RESUM FOTOGRAFIC CICLE DEL BLAT 08-09

Açí vos mostre un resum de fotos de les diferents etapes del blat en esta temporada: sembra, escarda, trilla...

Salut
La Alegría de la Huerta

VARIETATS DE BLAT:

Hola a totes i a tots:

Com ara estem en"moment de blat" ací vos mostre un vídeo (amb publicitat inclosa) de membres de l'associació TRITICATUM que estan fent una important tasca de recuperació i conservació de llavors de blat.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

TOCA SEGAR (MOMENT DE FESTA):

Hola a totes i a tots:

Després de sembrar, escardar i vore espigar el blat a arribat el moment de la sega. Si voleu participar d'este "acte" no dubteu en contactar amb el menjador. El proper dissabte ben de matinada, abans de que el sol comence a calfar esperem tindre ja bona part del blat segat. En setmanes posteriors continuaran les tasques de preparar l'era i batre.

A continuació vos copie una part del text de Lluís Freixar de "Quan el blat era or":

Hi havia un temps en què el blat era or i el mes de juny, la celebració dels fruits o la constatació del fracàs d'un any d'esforç. Per això la campanya de segar i batre era una festa: una festa dura, de braços ferms i d'esquenes i pells torturades de sol a sol, però una festa. La litúrgia de l'anyada reunia la suor de les colles i la frescor dels càntirs, l'afany de la feina i la mainada voleiant pels camps, la solidaritat de les masies, la taula parada després de l'esforç i el cistell al camp per recompondre l'ànim a mitja feina. Els homes dallaven, les dones i els nens lligaven, les àvies cuinaven, els avis s'ho miraven i també hi deien la seva mentre cargolaven un cigarret. Per cada tres o quatre segadors, una lligadora. A cada mosso contractat, un tant per quartera i la vida. El tracte, és clar, de paraula.

Salut
La Alegría de la Huerta

EL BLAT:

El passat dissabte vam estar escardant el blat. Amb la il·lusió de "tancar el cicle" esperem fer totes les etapes: sembrar, escardar, segar, trillar, moldre, pastar, fornejar i menjar el pà fruit de la feina conjunta d'una quincena persones.

A continuació teniu una bella descripció que Enric Valor fa de les feines de la sembra del blat en les seues "Contalles de la boira":

"La terra del bancal era fina i fosca, de gran proporció d'hummus fertilíssim; prèviament havia estat aplanada per la taula, i el bancal apereixia ras com un caminal arenat de parc. Davant, anava Vicentet obrint el solc; la rella s'afonava sense esforç i quasi sense fressa. Darrere, amb singular perícia, Roseta hi deixava caure un raig uniforme de grans de blat, de la seua mà quasi closa; per fi unes passes darrere tots, llaurava Pere exactament per damunt les carenes que formaven els solcs oberts pel fill, i així hi colgava la llavor. Era un tasca humil, senzilla en aparença, però no em cansava de mirar-la. Allò era la veritat del treball sobre la veritat de la mare terra; una tècnica que es repetia amb èxit des dels romans en aquells mateixos paratges".

Salut.
La Alegrí de la Huerta

CIVADA:

Ací en va una de vocabulari!
Pel que fa als cereals, a la nostra comarca (imagine que també a d’altres del país valencià), hi ha una confusió molt extesa: Què entén un masero d’aquestes terres per civada (civâ)?
La civada és allò que menja el bestiar en general (del llatí cibo que vol dir menjar, el participi cibata, allò menjat). De l’aliment en general (la cibata), es va anar concretant i en cada territori el cereal que més es conreava va passar a anomenar-se civada: a castella un cereal concret (el hordeum vulgare), i a casa nostra un altre (la avena sativa). La confusió és fàcil d’entendre mitjançant el següent quadre:




El cereal més abundant a castella, per tant, seria l’hordeum vulgare, mentre que el més comú i emprat a casa nostra seria l’avena sativa!

El dimoni de penca