Arbre: La figuera (ficus carica). De l’arbre no s’aprofita la fusta (roïna per a cremar fins i tot) ni l’ombra: la figuera té foc, diuen, ja que el polsim que deixa la fusta i el contacte de la saba amb la pell provoca picors i irritacions.
El fruit: la figa.
El temps òptim per a les figues ha estat a finals d’agost i principis de setembre, però sempre va bé comentar alguna cosa de vocabulari referent a les figues.
Taboll- Quan la fruita està començant a madurar, però encara està verda, aleshores es diu que la figa encara està taboll. (El diccionari dóna un possible origen de l’àrab vulgar valencià: batollar, fer caure la fruita madura).
Hi ha diferents tipus de figues, però jo només controle les de la gota la mel, les de coll de dama i les bacores, a vore si hi ha qui en diu més!!!
Segons diuen els entesos, la figa, perquè estiga bona, ha d’estar clavillada, rebecada i picada per pardal.
El dimoni de penca
Entrades
1 comentari:
m'auela dia "tabolla". Els millors espencats els que ens menjàvem de xicotets a l'estiu, de matí, davall l'ombra de la figuera, quan, com dius, les figues més bones estaven i ens les podíem menjar de postre!
Publica un comentari a l'entrada