diumenge, 24 de maig del 2009

PORCS, GRANGES, GRIP...

Si els primers porcs senglars que es van arrimar a les persones per menjar les seves restes de les collites, (pareix ser que hi ha possibilitats de que açò es donara) hagueren sabut com anava a evolucionar la història de la ramaderia, possiblement hagueren preferit passar un poc de fam i no apropar-se a cap persona que li facilitara un poc de menjar.

La situació actual dels descendents dels porcs dels que parlem diferix prou de la relació amb les persones que tenien els seus avantpassats fa uns 10.000 anys.

Hui en dia els porcs de les granges industrials podrien queixar-se per:
  • Separar-los de les seues mares (segons interesse)
  • Estar privats de moviment (ni poder girar sobre ell mateix).
  • Fer-los engreixar fins al punt que els seus ossos no soporten el pes.
  • Fer-los viure en condicions d'amuntegament amb falta d'higiene que dona lloc a malalties i problemes respiratoris.
  • Privar-los dels seus instints bàsics (contacte amb els fills...)
  • ...
Podeu trobar més informació molt ben estructurada i detallada a www.granjasdeesclavos.com

I a més ara sembla ser que l'origen de la famosa Grip Porcina es dona en una d'estes granges "Granjas Carroll" (encara que d'estes coses mai se sap). Però este no és l'únic mal generat per les granges, també podem parlar de:
  • Expropiació de terres per conrear soja i poder alimentar tant de porc.
  • Contaminació d'aqüífers amb els excrements.
  • Pérduda de "cultura ramadera" que ens fa més dependents de les grans industries.
  • ...
Ací teniu un vídeo que ens mostra la lluita del pobles del "Valle de Perote" contra "Granjas Carroll", i per desgràcia, "gràcies" a la grip ara li se farà més cas.






Salut
La Alegría de la Huerta

dilluns, 18 de maig del 2009

PLANTES SILVESTRES:


Últimament ens hem acostumat a passetjar per la serra amb alguna guia de plantes que ens permeta reconèixer aquelles que hi ha per on anem passant. No intentem reconèixerles totes, tampoc utilitzem cap sistema de reconeixement ni classificació. Tant sols ens limitem a intentar trobar la fotografia d'aquelles que més ens crida l'atenció bé siga per la seva flor, la seva abundància... i llegir per a que s'utilitzen, quan florixen...

És molt agraïda la primavera per fer esta activitat.

A continuació vos indique alguns llibres que utilitzem segons ens ve de gust:
  • Plantas Medicinales de la Sierra de Mariola (A. Belda Antolí, J Bellod Calabuig)
  • Plantas Medicinales y Comestibles (A. Conca i Ferrús, J.E. Oltra i Benavent)
  • Costumari Botànic (Joan Pellicer)
També volia donar-vos a conèixer (si no el coneixeu ja) un herbari virtual del Mediterrani Oriental on trobareu plantes de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià.



A la fotografia podeu veure la flor del Lli (Linum Narbonense L.).

Salut

dijous, 7 de maig del 2009

REVISTA OPCIONS:

es una revista que em van donar a conèixer fa poc de temps. Editada pel CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) la revista té com a objectiu principal oferir una eina útil per al consum conscient (consum responsable).

Com ells mateix diuen, intenten fer servir un llenguatge planer que es puga entendre sense coneixements previs del tema tractat.

A la revista podeu trobar tres tipus d'articles:
  • Pràctics: informacions que podem fer servir en el consum quotidià.
  • Formatius: per entendre millor com funciona el mòn en que vivim i la raò de ser del consum conscient.
  • De reflexió i debat: opinions, realitats poc conegudes que ens ajuden a enriquir la reflexió sobre el nostre aquí i ara.

Pel que fa a la alimentació podeu trobar gran quantitat d'articles sobre diferents temes: el pa, la carn, els productes de temporada..

La forma més fàcil d'obtindre la revista és per suscripció, ja que els punts de venda són minims.

També podeu vore el contingut online en format .pdf de números antics en la web.

diumenge, 3 de maig del 2009

EL BLAT:

El passat dissabte vam estar escardant el blat. Amb la il·lusió de "tancar el cicle" esperem fer totes les etapes: sembrar, escardar, segar, trillar, moldre, pastar, fornejar i menjar el pà fruit de la feina conjunta d'una quincena persones.

A continuació teniu una bella descripció que Enric Valor fa de les feines de la sembra del blat en les seues "Contalles de la boira":

"La terra del bancal era fina i fosca, de gran proporció d'hummus fertilíssim; prèviament havia estat aplanada per la taula, i el bancal apereixia ras com un caminal arenat de parc. Davant, anava Vicentet obrint el solc; la rella s'afonava sense esforç i quasi sense fressa. Darrere, amb singular perícia, Roseta hi deixava caure un raig uniforme de grans de blat, de la seua mà quasi closa; per fi unes passes darrere tots, llaurava Pere exactament per damunt les carenes que formaven els solcs oberts pel fill, i així hi colgava la llavor. Era un tasca humil, senzilla en aparença, però no em cansava de mirar-la. Allò era la veritat del treball sobre la veritat de la mare terra; una tècnica que es repetia amb èxit des dels romans en aquells mateixos paratges".

