FIGUES TARDANES

Cada poc la natura em sorpren amb noves coses.

Quan jo creia que ja no menjaria figues fins la propera temporada (ja que les últimes que quedaven estan "badaes" per la pluja), em diuen que encara puc trobar-ne de la varietat verdesca.

Esta varietat també nomenada hivernenca, hivernesca o envernesca es caracteritza per una maduració tardana, entre setembre i novembre. Es pot trobar des de Tarragona fins al nord d'Alacant.

Em sorpren també que podem trobar més de 60 varietats sols als Països Catalans, i tot açò fruit de generacions i generacions de persones seleccionant aquelles que més s'adaptaven al seu territori i/o tenien unes característiques que les feien especials.

Però si voleu saber més sobre figues vos recomane que visiteu la web http://www.galgoni.com/

on un antic pagés apassionat per les figueres ha fet un recull d'informació "impressionant" sobre les figueres als Països Catalans.

Salut

La Alegría de la Huerta

PENSANT EN ELS BOLETS

A la fi de l'anterior temporada de bolets, les serres van quedar amb milions d'espores repartides. De cada espora es va eixir una hifa generant un micel·li primari, quan es van trobar dos d'ells van generar un micel·li secundari i a partir d'ahí amb l'ajuda de les pluges de primavera va eixir un primordi (òrgan en el seu primer estadi de formació).

Si els primordis han passat l'estiu (que ha segut prou sec). Els micel·lis tindran reserves d'aigua de la primavera i estaran aprofitant estes pluges per carregar un poc més les reserves.

En el moment en que la temperatura baixe dels 9 graus les cel·lules es dilataran ràpidament, els primordis s'inflaran i ixiran el bolets. Açò pot passar en una nit (si el micel·li tenia prou reserves d'aigua o en diversos dies).

Cada bolet té unes necessitats hídriques i de temperatura. El cas anomenata fa referència als esclata-sangs.

Podeu trobar més esplicacions d'este tipus al llibre d'Enric Gracia

Puc sembrar rovellons al meu jardí?

Respostes a 150 preguntes sobre bolets.

Salut

La Alegría de la Huerta

AUTOVIES

El dilluns Joan (al que no conec i li envie salutacions i agraiments per la seva col·laboració) enviava un mail al blog amb la següent noticia apareguda el diumenge dia 20 al diari Información:

Las obras de la autovía reducen la cosecha de olivas en un

millón de kilos.

La producción en la comarca de El Comtat se resintirá debido a que los trabajos han obligado a arrancar centenares de árboles.

A banda del que ja està fent-se a l'autovia que passa pel Comtat, el que em fa "por " és el que pot arrivar:

• Autovia Villena-Muro
• Remodelació carretera cv-70 Alcoi-Benidorm

Sembla que les terres de conreu: secà, olivera, ametller... son considerades "l'ultim pet de l'orgue" i qualsevol actuació està justificada per donar-los un valor nul i construir al seu lloc: parcs, aparcaments, urbanitzacions...

Imagineu el que seria llocs com "L'horta Major" a Alcoi fa un grapat d'anys. Un terreny amb eixe nom deuria ser un espai únic d'abastiment de verdures per a la ciutat. No sé si son imaginacions meues o es que vertaderament era així.

Si algú té imatges o textos que ens ho puguen dir estaria bé que ho enviara per publicar-ho.

Una entrada un poc "negativa".

Endavant i Salut

La Alegría de la Huerta.

fem fem de la palla fem

Aprofitant la temporada en què estem parlarem del fem.
La millor època per femar el terreny és la tardor, els mesos vinents, vaja, i així prepararem la terra per passar l'hivern fins que a la primavera puguem tindre el terreny en condicions.
Vaig llegir un llibre d'Enric Valor que es diu "Temps de batuda", recomanable 100% als qui us agrada aquest blog i els temes que hi tracta; el llibre en concret parla de la vida d'uns senyorets a un mas durant els mesos abans de la guerra civil i els que segueixen a l'alçament feixista. Enric Valor ja demostra a les seues rondalles que el paisatge el té més que interioritzat, però en aquesta novel·la (a banda els paisatges) s'hi tracten temes relacionats amb les feines agrícoles de la zona (Cassana és Castalla en la ficció d'Enric Valor) i de l'època que l'autor ha viscut de primera mà.
Feta aquesta introducció dic tot açò perquè en referència al fem Enric Valor em va fer conéixer una paraula per a mi desconeguda, fins que no he treballat el fem (me l'he passat per les mans, vaja).

El fem no sempre es troba en les mateixes condicions, quan plou es troba banyat i pesa com un deute, difícil de treballar, s'ha de preparar a base d'afegir-li cel·lulosa (normalment el que es fa servir és palla o fullaraca). També el podem trobar sec i fet una capa (difícil de treure de l'estable).
Però la paraula en qüestió és quan el fem està fet un polsim molt finet, és aleshores quan se li diu xerri, no fem; aquest xerri és més fàcil de mourei entrarà a la terra amb una simple remoguda amb l'aixada o amb el tractor.

Fou acabant de llegir el llibre d'Enric Valor que estàvem arreplegant una muntonada de fem que un dels que hi érem va dir "això és xerri, això és lo millor per a les oliveres, ho agarren de seguida".

Treballeu el fem en minva perquè no "s'avive" sinó les puces s'hi troben molt a gust!

Dimoni de Penca

METEOROLOGIA:

Hola a totes i a tots:

Quan un més s'apropa a les tasques i activitats vinculades amb la terra se n'adona de la importància de mirar al cel. Per decidir quan sembrar, per intuir com estaran evolucionant els bolets...

