La producción en la comarca de El Comtat se resintirá debido a que los trabajos han obligado a arrancar centenares de árboles.
A banda del que ja està fent-se a l'autovia que passa pel Comtat, el que em fa "por " és el que pot arrivar:
Sembla que les terres de conreu: secà, olivera, ametller... son considerades "l'ultim pet de l'orgue" i qualsevol actuació està justificada per donar-los un valor nul i construir al seu lloc: parcs, aparcaments, urbanitzacions...
Imagineu el que seria llocs com "L'horta Major" a Alcoi fa un grapat d'anys. Un terreny amb eixe nom deuria ser un espai únic d'abastiment de verdures per a la ciutat. No sé si son imaginacions meues o es que vertaderament era així.
Si algú té imatges o textos que ens ho puguen dir estaria bé que ho enviara per publicar-ho.
Una entrada un poc "negativa".
Endavant i Salut
La Alegría de la Huerta.
Entrades
2 comentaris:
El comentari es prou encertat.
Aquest any molt a prop de la entrada al barranc del cinc, a la part alta de horta mayor hi hague un incendi que ha fulminat moltes oliveres.
El malvat regidor de seguretat digue que aixó era poca cosa.
Jo quant passe per alli em fa prou pena tot plegat.Soc admirador de la bellesa i de la enorme utilitat que ha tingut la olivera en la petita historia de aquestes terres.Pero es evident que els politics aboriguens odien la terra i els seus productes.
Algun dia, amic jordi, es donaran compte que sense la terra no es pot viure.
salut
dimoni de xiquet
Quan van començar les obres de l'autovia em feia molta pena anar pel camí de la Cabanya i vaig començar a gastar la carretera per a anar a Benimarfull. Abans sempre sempre anava pels camins però ara ja no puc, veig que s'han carregat tots els bancals on he jugat de menuda, tots els anys les torraes de quan anàvem a fer olives i m'entra tanta pena que és millor evitar-ho. Per sort jo encara tinc el meu trosset, un poc més amunt de la Font de l'Albacar, per allà no passa però des d'allà es veu tota la desmontà que van fent, encara em queden algunes oliveres, un parell d'ametlers i tres o quatre cirers...
Publica un comentari a l'entrada