NOTA: per una errada cal descartar els fulls antics de recollida de signatures, els que teniu al final de la pàgina són els actuals i correctes.
Ací vos mostre el manifest de la plataformaSALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO. MANIFEST PER L’ESTIMA DE LA VALLETA
Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.
L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de 4 carrils buscant l'eixida a Muro seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un molt més gran, connectar Madrid amb Benidorm.
La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare, i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tenir-ne cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.
Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, pel que aquestes terres ofereixen. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.
Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com hi passael temps i cap administració fa res per millorar el seu estat, per donar-li un rendiment i per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?
L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.
La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i/o substitució per una altra alternativa d'adequació de la carretera actual i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en temes com sanitat, educació, i serveis de tot tipus.
Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.
La valoració de les I JORNADES MICOLÒGIQUES ha segut molt positiva, unes vint persones vam estar buscant bolets per la Serra de Mariola de matí i per la de la Font Roja de vesprada, va ser un dia assolejat en el que vam conèixer noves varietats i vam fer noves amistats.
Estes son les diferents varietats de bolets que vam trobar
Carlet
Pampeta (lepista)
Fredolic
Txampinyó
Llengua de bou o punxetes
Llenega negra o mocosa
Esclata sang
Pota de perdiu
Pet de llop
Turma
Garlandí
i alguna més que no recorde.
Estes son les receptes del sopar per concloure les jornades:
A continuació vos deixe les recomanacions de l'associació per agafar bolets, intentarem estar al dia en els últims estudis micològics per anar actualitzant-les:
TALLAR O ARRANCAR?:
Les ordenances municipals d’Alcoi i Bocairent prohibixen arrancar els bolets i obligen a tallar-los.
Alguns micòlegs diuen que no hi ha cap inconvenient en arrancar els bolets i si es tallen poden haver infeccions per part de fongs paràsits.
REMOURE EL SOL:
No es deu remenar el sòl amb la mà ni amb cap eïna, ja que es perjudicial per als micel·lis.
Els bolets s'han de veure a simple vista i amb l'ajut d'un bastó s'han de retirar les branquetes necessàries per agafar-los.
CISTELLA:
El transport en cistelles de canya o similars afavorirà que el bolet tinga aire al seu voltant que facilite la seva oxigenació i no siguen atacats per bacteris. Afavorirà que es dispersen les espores i caiguen, encara que, segons alguns micòlegs, no son tantes les que arriben a terra..
També podràs dur-los de forma ordenada sense que es trenquen.
BOLETS MENUTS:
No hem d’agafar els bolets menuts, ja que encara no han fet la seva funció d’escampar espores. Encara que esta pràctica de forma puntual no es un problema greu, sí que pot ser-ho en recollides massives.
IDENTIFICACIÓ DE BOLETS:
Si volem identificar un bolet, hem d’agafar 1 o 2 exemplars adults sencers i algún més jove, hem d’embolicar-los en un full d'al·lumini i anotar el lloc on l’hem trobat, el tipus de vegetació, tipus de sol…per posteriorment identificar-los amb gent experta i ajuda de guies.
BOLET QUE NO HAGES D'AGAFAR, DEIXA'L ESTAR; NO ELS TRENQUES NI ELS ARRENQUES.
EVITEU ELS CRITS PER LA SERRA, LA RESTA DE GENT I LA FAUNA US HO AGRAIRAN.
Alguna cosa sabia sobre gallines o cabres autòctones de la zona. Però el que no sabia es que també teniem conills, coloms, porcs i fins i tot vaques. Pel que fa a les vaques pareix ser que fins mitjans del segle XX hi havien desenes de milers entre Almeria, Múrcia, Albacete i Alacant i que ara no arriben al centenar.
Des d'Oriola fins Guardamar hi havien ¡¡¡ 8500 !!!.
A continuació vos deixe un llistat de les races dels diferents animals que podem considerar com "autòctones", ja que encara que no es van "¿desenvolupar?" exactament a les nostres comarques, sí que van ser "adoptats" com a nostres, ja que es van desenvolupar en llocs on les condicions (clima, terreny...) eren similars a les nostres. ("De vegades que difícil es escriure")
Gallina Alicantina.
Cabra Murciano-Granadina
Conill Valenciá o "Gigante español"
Porc Chato Murciano
Colom Buchon Morrillero Alicantino
Ovella Sudat, Guirra o Roja levantina
Vaca Murciano-Levantina
Seria una feina d'historiadors situar els animals anomenats en els llocs i en els moments on van ser criats. Espere obtindre més informació sobre els diferents animals i comunicar-la en propers textos.
Salut. La Alegría de la Huerta.
dissabte, 1 de novembre del 2008
Ahir es va inaugurar: pa i rosesSobirania alimentaria i de gènere
Amb el següent programa:
Del 30 d'octubre al 15 de novembre de 2008EXPOSICIÓ "MÓN RURAL i SOBIRANIA ALIMENTÀRIA EN UN MÓN GLOBALITZAT" Horari: de dimarts a divendres de 17 a 22 h i dissabte de 18 a 21 h.
Divendres 31 d'octubre de 2008, 20 h INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ i PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL "CAMPESINAS. SEMILLAS DEL CAMBIO"
Dimecres 5 de novembre de 2008, 20 h CONFERÈNCIA SOBRE "DONES, GLOBALITZACIÓ i MÓN RURAL", A CÀRREC D'IRENE LEÓN
Dijous 27 de novembre de 2008, 20 h CONFERÈNCIA SOBRE "AGROCOMBUSTIBLES: L'AGRICULTURA AL SERVEI DE L'AUTOMÒBIL", A CÀRREC DE TOM KUCHARZ
LLOC: CENTRE CULTURAL OVIDI MONTLLOR - VISTABELLA, 8 - ALCOI
Entrades
