divendres, 19 de desembre del 2008

PASTISSOS DE CARN:

A continuació vos mostrem una recepta del Pastissos de Carn. La fa la mare del Dimoni de Penca que és la mateixa que feia la seua avia. La recepta no té "desperdici" tant per la minuciosa descripció de l'elaboració com pel vocabulari.

Pastissos de carn:

Ingredients per a farcir el Pastís:

1’200 kg de magre de porc, 11 unces de sucre, ½ unça de canyella, 2 unces i mitja de pinyonets, la pell d’una llima, un manoll de julivert i clau (l’espècie).


Per a fer la massa:

8 rovells d’ou, 11 unces de sucre, 7 quiqueretes de manteca, 4 quiqueres i mitja d’aigua, farina que admitisca (però que no estiga la pasta endurida!). Per a fer aquesta mesura s’ha de posar 1’500 kg de manteca i 4 lliures de farina sense força (farina magra)


Mode de fer el FARCIT dels pastissos

Es capola el magre ben capolat i s’afegeix un manollet de julivert, amb la pell de mitja llima a trossets. Es fica al perol, i es cobreix d’aigua (que sobreisca dos ditets), es posa al foc fins que eixugue tota l’aigua i quede sec (més o menys, vaja). Se li afegeixen els pinyonets que prèviament haurem reblanit posant-los en aigua; se li afegeix la canyella (en pols, no tota ,que després de fer els pastissos en posarem al damunt!), el clau (dins d’una bolseta de tela) i el sucre sense deixar de moure’l, fins que torne a eixugar i estiga sec[1].

Llavors, hi posarem la manteca, fins que ho cobrisca tot un dit per damunt. Es deixa reposar fins que estiga gelada la mescla.

Per fer la PASTA fullada

Es posen els rovells, una que vaja remenant-los, de seguida el sucre (que ho absorbisca, a poc a poc), després la manteca (líquida) i l’aigua. Després hi abocarem la farina, a poc a poc, fins que la massa estiga blaneta (no molt dura, perquè es puga treballar).

Una vegada estiga ben amassada, en farem vint-i-sis pilotetes; aquestes es fan ben finetes amb el rutllo d’amassar (farem dos rotllos 13 + 13), una vegada feta ben planeta les untarem amb el sagí (cal un pinzellet). Així començarem a fer un rotllo. La següent la rotllarem fent el rutllo ben gran. Perquè no s’apegue a la taula cal que hi fiquem farina. D’una en una les anirem rotllant les 13 coquetes ben finetes (i les altres 13 igual).

Quan ja estiguen els dos rotllos es deixen reposar en lloc fresquet (el pastador!!) perquè el sagí es refrede i quede duret.

A l’endemà s’agafen els rotllos, es tallen transversalment a talladetes (s’espolvoreja de farina la taula) i s’estiren les coquetes; alerta! que la cara que porta farina ha de quedar per al capolat (el farcit, vaja), es fa una mena de cocot i es pinta de sagí per damunt. D’ací al forn (180º) fins que paren per daurats. En traure’ls espolvorejar amb canyella.

VOCABULARI

Lliura.- equivalent a 350 grams. Dividida en 12 unces.

Unça.- Dotzena part d’una lliura. “Més val onça que lliura” (sempre cal triar allò que val més; cosa que no entenc, perquè una lliura val més que una unça, però bé.[2]) Equivaldria a 30 grams, poc menys.

Quiquereta.- mesura equivalent a mitja corfa d’un ou, per a mesurar líquids, generalment (també es pot fer servir una tasseta de café xicoteta).

Farina magra.- Farina sense força. Magra: prima, que no creix.



[1] DCVB, Alcover Moll, per l’entrada d’unça.


[2] Generalment és el temps que tardaran dues persones a fer tot el rotllo que està explicat a continuació. Quan s’acabe de fer la massa, cuita estarà la carn.


diumenge, 14 de desembre del 2008

DOLÇOS DE NADAL:

Després d'arreplegar el que ens ha ofert la terra últimament: ametlles, carabasses d'hivern, pomes tardanes, nous... és hora d'elaborar dolços caracteritzats pel seu el·levat nombre de calories i que ens ajudaran a passar millor l'hivern.



