a la ràdio gràcies als companys de RADIOAKTIVA per donar a conèixer el bloc. És un poc seria, però es bonica.

el menjador blogspot.mp3


Açí us pose la cançò completa d'on es va traure. El grup es diu MATTAFIX i la cançò "Gangster Blues"

Mattafix Gangster Blues.mp3


Salut.
El Menjador.

dimecres, 17 de setembre de 2008

"SEROLES":




L'altre dia vaig trobar al mercat "seroles" també es coneixen per sorolles, siroles o atzeroles. Son fruit del "Crataegus azarolus". Pel que fa al fruit, té forma de pereta xicoteta i redona, pot ser grog o roig, però jo sols els he vist de color grog. Té un gust que combina el sabor àcid i el dolç amb textura semblant a la d'algunes pomes.

Son curioses les llavors que té, son pinyols com els de cirera, però en té dos o tres que encaixen entre ells i al menjar-los es separen.

Pel que fa als fruits i les fruites en general, es diu que tenen colors i sabors atractius per a ser "menjats" per aus i mamífers, i que estos escampen les seues llavors

L'acidesa que presenta es conseqüència de l'elevada quantitat de vitamina C que conté, molta més que la taronja.

Com hem va dir la venedora "me n'han dut ara i ja no en tindré més", el fruit madura a la fi de l'estiu.

La Alegria de la Huerta

diumenge, 14 de setembre de 2008

VA UNA DE RAMADERIA:

Del llatí ovis aries, en català occidental agafem el primer terme per designar les ovelles; però el segon nom també el fem servir quan anomenem l’arma d’atac medieval (l’ariet), construït en forma de cap de borrego.


Aries, en llatí, és el mascle de l’ovella. Recercant entre els entesos del poble (Agres, en concret), designen el mascle de l’ovella com a mardà, el que està destinat per a procrear, i l’ovella seria la femella. Pel que fa a les cries són corderets, que són els destinats per a fer carn (antigament serien sacrificats per al consum tant els corders com les ovilles, la fam és la fam…), a més de fer servir la pell (el que més valia, segons l’informant). Dins del corder hi ha tot un món per descobrir (la lleterola, la mareta, els senyalets, la freixura, el garguero…)


Com més gran es fa el corder va agafant gust de carnús, és a dir, agafa la forçor del greix que impregna la llana dels corders. Una vegada mort, en despellofar-lo, la pell del corder no ha de tocar mai la carn, sinó agafaria gust de carnús.


També trobem una resta de vocabulari en els cognoms de la comarca: moltó, és el nom que rebia el mascle capat; hui en dia no es coneix aquesta paraula, però ha quedat la resta en el cognom.


El Dimoni de penca



divendres, 12 de setembre de 2008

L'OLI QUE ENS VENEN:

Olivera, vinya i blat son els tres conreus bàsics per la població mediterrània dels que ens agradaria fer referència continuada al bloc. Molts teniu proximitat amb l'olivera, però la vinya i el blat sempre ens a quedat un poc més llunyà.

En este primer text sobre l'oli voldria donar a conèixer quins tipus d'oli podem trobar al mercat i en que es caracteritzen. Amb esta informació sempre podrem decidir quin oli volem comprar i saber qué estem comprant.

Per poder fer una classificació hem de tindre clar els dos tipus de processos que es poden aplicar a les olives o a l'oli:

PROCESSOS MECÀNICS: processos físics (premsat, centrifugació, decantació, ...) aplicats a l'oliva per obtindre l'oli. Els processos mecànics poden fer-se a temperatures elevades o a temperatures al voltant de 25ºC (extracció en fred). Fer-ho a temperatures elevades augmenta el procés d'oxidació. Açò dona lloc a un OLI VERGE.

PROCESSOS QUÍMICS: processos aplicats a l'oli per poder-lo comercialitzar (neutralització d'acids, decoloració, desodorització...). Els processos químics s'apliquen després de vore que l'oli obtés després dels processos mecànics no es pot comercialitzar. Açò pot ser per diferents motius: olives collides fora del punt de maduració, emmagatzamen inadecuat de la oliva... Açò dona lloc a un OLI REFINAT.

