MULS, ASES, SOMERES....(UFFF)

Com mai he tingut clar les diferències entre les famílies del "equus" (cavalls, rucs...) he intentat fer un recull d'informació que espere siga de profit per a vosaltres també.

• Cavall (Equus Caballus): mamífer de l'ordre des perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com animal de tir, de sella, etc.
• Egua: Cavall femella.

• Ruc (Equus asinus): mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d'aspecte semblant al cavall, però més petit, d'orelles grosses i de cap també relativament gros.
• Somera: Ruc femella.

• Matxo: híbrid mascle de cavall i somera o de Ruc i egua.
  
• Mula: híbrid femella de cavall i somera o de Ruc i egua.

Els possibles creuaments poden ser els següents:













Les paraules en negreta són les utilitzades per les comarques de l'interior d'Alacant (crec). Totes són acceptades per l'Enciclopèdia Catalana.
L'el·laboració del quadre de creuaments és un resum d'este (molt recomanable) Animals.rtf

Salut
La Alegría de la Huerta

TRACCIÓ ANIMAL:

Bous, vaques, cavalls, ases, mules... ens han ajudat amb gran quantitat de tasques en el quefer diari des de fa segles: anivellar, llaurar, fer solcs, sembrar, "aporcar", transportar, trillar...

A les nostres terres estos han segut els animals més utilitzats, però la capacitat de complicitat de l'home amb l'animal ha fet que en altres llocs s'hagen utilitzat animals adaptats a les condicions específiques del lloc com: gossos, rens, camells, "yaks", elefants...

Sembla que es la opció tècnica més eficient en termes de conversió de l'energia empleada front al treball realitzat. Encara així, altres factors fan que no siga una opció utilitzada actualment.

El que hem perdut a l'ultim segle ha segut molt i supose que amb un poc d'esforç es podria augmentar la població d'animals utilitzats com a tracció. Però el que pense que no seria tan fàcil es recuperar eixe "saber fer" per part de l'home:

• tècniques per llaurar
• utilització d'eines
• tracte als animals
• vocabulari específic...

Salut
La Alegría de la Huerta

PORCS, GRANGES, GRIP...

Si els primers porcs senglars que es van arrimar a les persones per menjar les seves restes de les collites, (pareix ser que hi ha possibilitats de que açò es donara) hagueren sabut com anava a evolucionar la història de la ramaderia, possiblement hagueren preferit passar un poc de fam i no apropar-se a cap persona que li facilitara un poc de menjar.

La situació actual dels descendents dels porcs dels que parlem diferix prou de la relació amb les persones que tenien els seus avantpassats fa uns 10.000 anys.

Hui en dia els porcs de les granges industrials podrien queixar-se per:

• Separar-los de les seues mares (segons interesse)
  
• Estar privats de moviment (ni poder girar sobre ell mateix).
• Fer-los engreixar fins al punt que els seus ossos no soporten el pes.
• Fer-los viure en condicions d'amuntegament amb falta d'higiene que dona lloc a malalties i problemes respiratoris.
• Privar-los dels seus instints bàsics (contacte amb els fills...)
• ...

Podeu trobar més informació molt ben estructurada i detallada a www.granjasdeesclavos.com

I a més ara sembla ser que l'origen de la famosa Grip Porcina es dona en una d'estes granges "Granjas Carroll" (encara que d'estes coses mai se sap). Però este no és l'únic mal generat per les granges, també podem parlar de:

• Expropiació de terres per conrear soja i poder alimentar tant de porc.
• Contaminació d'aqüífers amb els excrements.
• Pérduda de "cultura ramadera" que ens fa més dependents de les grans industries.
• ...

Ací teniu un vídeo que ens mostra la lluita del pobles del "Valle de Perote" contra "Granjas Carroll", i per desgràcia, "gràcies" a la grip ara li se farà més cas.

Salut
La Alegría de la Huerta

OVELLA GUIRRA, ROJA O SUDAT

Hola a tots i a totes:

Vos presente a l'ovella guirra, roja o sudat (que no la conec ni l'he vista mai però espere fer-ho aviat). (a mi em sembla molt bonica)

Es pot considerar l'ovella "autòctona" de les terres de "per ací"

És d'ascendència africana com a conseqüència de les relacions amb el Magreb.

Per l'any 2003 no hi havien més de 5000 exemplars, cosa que la situa en perill de desaparèixer.

Pel que fa a la morfologia té un cap amb un perfil característic, les orelles horitzontals i lleugerament inclinades i cap dels sexes té banyes. Coll llarg i cilíndric i potes fines, fortes i llargues.

La llana de color roig obscur, roja, es recobrix d'abundant suarda (substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons i que impregna la llana, protegint-ne els brins), d'on ve el nom de sudat.

És un animal amb capacitat d'adaptació a circumstàncies adverses, ja que quan no hi ha herba per pasturar s'ajuda de les potes de darrere per obtindre menjar que es troba més elevat. És molt resistent al sol i a la calor, amb gran agilitat i capacitat de desplaçament.

("Com veieu a l'escola vaig aprendre a fer resums")

Si voleu trobar el text complet i més informació el podeu vore a la web de la Asociación Nacional de Criadores de Raza Guirra.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

UN ALTRE LLIBRE:

Últimament m'ha agafat la "vena lectora" que feia temps que no tenia. Així que vaig a aprofitarla al máxim.

El llibre que vos presente es diu Animal, vegetal, milagro. Com escriure crítiques no me se dona molt bé vos deixe un enllaç on es dona un poc d'informació sobre el llibre, l'autora, i algunes opinions.





Animal, vegetal, milagro






També hi ha una web del llibre: http://www.animalvegetablemiracle.com/

¡¡¡ LLIBRE MOLT RECOMANABLE !!!

