VA UNA DE RAMADERIA:

Del llatí ovis aries, en català occidental agafem el primer terme per designar les ovelles; però el segon nom també el fem servir quan anomenem l’arma d’atac medieval (l’ariet), construït en forma de cap de borrego.

Aries, en llatí, és el mascle de l’ovella. Recercant entre els entesos del poble (Agres, en concret), designen el mascle de l’ovella com a mardà, el que està destinat per a procrear, i l’ovella seria la femella. Pel que fa a les cries són corderets, que són els destinats per a fer carn (antigament serien sacrificats per al consum tant els corders com les ovilles, la fam és la fam…), a més de fer servir la pell (el que més valia, segons l’informant). Dins del corder hi ha tot un món per descobrir (la lleterola, la mareta, els senyalets, la freixura, el garguero…)

Com més gran es fa el corder va agafant gust de carnús, és a dir, agafa la forçor del greix que impregna la llana dels corders. Una vegada mort, en despellofar-lo, la pell del corder no ha de tocar mai la carn, sinó agafaria gust de carnús.

També trobem una resta de vocabulari en els cognoms de la comarca: moltó, és el nom que rebia el mascle capat; hui en dia no es coneix aquesta paraula, però ha quedat la resta en el cognom.

El Dimoni de penca