Tenint clars estos processos podem fer una classificació (segons processos) dels olis que es comercialitzen:



En conclusió, el millor es consumir oli verge d'oliva, i si es extra, d'extracció en fred, i de producció ecològica donçs millor.

La Alegría de la Huerta


dimecres, 10 de setembre de 2008

CONSERVA DE TOMACA:



La setmana pasada vaig ajudar a uns amics a fer "la conserva". Encara que poden fer-se en conserva moltes altres verdures (alberginies, floricol, faves, carxofes...) del que més es fa es de tomaca.

La seva acidesa (alta, ph=4'5) fa que siga un producte óptim per conservar, ja que les bacteries no es reproduixen tant fàcilment.

El que més m'agrada es vore com en cada casa tenen unes costums i unes maneres de fer que diferixen unes de les altres.

PER PELAR-LES:
  • Uns pelen les tomaques amb el ganivet (fent una passada superficial primer).
  • Alguns fant un tall en forma de creu en la punta de la tomaca abans d'escaldar-la.
  • Alguns escalden la tomaca i la pelen directament.
  • Altres la escalden però la refreden en aigua gelada abans de pelar-la
  • ...
PER OMPLIR ELS POTS:
  • Tots llaven els pots amb un fregall, aigua i sabó. Alguns també els esterilitzen.
  • Alguns només utilitzen tomaques de la pereta.
  • Alguns les conserven senceres.
  • Altres les conserven senceres però fan un tall en creu a la part superior per exprimir-les i treure les llavors i l'excés d'aigua.
  • Alguns les fan a troços.
  • Altres les fan a troços peró abans també les tallen per la mitat les apreten i tiren les llavors i l'aigua.
  • ...
PER ESTERILITZAR ELS POTS:
  • Alguns els posen en aigua bollint durant 20 min.
  • Altres 45 min.
  • Altres 40 min. per als pots de 1/2 kg i 55 min. per als pots d'1 kg.
  • ...
PER REFREDAR ELS POTS:
  • Alguns els posen en aigua freda (de manera progresiva per que no es trenque el vidre).
  • Altres deixen els pots refredant-se al aire.
  • Altres els deixen dins de l'aigua calenta on els han esterilitzat.
  • ...
Com veieu en cada casa tenen uns costums, pregunteu (el perqué de les coses), informeu-vos, proveu i després decidiu el que més vos agrada.



La foto de dalt es feta per mi, peró esta
está feta per un fotógraf anomenat
Jose A Gallego.







La Alegría de la Huerta


diumenge, 7 de setembre de 2008

CIVADA:

Ací en va una de vocabulari!
Pel que fa als cereals, a la nostra comarca (imagine que també a d’altres del país valencià), hi ha una confusió molt extesa: Què entén un masero d’aquestes terres per civada (civâ)?
La civada és allò que menja el bestiar en general (del llatí cibo que vol dir menjar, el participi cibata, allò menjat). De l’aliment en general (la cibata), es va anar concretant i en cada territori el cereal que més es conreava va passar a anomenar-se civada: a castella un cereal concret (el hordeum vulgare), i a casa nostra un altre (la avena sativa). La confusió és fàcil d’entendre mitjançant el següent quadre:




El cereal més abundant a castella, per tant, seria l’hordeum vulgare, mentre que el més comú i emprat a casa nostra seria l’avena sativa!

El dimoni de penca


divendres, 5 de setembre de 2008

II TROBADA D'INTERCANVI DE LLAVORS:

L'Associació "Llavors d'ací" ha organitzat la 2ª trobada d'intercanvi de llavors tradicionals.

La 1ª trobada es va fer en febrer de 2008 a Turballos. Però esta segona es realitza a Meliana el 20 de setembre de 2008 a partir de les 7 de la vesprada.

A banda de les llavors conviden a la gent a dur les seues fruites i verdures per poder mostrar les varietats que estan conreuant-se.

Conviden a tothom el que vulga anar amb o sense llavors.
Trobareu més informació a la seua web (punxeu sobre el cartell).


La Alegría de la Huerta