La millor època per femar el terreny és la tardor, els mesos vinents, vaja, i així prepararem la terra per passar l'hivern fins que a la primavera puguem tindre el terreny en condicions.
Vaig llegir un llibre d'Enric Valor que es diu "Temps de batuda", recomanable 100% als qui us agrada aquest blog i els temes que hi tracta; el llibre en concret parla de la vida d'uns senyorets a un mas durant els mesos abans de la guerra civil i els que segueixen a l'alçament feixista. Enric Valor ja demostra a les seues rondalles que el paisatge el té més que interioritzat, però en aquesta novel·la (a banda els paisatges) s'hi tracten temes relacionats amb les feines agrícoles de la zona (Cassana és Castalla en la ficció d'Enric Valor) i de l'època que l'autor ha viscut de primera mà.
Feta aquesta introducció dic tot açò perquè en referència al fem Enric Valor em va fer conéixer una paraula per a mi desconeguda, fins que no he treballat el fem (me l'he passat per les mans, vaja).
El fem no sempre es troba en les mateixes condicions, quan plou es troba banyat i pesa com un deute, difícil de treballar, s'ha de preparar a base d'afegir-li cel·lulosa (normalment el que es fa servir és palla o fullaraca). També el podem trobar sec i fet una capa (difícil de treure de l'estable).
Però la paraula en qüestió és quan el fem està fet un polsim molt finet, és aleshores quan se li diu xerri, no fem; aquest xerri és més fàcil de mourei entrarà a la terra amb una simple remoguda amb l'aixada o amb el tractor.
Fou acabant de llegir el llibre d'Enric Valor que estàvem arreplegant una muntonada de fem que un dels que hi érem va dir "això és xerri, això és lo millor per a les oliveres, ho agarren de seguida".
Treballeu el fem en minva perquè no "s'avive" sinó les puces s'hi troben molt a gust!
Dimoni de Penca
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada