dissabte, 30 d’agost de 2008

RECULL LLAURO!

Se m’ha dit que escriga sobre el camp, en un primer acostament:


El que m’interessa del camp és vore com creixen les diferents espècies que hi plantem, però, a més, el que m’interessa és vore el bancal com un conjunt total d’elements, una xarxa d’intercanvis lògica i íntegra, perfecta. Així els animals interactuen amb la terra (els llombrígols, els pardals, les ovelles, etc.), l’aigua la fecunda, el sol l’escalfa, l’aire la resseca, tot funciona.


L’ésser humà l’únic que ha hagut de fer és situar cada cosa al seu lloc, ordenar i, sobretot, posar-li un nom (que ja és!).


Penseu que TOT element agrari té (tenia, almenys) el seu nom; existia en tant que tenia un ús, era profitós per a l’habitant del medi rural (és clar, fa setanta o vuitanta anys als nostres pobles ningú coneixia ni una paraula sobre internet i els ordinadors: no calia per a viure).


Cada cosa el seu nom, i això és el que més m’interessa, trobar el perquè del lèxic del camp que ha impregnat la parla de la societat post-agrària (i d’altres paraules que s’han perdut o estan en via).


Que hom estiga o no assaonat és un concepte que ens ve de lluny, de molt lluny; (ja s’ha de treballar i conéixer bé el terreny per vore si està o no en saó), i que un jugador de futbol s’assemble a un jònec també ho és, simplement cal fer una ullada en profunditat i de seguida se’ns descobreix una nova paraula (en efecte el boix del morter es diu així en honor al seu corresponent en botànica! buxus sempervirens)


Així doncs moltes de les paraules que anirem introduint possiblement siguen conegudes per molts de vosaltres, altres us sonaran d’alguna persona major del vostre entorn que les faça servir, i d’altres simplement coneixereu un significat més profund d’elles. Espere que el recull s’amplie per diversos informants, alhora contrastar informació serà molt interessant!


El Dimoni de penca




dimarts, 26 d’agost de 2008

"ULTIMA GENERACIÓN"

Fa uns dies un amic ens comentava "Som la última generació que pot fer que no desaparega la poca cultura agrària que queda". Esta frase formava part d'una llarga conversa que ara no ve al cas.

Buscant informació sobre les gallines autòctones de la zona vaig trobar un article que parla de com una gent de Monòver havia aconseguit que estes gallines no desaparegueren i té molt a veure en el comentari d'abans.



http://www.arteavicola.com/las_gallinas_autoctonas_alicantinas


Este exemple és un més de molts que li donen la raó a la persona que feia el comentari anterior, i en part el motiu d'este bloc.

"Se acabaron ya las flores
las lechugas y el jamón
el ozono es un recuerdo
y una leyenda el calor.
Última generación, sin cerebro ni corazón..."

Extremoduro

La Alegría de la huerta


dilluns, 25 d’agost de 2008

UN HORT A CASA:

Si vos es difícil trobar un tros de terra o el que teniu vos queda molt lluny o no teniu temps per anar-hi a sovint, però disposeu d'un xicotet balcó o terrat, no dubteu en començar a fer horta a casa.

Vos done a conèixer una pàgina web i un bloc on podreu trobar un muntó d'informació per introduir-vos en el tema:

horturbà és una pàgina d'una empresa privada (jo no tinc res a veure) que oferix gran quantitat d'informació per dur endavant un hort urbà.



Picarona... i el seu hortet és un bloc on una xica de Barcelona (crec) explica la seua experiència i dona els consells que creu que un busca quan comença un petit hort al balcó o al pati de casa.



La Alegría de la huerta


diumenge, 24 d’agost de 2008

FIGUES DE PALA:


Hui hem collit algunes figues de pala, sols les que estaven en un punt óptim de maduració, (la pell era de color roig i més fina, les punxes havien perdut duresa ).

Per agafar-les, el millor és utilitzar uns guants de pell grossos, després es deixen en un terreny amb terra i "s'agranen" amb una granera (evidentment). El fet d'agranar-les fa que les punxes caiguen fàcilment i després pugam manipular-les sense problemes.