Salut.
La Alegrí de la Huerta

dimarts, 28 d’abril del 2009

ALGUNES DATES SOBRE LES ABELLES:

Fins ara no hem escrit res sobre les abelles, i anem a començar fent una resumida visió histórica:
  • Fa 60 milions d'anys començà el procés evolutiu de l'abella adaptant el seu aparell bucal per aprofitar el nèctar i el pol·len de les primeres plantes angiospermes.
  • Fa 35 milions d'anys apareixen les abelles actuals del gènere apis en zones tropicals del sud-est asiàtic.
  • 150.000 anys a.C. la abella (apis mellifera) colonitza les penínsules del sud d'Europa.
  • 10.000 - 5.000 a. C l'home recollia la mel d'eixams silvestres.
  • 8.000 a.C. l'home cria les abelles en cavitats naturals o preparades per ell mateix.
  • 1 - 64 d.C. a Cádiz, Columela escriu "Els dotze llibres de l'agricultura" i dedica 16 capítols a les abelles.
  • Al 1.851 Charles Langstronth inventarà la caixa de quadres extraïbles, que comportarà una renovació total del treball apícola i multiplicarà la producció de mel.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

diumenge, 19 d’abril del 2009

ESPERANT LES MÚRGOLES:

Deuen estar a punt d'eixir, sinó es que ja estan fora.

Este bolet primaveral (Morchella conica) que s'espera per Sant Jordi el podrem trobar en boscos barrejats de pins, carrasques i coscolles. També diuen que ix als horts i al mig de les plantacions de pomeres.

Jo no en he vist mai cap (el meu interès per la micologia és recent). Però mon pare em conta que sí que s'ha pegat bones fartades d'este apreciat bolet. Segons diu no hi havien tots els anys però l'any que hi havien eren abundants.



A diferència del que passa amb els bolets de tardor, les múrgoles ixen primer per les zones més baixes quan la temperatura de la terra estiga uns quants dies sobre els 12ºC.

És un bolet tòxic en cru i per eliminar les toxines teniu que bollir-lo,tirar l'aigua, i després cuinar-lo com vos vinga de gust.

També el podeu assecar , "enrastrat" com les bajoques per consumir-lo al llarg de l'any. D'esta manera també s'eliminen les toxines.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dijous, 16 d’abril del 2009

CONFESSIONS D'UNA NEVERA

Hola a tots i a totes:

Una de les activitats de les JORNADES PER LA SOBIRANIA ALIMENTARIA és una acció de carrer en la que ixirem a les 11:00 h des del Passeig de Cervantes (Alcoi) fins al mercat de la zona Nord amb una Nevera com a "reclam" per difondre la informació que vos mostre a continuació.

Si vos ve de gust, vos esperem!!



































Punxeu sobre la imatge per vore-la en gran i poder llegir el contingut.














Podeu imprimir-la i difondre-la.



Salut.
La Alegría de la Huerta.

divendres, 10 d’abril del 2009

JORNADES PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA


Hola a tots i a totes:

Ací teniu les activitats organitzades a Alcoi amb motiu del Dia Internacional de la Lluita Camperola. (Punxeu la imatge i podeu veure el programa.)


Salut.
La Alegria de la Huerta.

diumenge, 5 d’abril del 2009

ESPARRECS I ESPARREGUERES


La primavera ja ha arribat i amb ella les "orquídies", la flor dels cirers... i els espàrrecs.

Després d'un estiu, tardor i hivern acumulant l'energia necessària, de les arrels i talls soterrats ix l'espàrrec. Amb la forma que té a la foto del costat estarà poc temps, ja que tendirà a créixer ràpidament buscant els rajos del sol. Creixerà com una serp, s'espigarà i de cada escata triangular ixirà una rama que formarà "l'esparreguera".

Mentre la majoria de plantes per menjar (tomaques, faves, blat, creïlles...) tenen una vida curta (menys d'un any), l'espàrrec allarga més la seva durada sent la primera en ixir a la primavera.

El que ens vol dir l'espàrrec es que tot comença a moure, en breu tindrem que començar a dur el planter al bancal i esperar a que tot vaja amunt.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 28 de març del 2009

OVELLA GUIRRA, ROJA O SUDAT



Hola a tots i a totes:

Vos presente a l'ovella guirra, roja o sudat (que no la conec ni l'he vista mai però espere fer-ho aviat). (a mi em sembla molt bonica)

Es pot considerar l'ovella "autòctona" de les terres de "per ací"

És d'ascendència africana com a conseqüència de les relacions amb el Magreb.

Per l'any 2003 no hi havien més de 5000 exemplars, cosa que la situa en perill de desaparèixer.

Pel que fa a la morfologia té un cap amb un perfil característic, les orelles horitzontals i lleugerament inclinades i cap dels sexes té banyes. Coll llarg i cilíndric i potes fines, fortes i llargues.

La llana de color roig obscur, roja, es recobrix d'abundant suarda (substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons i que impregna la llana, protegint-ne els brins), d'on ve el nom de sudat.

És un animal amb capacitat d'adaptació a circumstàncies adverses, ja que quan no hi ha herba per pasturar s'ajuda de les potes de darrere per obtindre menjar que es troba més elevat. És molt resistent al sol i a la calor, amb gran agilitat i capacitat de desplaçament.

("Com veieu a l'escola vaig aprendre a fer resums")

Si voleu trobar el text complet i més informació el podeu vore a la web de la Asociación Nacional de Criadores de Raza Guirra.

Salut.
La Alegría de la Huerta.