Per conèixer els diferents tipus de dolços, aprendre les millors maneres d'elaborar-los, comparar receptes amb quantitats diferents i passar una bona estona hem decidit fer una convocatòria per a tot el que vulga aportar o aprendre alguna cosa de forma pràctica fent diferents elaboracions:
  • "Mantecats"
  • "Pastissets de moniato"
  • "Anouetes"
  • "Rollets d'anís"
  • ....
Un altre dels objectius és fer una recopilació de receptes de dolços i poder posar-la a la vostra disposició en format imprés i en el bloc.

Esperem la vostra assistència el proper Dissabte 20 de Desembre a les 9:30 hores en "El Menjador".

"CONFIRMEU LA VOSTRA ASSISTÈNCIA AMB UN MAIL, GRÀCIES"


Salut.
La Alegría de la Huerta.

dilluns, 8 de desembre del 2008

BOTIGUETA "EL MENJADOR":



Poc a poc va agafant "forma", el que va començar sent un lloc de distribució del "Pa del Potro" (Pa de farina ecològica amb rent elaborat en forn de llenya) ara està passant a ser una xicoteta "botigueta" on es pot trobar:



  • Vi negre: dues elaboracions diferents que provenen d'El Comtat
  • Oli d'Oliva Verge extra: (un del comtat, altre de Margarida...)
  • Taronges i Mandarines de la Ribera
  • Melmelades de diferents tipus
  • ...
Esperem que la oferta augmente i poder tindre mel, verdures...

Tots el que es ven de gent coneguda que porta els productes personalment. L'objectiu és augmentar els vincles entre productors i consumidors per donar suport a la gent que treballa "La Terra" de manera respectuosa, pagant el que és just i evitant "intermediaris".

Podeu comprar els dies que hi ha altres activitats:
  • Dimecres de 20 h a 23:30

Personalment el que més m'agrada és vorer que conec la gent i els llocs on s'ha conreat, elaborat... allò que principalment menge diàriament.

Salut.
La Alegría De La Huerta.

divendres, 5 de desembre del 2008

L'ARNADÍ:

L'arnadí, dolç típic de Xàtiva (La Costera) i de la Vall d'Albaida, és un menjar d'origen àrab, que està fet a base de carabassa i ametla (d’ací la seua adscripció a la tardor i l’hivern, sobretot per setmana santa), i que aporta grans quantitats de calories.
Admet també altres fruits secs a banda de l’ametla, com la nou, els pinyonets, les panses i fins i tot el moniato a parts iguals que la carabassa (o en substitució d’ella).
Jo he agafat una recepta que he trobat, seria més interessant que algú de xativa ens fera arribar com la fan a sa casa. De tota manera, aquesta recepta m’ha eixit bona, aupa!

Ingredients:
  • 1 kg de carabassa
  • Una quarta de sucre
  • 150 grams d’ametló
  • 150 grams d’ametla trossejada
  • Un grapat de pinyonets, panses i nous
  • 3 ous

Procediment:
Primerament tindrem la carabassa bollida, amb pell inclosa (proveu de fer-la torrada, aprofita igualment). La deixarem escórrer la nit d’abans per poder treballar-la millor.
Una vegada pelada la carabassa, fem una pasta dins d’un llibrell, on hi barrejarem la resta d’ingredients. Ben mesclat ho ficarem dins de cassoletes de fang i espolsejarem sucre per sobre. Passarem a coure-ho al forn, per cuinar l’ou que hi hem afegit.


El dimoni de penca

dimarts, 2 de desembre del 2008

L'ACIDESA DE L'OLI:

Fa uns tres mesos a la entrada "L'OLI QUE ENS VENEN" vam escriure sobre la diferència en quant al tipus de processos aplicats a les olives per obtindre:
  • "oli d'oliva verge" (sols processos mecànics: premsa, decantació...)
  • "oli d'oliva" (processos mecànics i químics: neutralització d'àcids, descoloració, desodorització...)
En esta entrada m'agradaria transmetre alguna informació que aclarira el tema de l'acidesa de l'oli. En primer lloc anem a definir INDEX D'ACIDESA.
  • GRAU O INDEX D'ACIDESA: indica la quantitat d'àcids grassos lliures presents a l'oli expressada en tant per cent de l'àcid oleic.
Els àcids grassos s'alliberen i el grau d'acidesa augmenta quan l'oliva és defectuosa a causa de:
  • plagues
  • malalties
  • mal tractament de l'oliva al collir-la i/o transportar-la
  • mal procés d'extracció de l'oli...