Després de pelar-les podem menjar-les directament, però si ens desagrada menjar els pinyols podem pasar-les per un colador de tela metal·lica espentant-les amb un cullerot i obtindre tot el suc que podrem consumir directament a cullerades o begut alleugerant-lo amb un poc d'aigua.



La Alegría de la huerta

dissabte, 23 d’agost de 2008

FARINA DE GARROFA:

Arrivem a finals d’Agost i principis de Setembre, època en la que el fruit del garrofer està madur i llest per a consumir. El fruit ha segut utilitzat com a aliment de porcs i ovelles que el menjaven directament del terra. També s’arreplegava per donar-lo als ases i cavalls. I com no per alimentar a les persones.


El que volia amb este text és definir el procés d’obtenció de la farina de garrofa (cosa que mai he fet). Per la informació que he pogut trobar els passos a seguir serien els següents:

  • Recollir les garrofes en un dia sec i separar les que no estiguen en perfectes condicions.
  • Deixar-les al sol fins que es sequen completament i moldre-les el mateix dia (ja que agafaran humetat ràpidament).

Per moldre-les a nivell industrial s’utilitza un “molí de martell”, supose que serà com un gran morter. Jo voldria provar-ho amb utensilis que tinga més a l’abast: morter, thermomix o molí de pedra de xicotetes dimensions.

Pel que he llegit, sembla que es pot moldre tota la garrofa sencera o separar les llavors, que es moldran per separat de la corfa i s’utilitzarà com un espessant (farina de garrofí).


A la garrofa li s’atribuixen nombrosses propietats nutricionals, i com diu Julia, una camperola de Paraguay:


“En temporada de algarroba a los animales les crece el pelo nuevo bien brilloso, los cabritos no enferman, las cabras dan más leche, las gallinas no cortan la postura de huevos, los chicos están más gorditos y uno se siente más vigoroso”.


Si teniu algún coneixement sobre el procés per obtindre la farina de garrofa, vos agrairia que el compartíreu enviant algún “comentari”.


La Alegría de la huerta


dimarts, 19 d’agost de 2008

CULLERA AMB DOS "CAPS":

Fa un temps una bona amiga va regalar al Menjador una cullera molt curiosa. Es caracteritza per tenir dos “caps”. Els dos caps estàn units amb un “canaló, ranura o solc”. Està tallada a mà amb fusta de boix.

(M’acave d’adonar que si la mà de morter també es diu boix, serà perque es feia amb esta fusta?.)

L’objectiu d’esta cullera sembla que es poder tastar un caldo sense cremar-se. Per a conseguir-ho has de fer el següent:

  • Agafar el caldo amb un cap de la cullera.
  • Donar-li la inclinació suficient per a que passe pel solc fins a l’altre cap (on arriba tebi).
  • Tastar-lo.




La Alegría de la huerta


divendres, 15 d’agost de 2008

ALBERGINIES EN ESCABETX:

Ara que teniu els bancals plens d'alberginies (segurament més carabassetes que alberginies), vos donem una recepta amb este fruit.

Pensava que l'albergínia tenia orige americà com altres solanàcies (tomaca, bajoca...), però és originaria de l'India on va començar el seu conreu fa uns 4000 anys. Els àrabs van ser els encarregats d'introduir-les en les nostres terres.

Personalment m'agrada utilitzar la varietat anomenada "de Gandia" caracteritzada per tenir franges en la pell.

Parlant de la recepta, dir-vos que al ser un escabetx podem tractar-lo de dues maneres:
  • Cuinar-lo per consumir els dies seguents.
  • Fer-lo en conserva i dispondre al llarg de l'any.

Vos donem la recepta en format d'arxiu per a que pugau guardar-la o per imprimir-la.

Alberginies en escabetx.doc

La Alegría de la huerta

divendres, 1 d’agost de 2008

UNA ULLADA AL MÓN:

“El menjar no es globlal, el menjar es local

i està vinculat a determinades llavors,

a un model de producció i a una cultura.

La identitat d’un poble és el seu menjar

i la gestió de les seves terres.”

Paul Nicholson

Vía Campesina



Sense comentaris: veieu els diferents testimonis arreplegats arreu del món.






La Alegría de la huerta