El tractament habitual que li se dona es per fer codonyat. La consistència que agafa es conseqüència de l'elevada quantitat de pectina que conté.
La pectina és un hidrat de carboni soluble en aigua que té la capacitat de crear una xarxa per retindre l'aigua (majorment amb presència de sucre i àcid cítric), cosa que fa que el codonyat agafe eixa textura tan característica.
El que volia dir-vos es que a banda del codonyat podeu fer els codonys al forn o bullir-los. Si decidiu bullir-los podeu fer-ho de la següent manera:
- Peleu els codonys i talleu la part de les llavors (reserveu les pells y les llavors).
- Talleu-los en quatre parts.
- Feu una barreja d'aigua, vi blanc sec i suc de llima. (Quantitats al gust)
- Afegiu sucre de canya, i corfa de llima.
- Poseu els codonys en la barreja anterior i bulliu-los fins que estiguen tendres.
- Retireu els codonys, deixeu-los gelar i talleu-los més xicotets.
- Afegiu les pells i les llavors al líquid i continueu bullint esta barreja fins obtindre una quantitat adequada per acompanyar els codonys.
- Passeu el líquid amb les pells per un colador i afegiu-li un poquet de mel si vos ve de gust.
Bon Profit.
La Alegría de la Huerta.
La Alegría de la Huerta.
2 comentaris:
aspres i durs com poques fruïtes, però mireu que són bons!! En casa els fem codonyat [capolant-los en granilló gran, llevant-los sucre respecte a les receptes més habituals i posant-los en a foc lentíssim]. I ESTÀ PA MORIR-SE DE BO! De totes formes, ho provarem com dius, que també obri la gana! :)
Curiosament el nom l’hem “collit” directament del grec Cydonia, (el seu nom llatí és cydonia oblonga). D’ací ens ve el nom de la fruita codony, i del dolç que es fabrica per aquestes dates, el codonyat.
Hi ha qui diferencia entre codonys i codonyes; els primers són més xicotets i lletgets, mentre que les “femelles” són de tamany més gran i més llustroses. Supose que aquesta distinció ve donada per la diferència de varietats…
Publica un comentari a l'entrada