dissabte, 30 d’agost de 2008

RECULL LLAURO!

Se m’ha dit que escriga sobre el camp, en un primer acostament:


El que m’interessa del camp és vore com creixen les diferents espècies que hi plantem, però, a més, el que m’interessa és vore el bancal com un conjunt total d’elements, una xarxa d’intercanvis lògica i íntegra, perfecta. Així els animals interactuen amb la terra (els llombrígols, els pardals, les ovelles, etc.), l’aigua la fecunda, el sol l’escalfa, l’aire la resseca, tot funciona.


L’ésser humà l’únic que ha hagut de fer és situar cada cosa al seu lloc, ordenar i, sobretot, posar-li un nom (que ja és!).


Penseu que TOT element agrari té (tenia, almenys) el seu nom; existia en tant que tenia un ús, era profitós per a l’habitant del medi rural (és clar, fa setanta o vuitanta anys als nostres pobles ningú coneixia ni una paraula sobre internet i els ordinadors: no calia per a viure).


Cada cosa el seu nom, i això és el que més m’interessa, trobar el perquè del lèxic del camp que ha impregnat la parla de la societat post-agrària (i d’altres paraules que s’han perdut o estan en via).


Que hom estiga o no assaonat és un concepte que ens ve de lluny, de molt lluny; (ja s’ha de treballar i conéixer bé el terreny per vore si està o no en saó), i que un jugador de futbol s’assemble a un jònec també ho és, simplement cal fer una ullada en profunditat i de seguida se’ns descobreix una nova paraula (en efecte el boix del morter es diu així en honor al seu corresponent en botànica! buxus sempervirens)


Així doncs moltes de les paraules que anirem introduint possiblement siguen conegudes per molts de vosaltres, altres us sonaran d’alguna persona major del vostre entorn que les faça servir, i d’altres simplement coneixereu un significat més profund d’elles. Espere que el recull s’amplie per diversos informants, alhora contrastar informació serà molt interessant!


El Dimoni de penca