dijous, 22 de gener del 2009

AÇÒ NO S'ASSECA:

Ara ja han acabat festes, i el terreny no s'asseca ni volent!

Entre les tasques a fer al camp hem pogut (per fi!!) sembrar alls (pel nadal... ni de guassa), i l'experiència de l'any passat diu que em va anar bé plantar encisams diversos en aquestes setmanes per a tindre la collita a mitjans abril (més o manco); (així com els naps).

S'ha d'arreplegar la ramulla dels fruiters que hem podat en la minva de gener (afanyeu-vos que s'acaba!!!).

La ramulla és el diminutiu de rama més el sufix arcaic -ull/a (un fóssil que perviu en la llengua viva, com ha quedat també Penella en la famosa partida de Cocentaina, que no és més que una penyeta, però amb un sufix diminutiu molt antic -ell/a)

La ramulla ací li'n diem remulla, per un procés d'hipercorrecció. En moltes paraules que la primera síl·laba hi ha la vocal e, hem tendit a obrir-la i la fem a: astendre, asmolador, ascoltar, traballar... , i això hem aprés al llarg del temps que no és massa correcte, així doncs les hem corregides, però ens hem passat de corregir. Mireu, si no, teronja, remulla, rejola...

Per exemple, quan els nostres uelos començaven a parlar castellà, els costava pronunciar el so de la jota castellà, per això es deia allò de "cosele li ha dit a cuan que li dones el mejunque"; ara bé, quan la gent s'ensenyà a dir la jota castellana aparegueren hipercorreccions del tipus josentaina...

El dimoni de penca

2 comentaris:

dimoni de xiquet ha dit...

Quin pais que tenim!!
Mai estem contents i ho entenc, aixó de la agricultura es dificil.
En tot cas confieu amb el vent de ponent d'aquestos dies que jo crec que assecara molt, asseca fins i tot el trellat.
El meu trellat per supost no es excepció.
petonets

Anònim ha dit...

la meua besàvia quan li preguntaven com li deien contestava inexorablement: Cúlia Llàser Martínes... i Penella, a més de la partida, no significa també alguna com "caseta menuda perduda en la serra"? :)