Salut.
La Alegría de la Huerta.

ANIMALS AUTÒCTONS II:

En esta segona part sobre Animals autòctons (la primera fou ANIMAL AUTÒCTONS) vull fer un resum d'un text de Vicente García-Menacho Osset on justifica "perquè mantindre les raçes".


Cal fer un esforç en mantindre les races d'animals autòctones perquè:

• Son una herència cultural de generacions passades que deuríem deixar a les properes generacions.
• Son el resultat d'una feina de selecció i millora que es va realitzar sobre el material original salvatge que hi havia en estes terres, per aconseguir aliments, energia per al treball o animals de companyia.
• Els animals han donat forma al paisatge agrari que hui coneixem i que con a conseqüència de la seva absència està en perill de desaparèixer.
• Està en perill la cultura ramadera (ja de difícil recuperació), així com la cultura agrícola que anava de manera paral·lela.
• Estes races representen un material genètic amb gran adaptació: al medi, a la alimentació de baixa qualitat, a la feina... i pot ser necessari recuperar estos gens.
• Son animals que als anys 60 no es van adaptar a la producció intensiva que se'ls va imposar (alimentació, espai...) i van ser substituits per híbrids comercials.
  
• Els híbrids comercials no son capaços: d'adaptar-se al medi natural, d'aprofitar el recursos alimentaris naturals de la zona...
  
• Els híbrids comercials necessiten: grans quantitats de productes químics en la seua alimentació per donar altes produccions, un alt grau d'intervenció humana per a la seua subsistència (ja que la sofisticació suposa vigilància)
• Els híbrids comercials son incapaços de donar productes de qualitat, de no contaminar el medi i no es té en conte el seu benestar.

Salut
La Alegría de la Huerta.

ANIMALS AUTÒCTONS:

Alguna cosa sabia sobre gallines o cabres autòctones de la zona. Però el que no sabia es que també teniem conills, coloms, porcs i fins i tot vaques.

Pel que fa a les vaques pareix ser que fins mitjans del segle XX hi havien desenes de milers entre Almeria, Múrcia, Albacete i Alacant i que ara no arriben al centenar.

Des d'Oriola fins Guardamar hi havien
¡¡¡ 8500 !!!.

A continuació vos deixe un llistat de les races dels diferents animals que podem considerar com "autòctones", ja que encara que no es van "¿desenvolupar?" exactament a les nostres comarques, sí que van ser "adoptats" com a nostres, ja que es van desenvolupar en llocs on les condicions (clima, terreny...) eren similars a les nostres. ("De vegades que difícil es escriure")

• Gallina Alicantina.
• Cabra Murciano-Granadina
• Conill Valenciá o "Gigante español"
• Porc Chato Murciano
• Colom Buchon Morrillero Alicantino
• Ovella Sudat, Guirra o Roja levantina
• Vaca Murciano-Levantina

Seria una feina d'historiadors situar els animals anomenats en els llocs i en els moments on van ser criats. Espere obtindre més informació sobre els diferents animals i comunicar-la en propers textos.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

GRANJA ONLINE:

Si alguna vegada heu pensat en criar gallines, coloms, caragols, cabres... i no sabeu per on començar, podeu visitar el fòrum www.granjaonline.es.

Encara que el millor per aprendre la majoria de coses relacionades amb els animals és parlar directament amb gent experimentada, que et mostren com fan les coses, que t'orienten i et corregisquen... No va mal tindre contactes "online" amb gent de comarques properes i de tot l'estat, que moltes vegades passen a ser contactes "directes".

Salut.
La Alegría de la Huerta.

MEATRIX:

The Meatrix és una producció producte d'una beca "d'Activisme" que la empresa Free Range Graphics va donar a GRACE, una organització que treballa, entre altres coses, per acabar amb les pràctiques destructives i perilloses de la cria intensiva d'animals (porcs, vedelles, gallines...)

Al igual que GRACE hi ha moltes altres associacions que lluiten per:

• Fer que els animals puguen tindre contacte amb la terra i el sol.
• Deixar que tinguen espai per moure's "lliurement".
  
• Respectar el seu cicle de creixement sense forçar-lo.
• Donar suport a les granges "familiars".
• Evitar el trasllat del animals a centenars de kilòmetres.
• ...

Pròximament THE MEATRIX II

Salut.
La Alegría de la Huerta.

VA UNA DE RAMADERIA:

Del llatí ovis aries, en català occidental agafem el primer terme per designar les ovelles; però el segon nom també el fem servir quan anomenem l’arma d’atac medieval (l’ariet), construït en forma de cap de borrego.

Aries, en llatí, és el mascle de l’ovella. Recercant entre els entesos del poble (Agres, en concret), designen el mascle de l’ovella com a mardà, el que està destinat per a procrear, i l’ovella seria la femella. Pel que fa a les cries són corderets, que són els destinats per a fer carn (antigament serien sacrificats per al consum tant els corders com les ovilles, la fam és la fam…), a més de fer servir la pell (el que més valia, segons l’informant). Dins del corder hi ha tot un món per descobrir (la lleterola, la mareta, els senyalets, la freixura, el garguero…)

Com més gran es fa el corder va agafant gust de carnús, és a dir, agafa la forçor del greix que impregna la llana dels corders. Una vegada mort, en despellofar-lo, la pell del corder no ha de tocar mai la carn, sinó agafaria gust de carnús.

També trobem una resta de vocabulari en els cognoms de la comarca: moltó, és el nom que rebia el mascle capat; hui en dia no es coneix aquesta paraula, però ha quedat la resta en el cognom.

El Dimoni de penca