ALGUNES DATES SOBRE LES ABELLES:

Fins ara no hem escrit res sobre les abelles, i anem a començar fent una resumida visió histórica:

• Fa 60 milions d'anys començà el procés evolutiu de l'abella adaptant el seu aparell bucal per aprofitar el nèctar i el pol·len de les primeres plantes angiospermes.
• Fa 35 milions d'anys apareixen les abelles actuals del gènere apis en zones tropicals del sud-est asiàtic.
• 150.000 anys a.C. la abella (apis mellifera) colonitza les penínsules del sud d'Europa.
• 10.000 - 5.000 a. C l'home recollia la mel d'eixams silvestres.
• 8.000 a.C. l'home cria les abelles en cavitats naturals o preparades per ell mateix.
• 1 - 64 d.C. a Cádiz, Columela escriu "Els dotze llibres de l'agricultura" i dedica 16 capítols a les abelles.
• Al 1.851 Charles Langstronth inventarà la caixa de quadres extraïbles, que comportarà una renovació total del treball apícola i multiplicarà la producció de mel.
  

Salut.
La Alegría de la Huerta.

ESPERANT LES MÚRGOLES:

Deuen estar a punt d'eixir, sinó es que ja estan fora.

Este bolet primaveral (Morchella conica) que s'espera per Sant Jordi el podrem trobar en boscos barrejats de pins, carrasques i coscolles. També diuen que ix als horts i al mig de les plantacions de pomeres.

Jo no en he vist mai cap (el meu interès per la micologia és recent). Però mon pare em conta que sí que s'ha pegat bones fartades d'este apreciat bolet. Segons diu no hi havien tots els anys però l'any que hi havien eren abundants.



A diferència del que passa amb els bolets de tardor, les múrgoles ixen primer per les zones més baixes quan la temperatura de la terra estiga uns quants dies sobre els 12ºC.

És un bolet tòxic en cru i per eliminar les toxines teniu que bollir-lo,tirar l'aigua, i després cuinar-lo com vos vinga de gust.

També el podeu assecar , "enrastrat" com les bajoques per consumir-lo al llarg de l'any. D'esta manera també s'eliminen les toxines.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

CONFESSIONS D'UNA NEVERA

Hola a tots i a totes:

Una de les activitats de les JORNADES PER LA SOBIRANIA ALIMENTARIA és una acció de carrer en la que ixirem a les 11:00 h des del Passeig de Cervantes (Alcoi) fins al mercat de la zona Nord amb una Nevera com a "reclam" per difondre la informació que vos mostre a continuació.

Si vos ve de gust, vos esperem!!



































Punxeu sobre la imatge per vore-la en gran i poder llegir el contingut.














Podeu imprimir-la i difondre-la.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

JORNADES PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Hola a tots i a totes:

Ací teniu les activitats organitzades a Alcoi amb motiu del Dia Internacional de la Lluita Camperola. (Punxeu la imatge i podeu veure el programa.)

Salut.
La Alegria de la Huerta.

ESPARRECS I ESPARREGUERES

La primavera ja ha arribat i amb ella les "orquídies", la flor dels cirers... i els espàrrecs.

Després d'un estiu, tardor i hivern acumulant l'energia necessària, de les arrels i talls soterrats ix l'espàrrec. Amb la forma que té a la foto del costat estarà poc temps, ja que tendirà a créixer ràpidament buscant els rajos del sol. Creixerà com una serp, s'espigarà i de cada escata triangular ixirà una rama que formarà "l'esparreguera".

Mentre la majoria de plantes per menjar (tomaques, faves, blat, creïlles...) tenen una vida curta (menys d'un any), l'espàrrec allarga més la seva durada sent la primera en ixir a la primavera.

El que ens vol dir l'espàrrec es que tot comença a moure, en breu tindrem que començar a dur el planter al bancal i esperar a que tot vaja amunt.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

OVELLA GUIRRA, ROJA O SUDAT

Hola a tots i a totes:

Vos presente a l'ovella guirra, roja o sudat (que no la conec ni l'he vista mai però espere fer-ho aviat). (a mi em sembla molt bonica)

Es pot considerar l'ovella "autòctona" de les terres de "per ací"

És d'ascendència africana com a conseqüència de les relacions amb el Magreb.

Per l'any 2003 no hi havien més de 5000 exemplars, cosa que la situa en perill de desaparèixer.

Pel que fa a la morfologia té un cap amb un perfil característic, les orelles horitzontals i lleugerament inclinades i cap dels sexes té banyes. Coll llarg i cilíndric i potes fines, fortes i llargues.