Les olives collides en el punt exacte de maduració i tractades correctament presentaran una acidesa entre el 0'2º i 0'4º i tindran unes propietats organolèptiques més que òptimes. A menor grau d'acidesa millor propietats.

¡¡¡ FINS ARA SOLS HEM PARLAT D'OLI D'OLIVA VERGE !!!

Pel que fa a la resta d'olis (anomenats comercialment "oli d'oliva" o "aceite de oliva"), l'acidesa que presenten una vegada fet el procés mecànic és molt elevada (exem: 10º) per tant no son òptims per comercialitzar.
Per neutralitzar-los esta acidesa el que es fa és neutralitzar l'oli amb sosa fins arribar quasi a 0º d'acidesa quedant un oli sense aromes ni sabor.
Una vegada neutralitzats afegixen oli d'oliva verge per aportar-los aromes i sabor i generalment s'obtenen dos tipus d'oli:
  • Oli d'oliva 0'4º: al que li s'ha afegit entre un 10 i un 20% d'oli d'oliva verge.
  • Oli d'oliva 1º: al que li s'ha afegit entre un 40 i un 50% d'oli d'oliva verge.
Per tant si comprem "Oli d'oliva" que no es verge sempre serà millor el de 1º, ja que porta més percentatge d'oli d'oliva verge.

NOTA: el tema és molt complex i sempre hi haurà excepcions en que no es cumplixca el que s'ha explicat.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 22 de novembre del 2008

NO A L'AUTOVIA VILLENA-MURO:

NOTA: per una errada cal descartar els fulls antics de recollida de signatures, els que teniu al final de la pàgina són els actuals i correctes.

Ací vos mostre el manifest de la plataforma
SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO.

MANIFEST PER L’ESTIMA DE LA VALLETA

Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.

L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de 4 carrils buscant l'eixida a Muro seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un molt més gran, connectar Madrid amb Benidorm.

La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare, i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tenir-ne cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.

Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, pel que aquestes terres ofereixen. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.

Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com hi passa el temps i cap administració fa res per millorar el seu estat, per donar-li un rendiment i per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?

L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.

La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i/o substitució per una altra alternativa d'adequació de la carretera actual i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en temes com sanitat, educació, i serveis de tot tipus.

Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.

VOLEM SER PUNT D’ARRIBADA, NO UN LLOC DE PAS!!!


Manifest per l'estima de la valleta.pdf

Full de signatures per la valleta.pdf


http://salvemlavalleta.blogspot.com/




diumenge, 16 de novembre del 2008

COMENTARIS JORNADES MICOLÒGIQUES:

La valoració de les I JORNADES MICOLÒGIQUES ha segut molt positiva, unes vint persones vam estar buscant bolets per la Serra de Mariola de matí i per la de la Font Roja de vesprada, va ser un dia assolejat en el que vam conèixer noves varietats i vam fer noves amistats.

Estes son les diferents varietats de bolets que vam trobar
  • Carlet
  • Pampeta (lepista)
  • Fredolic
  • Txampinyó
  • Llengua de bou o punxetes
  • Llenega negra o mocosa
  • Esclata sang
  • Pota de perdiu
  • Pet de llop
  • Turma
  • Garlandí
  • i alguna més que no recorde.
Estes son les receptes del sopar per concloure les jornades:

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dijous, 13 de novembre del 2008

RECOMANACIONS PER AGAFAR BOLETS:


A continuació vos deixe les recomanacions de l'associació per agafar bolets, intentarem estar al dia en els últims estudis micològics per anar actualitzant-les:


TALLAR O ARRANCAR?:

Les ordenances municipals d’Alcoi i Bocairent prohibixen arrancar els bolets i obligen a tallar-los.

Alguns micòlegs diuen que no hi ha cap inconvenient en arrancar els bolets i si es tallen poden haver infeccions per part de fongs paràsits.

