NAPS:

ja fa temps que anava darrere dels naps, i l'any passat se'm va il·luminar el procés.
Enguany he fet una prova de sembra directa i l'altra amb planter fet a casa. les dues coses alhora, i el que m'ha funcionat (a Agres) és:

pel gener (2a quinzena) faig planter en safates d'alvèols xicotets (exactament són els de cucala), on hi fique una llavor de naps dels de "bola de neu" (un truco: agafeu el pot-dossificador de sacarina en pastilletes, les llavors són molt semblants a les sacarines, i dossificareu millor la llavor, pq és molt xicoteta!), com a molt dues. per cada alvèol
resguardeu el planter de les gelades (un mini-hivernacle pot valdre) i feu el trasplant per primavera (enguany l'he fet tardà el trasplant, principis d'l'abril, però abans em sembla que també aguantaria , sense necessitat d'aclarir, en fileres ben plantadets i n'hem collit de la segona quinzena de maig fins juliol sense problema, mentre que la sembra "a voleo" s'ha hagut d'aclarir i no han crescut tan hermosos ni de bon tros!

Ara ens toca sembrar els naps que collirem pel novembre, i vaig a intentar-ho de les dues formes, saembra en planter i "a voleo" a vore què ix!
au!

dimoni de penca

CREÏLLES?

ei! q m'ha assaltat el dubte sobre les creïlles!
la setmana de sant joan ja n'havia tretes una tauleta ( de blanques), hermoses i sense cap mena de problema, però consultant a la gent dels voltants em van dir: tan prompte? em vaig relaxar i vaig anar desmontant a poc a poc ( com les gallines). Resulta que hui (dijous) he tretes les últimes (de les roges) ja amb la "tomaqueta" ben madura i en terra, i ben barrinades, algunes blanetes i traient ja ulls fins i tot!
m'havien dit que quan la mata estiguera fotudeta que anara traient tubercles, però no sé exactament el moment oportú de treure-les de terra!
si algú coneix la fórmula que la diga! de moment no deixar-les tant de temps a terra m'apanya més,

encara que Agres siga tot més tardà, la conclusió d'enguany és la sembra per sant josep i la collita per sant joan (pareix mentida que siga dimoni, eh?) au!

dimoni de penca

TRACCIÓ ANIMAL:

Bous, vaques, cavalls, ases, mules... ens han ajudat amb gran quantitat de tasques en el quefer diari des de fa segles: anivellar, llaurar, fer solcs, sembrar, "aporcar", transportar, trillar...

A les nostres terres estos han segut els animals més utilitzats, però la capacitat de complicitat de l'home amb l'animal ha fet que en altres llocs s'hagen utilitzat animals adaptats a les condicions específiques del lloc com: gossos, rens, camells, "yaks", elefants...

Sembla que es la opció tècnica més eficient en termes de conversió de l'energia empleada front al treball realitzat. Encara així, altres factors fan que no siga una opció utilitzada actualment.

El que hem perdut a l'ultim segle ha segut molt i supose que amb un poc d'esforç es podria augmentar la població d'animals utilitzats com a tracció. Però el que pense que no seria tan fàcil es recuperar eixe "saber fer" per part de l'home:

• tècniques per llaurar
• utilització d'eines
• tracte als animals
• vocabulari específic...

Salut
La Alegría de la Huerta

NYESPRA, NYESPLA, NESPRA...

Coneixia l'expressió "...t'arree una nyespra..." però ben bé no sabia a que es referia fins que fa poc vaig descobrir que la nyespra es el fruit del nesprer o també anomenat nisprer, nespler, nyesprer o nyespler (Mespilus Germanica).

Este arbre no té res a veure amb el nisprer (Eryobotria Japonica) del que ara estem gaudint del seus fruits i que per distinguir-lo se li a afegit l'adjectiu de japonés, nomenant-se Nisprer Japonés.

Pel que he llegit les nyespres maduren a la tardor i sembla que els costa prou de madurar. El temps que queda fins que estiguen madures el dedicaré a preguntar qui sap on hi ha algun Nyesprer o qui en té algun plantat per poder provar el que per a mi serà un nou fruit.

Fruit del Nisprer Japonés
(Eryobotria Japonica)

Fruit del Nisprer Europeu o Nyesprer
(Mespilus Germanica)

Salut
La Alegría de la Huerta.

COMERÇ LOCAL, ECOLÒGIC I DE TEMPORADA

Son moltes les cooperatives de consumidors que ja funcionen des de fa anys amb l'objectiu de:

• apropar-se a aquells que produeixen allò que nosaltres mengem (llauradors, ramaders, forners...)
  
• intentar entendre quins son els seus problemes (previsions de sembra, distribució...)
  
• coordinar-se per a que tots ens beneficiem (els productors, els consumidors i la terra)
• ...
  

Des de les passades "Jornades per la Sobirania Alimentaria" hem estat treballant per donar forma a una xarxa de consum de productes locals, ecològics i de temporada.

La pròxima setmana va a donar-se a conèixer La Xarxa agroecològica per dur endavant els objectius abans nomenats.

Salut
La Alegría de la Huerta

TRANSGÈNICS & MONSANTO:

• Perquè TV3 que ha coproduït el documental "El Mundo según Monsanto" encara no l'ha emés?

• Perquè a l'Estat Espanyol estan sembrades 80.000 de les 100.000 ha. que hi ha a la UE. de dacsa transgènica MON-810.?
• Perquè es produïx constantment el fenomen de "puertas giratorias" que consistix en el transvassament d'executius del sector públic al privat i a l'inversa?