La llana de color roig obscur, roja, es recobrix d'abundant suarda (substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons i que impregna la llana, protegint-ne els brins), d'on ve el nom de sudat.

És un animal amb capacitat d'adaptació a circumstàncies adverses, ja que quan no hi ha herba per pasturar s'ajuda de les potes de darrere per obtindre menjar que es troba més elevat. És molt resistent al sol i a la calor, amb gran agilitat i capacitat de desplaçament.

("Com veieu a l'escola vaig aprendre a fer resums")

Si voleu trobar el text complet i més informació el podeu vore a la web de la Asociación Nacional de Criadores de Raza Guirra.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

"Dig for victory" (Cavar per la victòria)

Fa uns dies vaig conèixer una campanya que va dur a terme el govern britànic durant la segona guerra mundial.

Al voltant del 1940 Gran Bretanya importava 2/3 de l'aliment necessari per la seua població des de Canada, Estats Units, Australia, Argentina...

Davant la presió dels alemanys als vaixells que portaven els aliments i la situació de manca de menjar dels britànics, el govern va fer una campanya on s'animava a la població a:

• Crear xicotets horts
• Substituir els jardins públics per conreus
• Criar animals com pollastres, conills, cabres i porcs
• ...

Es van repartir 10 milions de "folletos" explicatius i orientatius per dur a terme les tasques.

La campanya va ser un èxit i moltes persones van cobrir les necessitats d'aliments.

Vorem en poc temps substituir els arbres dels jardins per figueres, anouers...?
Ens despertaran els pollastres criats en els terrats dels centres urbans?

Salut.
La Alegría de la Huerta.

EL COMUNAL: 1ª PLANTACIÓ ARBRES

Açí teniu un resum de la 1ª Convocatòria per posar en funcionament "EL COMUNAL"

Ahir diumenge, entre 35 i40 persones vam participar en una plantació comunal d'arbres fruiters de secá (anouers, figueres, pruneres i bresquilleres) i algunes vinyes en les faldes de la solana de la serra de Mariola, al terme d'Alcoi.





Als bancals on s'ha dut a terme la plantació es troben en l'àrea d'amortiment d'impactes del Parc Natural de la Serra de Mariola, en uns terrenys que l'Ajuntament d'Alcoi pretén reclassificar per tal de promoure'n la urbanització (ampliant així, en direcció al terme de Cocentaina, las destrossa de la fase 1 de Serelles)






L'hort comunal de fruiters de secà vol ser també un espai de trobada i intercanvi de pràctiques i coneixements agraris. Després d'aquesta primera jornada de plantació, es continuaran fent tasques de manteniment dels arbres (poda, fertilització, empelts, etc.) i, en anys vinents, s'hi plantaran més arbres.

FORMATGE:

Sempre he rebutjat el formatge, de cap de les maneres el podia tastar i fins i tot oldre. Sembla que açò té la seva explicació:

• "En el siglo XVII se publicaron por lo menos dos tratados sobre la aversión al queso."
• "La fermentación de la leche es un proceso de fermentación y putrefacción controlada."
• "Las grasas y porteínas se descomponen en moléculas muy olorosas"
• "La aversión al olor de la descomposición tiene la obvia ventaja biológica de protegernos de la posible intoxicación".
• "Una vez adquirido el gusto por la descomposición parcial, puede convertirse en una pasión"

Harold McGee

D'un temps fins ara estic intentant adquirir el gust "per la descomposició" i al mateix temps estic descobrint un món tan simple com complexe que és l'el·laboració artesana del formatge.

Espere escriure en breu sobre: llet, quall, serum, salmorra, motlles, cabres, ovelles...

Salut.
La Alegría de la Huerta.

NOMS DE PLANTES:

D'un correu rebut he tret la seguent informació:

Des de la web del Centre de Terminologia TERMCAT (www.termcat.cat), centre que vetlla pel desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats, podeu consultar un diccionari en línia que us pot resultar d’utilitat: Noms de plantes.

S’hi poden trobar casos com la Paronychia argentea, una petita herba per a la qual s’han documentat 37 noms catalans:

• referents al seu aspecte (floreta blanca, nevadeta, plateta, arracades),
• semblances amb la morfologia animal (cama de perdiu, pota de colom),
  
• topònims on es localitza la planta (herba de Sa Punta),
  
• usos medicinals (herbeta de la sang, sanguinària) o
  
• usos que en fan els animals (herba capsotera, perquè el capsot o capsigrany la utilitza per construir el seu niu).

El projecte actualitza i amplia la informació de l’obra Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans (9.500 denominacions).

Destaca també la incorporació d’imatges i la possibilitat de cerca per famílies botàniques i a partir dels noms científics.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/