REMOURE EL SOL:

No es deu remenar el sòl amb la mà ni amb cap eïna, ja que es perjudicial per als micel·lis.

Els bolets s'han de veure a simple vista i amb l'ajut d'un bastó s'han de retirar les branquetes necessàries per agafar-los.

CISTELLA:

El transport en cistelles de canya o similars afavorirà que el bolet tinga aire al seu voltant que facilite la seva oxigenació i no siguen atacats per bacteris. Afavorirà que es dispersen les espores i caiguen, encara que, segons alguns micòlegs, no son tantes les que arriben a terra..

També podràs dur-los de forma ordenada sense que es trenquen.

BOLETS MENUTS:

No hem d’agafar els bolets menuts, ja que encara no han fet la seva funció d’escampar espores. Encara que esta pràctica de forma puntual no es un problema greu, sí que pot ser-ho en recollides massives.

IDENTIFICACIÓ DE BOLETS:

Si volem identificar un bolet, hem d’agafar 1 o 2 exemplars adults sencers i algún més jove, hem d’embolicar-los en un full d'al·lumini i anotar el lloc on l’hem trobat, el tipus de vegetació, tipus de sol…per posteriorment identificar-los amb gent experta i ajuda de guies.

BOLET QUE NO HAGES D'AGAFAR, DEIXA'L ESTAR; NO ELS TRENQUES NI ELS ARRENQUES.

EVITEU ELS CRITS PER LA SERRA, LA RESTA DE GENT I LA FAUNA US HO AGRAIRAN.


Salut.

La Alegría de la Huerta.

.


dijous, 6 de novembre del 2008

ANIMALS AUTÒCTONS:

Alguna cosa sabia sobre gallines o cabres autòctones de la zona. Però el que no sabia es que també teniem conills, coloms, porcs i fins i tot vaques.

Pel que fa a les vaques pareix ser que fins mitjans del segle XX hi havien desenes de milers entre Almeria, Múrcia, Albacete i Alacant i que ara no arriben al centenar.

Des d'Oriola fins Guardamar hi havien
¡¡¡ 8500 !!!.

A continuació vos deixe un llistat de les races dels diferents animals que podem considerar com "autòctones", ja que encara que no es van "¿desenvolupar?" exactament a les nostres comarques, sí que van ser "adoptats" com a nostres, ja que es van desenvolupar en llocs on les condicions (clima, terreny...) eren similars a les nostres. ("De vegades que difícil es escriure")

  • Gallina Alicantina.
  • Cabra Murciano-Granadina
  • Conill Valenciá o "Gigante español"
  • Porc Chato Murciano
  • Colom Buchon Morrillero Alicantino
  • Ovella Sudat, Guirra o Roja levantina
  • Vaca Murciano-Levantina
Seria una feina d'historiadors situar els animals anomenats en els llocs i en els moments on van ser criats. Espere obtindre més informació sobre els diferents animals i comunicar-la en propers textos.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

dissabte, 1 de novembre del 2008

Ahir es va inaugurar:
pa i roses
Sobirania alimentaria i de gènere

Amb el següent programa:

Del 30 d'octubre al 15 de novembre de 2008 EXPOSICIÓ "MÓN RURAL i SOBIRANIA ALIMENTÀRIA EN UN MÓN GLOBALITZAT"
Horari: de dimarts a divendres de 17 a 22 h i dissabte de 18 a 21 h.

Divendres 31 d'octubre de 2008, 20 h
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ i PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL "CAMPESINAS. SEMILLAS DEL CAMBIO"

Dimecres 5 de novembre de 2008, 20 h
CONFERÈNCIA SOBRE "DONES, GLOBALITZACIÓ i MÓN RURAL", A CÀRREC D'IRENE LEÓN


Dijous 27 de novembre de 2008, 20 h
CONFERÈNCIA SOBRE "AGROCOMBUSTIBLES: L'AGRICULTURA AL SERVEI DE L'AUTOMÒBIL", A CÀRREC DE TOM KUCHARZ


LLOC: CENTRE CULTURAL OVIDI MONTLLOR - VISTABELLA, 8 - ALCOI



Molt recomanable.
Salut.
La Alegría de la Huerta.