Evidentment des del Menjador no tenim les respostes, però si que podeu trobar informació aclaridora a l'article d'Hector Rojo al periòdic Diagonal (http://diagonalperiodico.net/).

També la periodista Marie-Monique Robin ens dona gran quantitat d'informació sobre la multinacional MONSANTO al següent vídeo "El Mundo según Monsanto". La història es contada com si es tractés d'un "Thriller" sobre salut pública.

PORCS, GRANGES, GRIP...

Si els primers porcs senglars que es van arrimar a les persones per menjar les seves restes de les collites, (pareix ser que hi ha possibilitats de que açò es donara) hagueren sabut com anava a evolucionar la història de la ramaderia, possiblement hagueren preferit passar un poc de fam i no apropar-se a cap persona que li facilitara un poc de menjar.

La situació actual dels descendents dels porcs dels que parlem diferix prou de la relació amb les persones que tenien els seus avantpassats fa uns 10.000 anys.

Hui en dia els porcs de les granges industrials podrien queixar-se per:

• Separar-los de les seues mares (segons interesse)
  
• Estar privats de moviment (ni poder girar sobre ell mateix).
• Fer-los engreixar fins al punt que els seus ossos no soporten el pes.
• Fer-los viure en condicions d'amuntegament amb falta d'higiene que dona lloc a malalties i problemes respiratoris.
• Privar-los dels seus instints bàsics (contacte amb els fills...)
• ...

Podeu trobar més informació molt ben estructurada i detallada a www.granjasdeesclavos.com

I a més ara sembla ser que l'origen de la famosa Grip Porcina es dona en una d'estes granges "Granjas Carroll" (encara que d'estes coses mai se sap). Però este no és l'únic mal generat per les granges, també podem parlar de:

• Expropiació de terres per conrear soja i poder alimentar tant de porc.
• Contaminació d'aqüífers amb els excrements.
• Pérduda de "cultura ramadera" que ens fa més dependents de les grans industries.
• ...

Ací teniu un vídeo que ens mostra la lluita del pobles del "Valle de Perote" contra "Granjas Carroll", i per desgràcia, "gràcies" a la grip ara li se farà més cas.

Salut
La Alegría de la Huerta

PLANTES SILVESTRES:

Últimament ens hem acostumat a passetjar per la serra amb alguna guia de plantes que ens permeta reconèixer aquelles que hi ha per on anem passant. No intentem reconèixerles totes, tampoc utilitzem cap sistema de reconeixement ni classificació. Tant sols ens limitem a intentar trobar la fotografia d'aquelles que més ens crida l'atenció bé siga per la seva flor, la seva abundància... i llegir per a que s'utilitzen, quan florixen...

És molt agraïda la primavera per fer esta activitat.

A continuació vos indique alguns llibres que utilitzem segons ens ve de gust:

• Plantas Medicinales de la Sierra de Mariola (A. Belda Antolí, J Bellod Calabuig)
• Plantas Medicinales y Comestibles (A. Conca i Ferrús, J.E. Oltra i Benavent)
• Costumari Botànic (Joan Pellicer)

També volia donar-vos a conèixer (si no el coneixeu ja) un herbari virtual del Mediterrani Oriental on trobareu plantes de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià.

A la fotografia podeu veure la flor del Lli (Linum Narbonense L.).

Salut

REVISTA OPCIONS:

es una revista que em van donar a conèixer fa poc de temps. Editada pel CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) la revista té com a objectiu principal oferir una eina útil per al consum conscient (consum responsable).

Com ells mateix diuen, intenten fer servir un llenguatge planer que es puga entendre sense coneixements previs del tema tractat.

A la revista podeu trobar tres tipus d'articles:

• Pràctics: informacions que podem fer servir en el consum quotidià.
  
• Formatius: per entendre millor com funciona el mòn en que vivim i la raò de ser del consum conscient.
• De reflexió i debat: opinions, realitats poc conegudes que ens ajuden a enriquir la reflexió sobre el nostre aquí i ara.
  

Pel que fa a la alimentació podeu trobar gran quantitat d'articles sobre diferents temes: el pa, la carn, els productes de temporada..

La forma més fàcil d'obtindre la revista és per suscripció, ja que els punts de venda són minims.

També podeu vore el contingut online en format .pdf de números antics en la web.

EL BLAT:

El passat dissabte vam estar escardant el blat. Amb la il·lusió de "tancar el cicle" esperem fer totes les etapes: sembrar, escardar, segar, trillar, moldre, pastar, fornejar i menjar el pà fruit de la feina conjunta d'una quincena persones.

A continuació teniu una bella descripció que Enric Valor fa de les feines de la sembra del blat en les seues "Contalles de la boira":

"La terra del bancal era fina i fosca, de gran proporció d'hummus fertilíssim; prèviament havia estat aplanada per la taula, i el bancal apereixia ras com un caminal arenat de parc. Davant, anava Vicentet obrint el solc; la rella s'afonava sense esforç i quasi sense fressa. Darrere, amb singular perícia, Roseta hi deixava caure un raig uniforme de grans de blat, de la seua mà quasi closa; per fi unes passes darrere tots, llaurava Pere exactament per damunt les carenes que formaven els solcs oberts pel fill, i així hi colgava la llavor. Era un tasca humil, senzilla en aparença, però no em cansava de mirar-la. Allò era la veritat del treball sobre la veritat de la mare terra; una tècnica que es repetia amb èxit des dels romans en aquells mateixos paratges".

Salut.
La Alegrí de la Huerta