El terme “patxarà” ve de l'euskera “basaran” que vol dir aranyó.
L'aranyoner (prunus spinosa) és un arbust espinós que pot abastar els dos metres d'alçada i es fa a les bardisses, als boscos clars i als marges i sol preferir els llocs ombrívols i amb una certa humitat. El podem trobar a les serres de Mariola, Aitana i la Font Roja, així com altres llocs de les nostres comarques. Les branques estan terminades en punxa, de fulles escasses i més aviat petites, lanceolades. Es cobreix de flors molt aviat a la primavera, encara sense fulles i, a la tardor, dóna nombrosos aranyons, petites prunetes esfèriques i de color blau negrós.
El patxarà és un licor amb un contingut alcohòlic del 25% i que s'obté per la maceració dels aranyons en aiguardent anisat . El grau d'alcohol vendrà donat per la gradació de l'anís que fem servir i que normalment estarà entre els 24º i els 30º.
Els aranyons contenen vitamina C, són tònics, astringents i fortifiquen l'estòmac.
Per tal d'elaborar el patxarà hem de disposar una quantitat d'aranyons que ha d'omplir, al menys, un quart de la botella on es faça el licor. Hi ha gent que afegeix, a més, un trosset d'escorça de llimona, una branquets de canella o un parell de grans de cafè -la qual cosa no estarà ben vista per qualsevol indígena de Navarra. De tota manera, aquestes variacions confereixen gustos i matissos ben interessants -cadascú que prove i trie. Per experiència, també cal dir que el secret potser rau en disposar d'un bon aiguardent i si aquest ve de Navarra, doncs molt millor, ja que els que puguem trobar a les bodegues de les nostres comarques o bé són massa secs o bé massa dolços, tot i que hi ha gent que els barreja per tal de trobar el tó òptim de l'aiguardent. A la fi, el licor ha de ser aromatizat i suau i no s'ha de notar l'olor a alcohol, amb un resultat molt pròxim a un xarop (hi ha qui afegueix al final del procés de maceració una mica de xarop a base d'aigua amb sucre moreno). Els experts en la matèria diuen que el patxarà comença a estar bo al cap d'un any de maceració (de tota manera, comenceu-lo a provar a partir dels sis mesos i compareu). Quan es compleix un any, es retiren els aranyons del licor per evitar que aquestos quan es podrisquen facen malbé el licor.
L'època de recol·lecció de l'aranyó a les nostres serres és durant la segona quinzena d'agost i la primera de setembre, i sempre dependrà de com a anat l'estiu (pluges, calor), del lloc on estiguen els aranyoners,... en fi, busqueu, trobeu i macereu.
Sento
Entrades
4 comentaris:
però quin ritme més frenètic c'actualització!!! :)
Per cert i fonamentalment, enhorabona pel bloc!!! Realment original i creatiu!!! salut!!!!
Molt interessant això del patxarà. Jo tinc aranyons a casa però tinc un dubte important; las vaig agarrar la setmana passada en la serra de mariola i estaven encara verds per dins. Això és normal o tinc que esperar fins que estiguen més rogenques?
Salutacions
Estic pendent de localitzar a Sento per a que et conteste, ja que jo no sé molt d'aranyons.
Salut
La recol·lecció dels aranyons ha de fer-se a seu estat òptim, és a
dir, ni massa verds ni massa madurs. Si els collim verds potser el
patxarà que obtingam no siga tan aromàtic, mentre que si els collim
massa madurs potser ens apareixerà algun cuc.
El color rogenc a què et refereixes és el de la carn de l'aranyó, que
apareix quan aquest madura (la pell continua de color
negre-violaci-blavós). El problema que se'ns presenta aleshores és que
la carn se'ns desfà als dits i potser és millor fer melmelada que
patxarà.
De tota manera el marge de temps que tenim per recollir els aranyons
és una mica ample i si es cullen un poc verds, es poden deixar que
maduren un poc a temperatura ambient, però sense que comence la pell a
arrugar-se ni la carn a fer-se malbé.
Sento
Publica un comentari a l'entrada