A banda de mirar cap amunt i tindre una visió local a temps real del que passa pel cel, els observadors també consulten algunes webs per tindre visio globlal i atemporal. Esta és una mostra:

• www.meteoclimatic.com és una gran xarxa d'estacions meteorològiques no professionals en temps real.
• www.meteonix.com recull dades de d'observadors no professionals del País Valencià i fa resums mensuals, anuals i de periodes de precipitacions.
• www.aemet.es la web del ministeri ens oferix prediccions locals i la visió del satèlit meteosat animada.
• www.meteosim.com empresa privada que centra l'activitat en models metereològics, mostra models a tres dies vista.

Salut

La Alegría de la Huerta

L'APROFITAMENT DE LA TERRA

Fa un temps em van pasar un article nomenat "Los aprovechamientos de la tierra en Alcoy a fines del siglo XIX". Si el llegiu voreu la distribució del sol per a l'aprofitament de la terra i el seu ús.

A continuació teniu un paràgraf tret de l'article amb indiciacions sobre l'estacionalitat de diferents conreus i les tasques associades:

• "Por Todos los Santos se le daba a las tierras dos labores previas para la siembra del trigo; por enero y parte de febrero se hacía una escarda y otra en el mes de mayo, se segaba a últimos de junio y
• a continuación tras una nueva labor y abonado se sembraba el maiz y las habichuelas a los que les prodigaban los riegos suficientes.
• Las habas y lentejas se sembraban por septiembre, se escardaban por febrero y se cogían en junio;
• los garbanzos y almortas se sembraban por marzo, se escardaban por abril y se cogían por julio."

Salut

La Alegría de la Huerta

INNOVACIÓN, CAMBIO CLIMÁTICO Y AGRICULTORES

Este es el títol d'una xerrada realitzada per Humberto Ríos Labrada (técnic del Instituto de Ciencias Agrarias de Cuba) en l'associació Caralluma de Caravaca de la Cruz.

Els membres de l'associació van publicar la xerrada en 7 videos que teniu a continuació.

Com dien un comentari anònim sobre els videos:
"Aquí no hay propaganda. Aquí no hay dictados del partido, no hay fanfarria, no hay ganas de vender nada a nadie. No hay ninguna intención de vender cursos sobre nada. Hay mucho sentido común, hay modestia y hay un conocimiento emanado de abajo hacia arriba, del que todos deberíamos aprender"

Sé l'esforç i temps que implica la visualització dels videos però vos o recomane.

1ª Part

2ª Part

3ª Part

4ª Part

5ª Part

6ª Part

7ª Part

Salut
La Alegría de la Huerta

MULS, ASES, SOMERES....(UFFF)

Com mai he tingut clar les diferències entre les famílies del "equus" (cavalls, rucs...) he intentat fer un recull d'informació que espere siga de profit per a vosaltres també.

• Cavall (Equus Caballus): mamífer de l'ordre des perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com animal de tir, de sella, etc.
• Egua: Cavall femella.

• Ruc (Equus asinus): mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d'aspecte semblant al cavall, però més petit, d'orelles grosses i de cap també relativament gros.
• Somera: Ruc femella.

• Matxo: híbrid mascle de cavall i somera o de Ruc i egua.
  
• Mula: híbrid femella de cavall i somera o de Ruc i egua.

Els possibles creuaments poden ser els següents:













Les paraules en negreta són les utilitzades per les comarques de l'interior d'Alacant (crec). Totes són acceptades per l'Enciclopèdia Catalana.
L'el·laboració del quadre de creuaments és un resum d'este (molt recomanable) Animals.rtf

Salut
La Alegría de la Huerta

DOLÇA REVOLUCIÓ:

Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre creada pels següents motius/objectius:

• Voler recuperar els mètodes de curació amb els mètodes naturals que les generacions precedents van utilitzar.
• Denunciar la falta d'ètica de farmaceutiques recolzades pels governs, que miren més pels interesos econòmics que per la eradicació de malaties.
• Motivar a la població a adoptar una alimentació sana, equilibrada i ecològica per previndre les malalties.
• Animar a la gent a cultivar plantes medicinals a casa per al seu ús.
• ...

L'Associació a creat la figura del "cultivadors" que es dediquen a multiplicar les plantes i a distribuir-les a qui vulga tenir-ne en casa. A la zona d'Alacant, Damien i Lilian s'encarreguen d'aquesta tasca i ja disposen d'Estevia, Perilla (shiso) i Kalanchoe.

Podeu trobar més informació a la web de l'associació.

Salut
La Alegría de la Huerta

COMPOSTOS TÒXICS PERSISTENTS:

Alguna vegada havia sentit parlar de DDT, PCB... però no m'havia preocupat de saber què eren exactament fins que he vist que recentment s'ha publicat un llibre que es titula "Nuestra contaminación interna" del doctor Miquel Porta.

No he llegit el llibre, però he fet un breu resum per a aquells que com jo no teniu massa clar que són els Compostos tòxics persistents.



QUÈ SÓN?
Com el seu nom indica, els CTP son contaminants químics tòxics que dificilment es poden eliminar del nostre cos.

QUINS SÓN I ON ESTAN?
Els més habituals són:

• DDT (plaguicida)
  
• DDE (principal producte en que es degrada el DDT)
• PCB (residus industrials)
• HCB (herbicida)
• LINDÀ (plaguicida)
• DIOXINES (generades en procesos de fabricació o de combustió)

COM ELS INGERIM?
Principalment entren al nostre cos pels aliments, per les parts amb més greix (llet, ous, peix, carn...) encara que també poden entrar per inalació o contacte directe.

QUÉ ENS PODEN PRODUÏR?
Juntament a altres factors poden produïr: infertilitat, malformacions congènites, transtors d'aprenentatge, enfermetats endocrines (hipotiroidisme...), alergies, promoció de càncers...

Salut
La Alegría de la Huerta