VA DE VIDEOS

Hola a totes i a tots

A continuació vos done a conèixer un video fet "amb molt de gust" sobre les varietats d'olives al poble de Zuheros.

També aprofite per recomanar-vos tres documentals que podeu vore a València

http://www.csic.es/detalle_actividad.do?idActividad=2538

• Fast Food Nation
• Nuestro pan de cada día
• La Pesadilla de Darwin.

Salut

La Alegría de la Huerta.

www.estacional.net

Hola a tots i a totes:

El motiu d'este mail es donar a conèixer la web www.estacional.net

És una web que oferix informació del aliments obtinguts tradicionalment en la Província d'Alacant, les seues varietats i les millors èpoques de consum.

L'objectiu és oferir una eina útil als professionals vinculats amb la gastronomia (cuiners, dietistes...) al personal docent i a qualsevol persona interessada en l'alimentació.

La pàgina web està vinculada directament amb el blog

http://estacionalpuntnet.blogspot.com/

en el que periòdicament es tractaran temes que ens permetran conèixer en profunditat els productes, seleccionats durant generacions, que han configurat la gastronomia de la zona.

Si és del vostre interés, podeu subscriure's al blog per rebre les entrades via mail.

Salutacions

David Roca

QUE NO CAIGUEN LES OLIVES

Quan ens trobem amb (i disculpeu l'expressió) persones que prefereixen que les olives es caiguen a que algú les agafe, preferim (i disculpeu de nou l'expressió) furtar-li-les. I es que ja fa uns pocs anys que un grup de persones vam decidir tractar d'autogestionar l'oli que consumim. Així, collint olives de gent que no les fa i amablement ens les deixa i d'olivars abandonats, aconseguim abastir-nos d'oli ecològic per a tot l'any. I cada any anem aprenent algunes coses, així que posarem a mode d'introducció algunes de les més bàsiques de les que hem anat descobrint.

Les varietats, els camps i la recol·lecció.

Les varietats més abundants a les nostres comarques son tres: la blanqueta, la mançanella i l'alfafarenca. Hi han certs trets característics de cadascuna que fan ràpida la seva diferenciació: la blanqueta és de color blanc quan està verda, fa unes olives petites i es diu que està bona per a fer oli quan a l'arbre hi han olives de tres colors, és a dir abans no madure del tot, i es pot collir fàcilment amb les mans esmunyint les rames; la mançanella (que no és la "manzanilla" de Sevilla) es la que fa les olives més grosses, i son les que més s'utilitzen per fer olives trencades o amb sosa, quan estan verdes son de color verd intens i a l'igual que l'alfafarenca es solen recol·lectar amb vara; l'alfafarenca (d'Alfafara) és la que millor aguanta el fred, per això és més corrent a les zones més altes (Agres, Alfafara, La Torre de les Maçanes...), és la varietat més tardana i al madurar es fa molt negra i arrugada, dóna un oli de sabor molt intens encara que sol donar un menor rendiment. L'olivera borda, ullastre, ací no s'agafa però hi ha molta sobretot als olivars abandonats.

Les terres dels olivars han patit igualment que la resta de l'agricultura l'intrusió de les tècniques i usos derivats de la revolució verda; herbicides, plaguicides, abonaments químics, la mecanització del procés i finalment la pèrdua de la poca rendibilitat econòmica del treball, el que ha dut en primer lloc a la degradació de l'entorn i les persones i actualment a l'abandonament de moltes de les terres. Amb el nostre projecte d'auto abastiment d'oli posem el nostre petit granet d'arena per recuperar el treball comunal, sense amo ni patró, gaudint del treball manual i del dia en el camp; treballem (o almenys ho intentem) les terres de forma natural, sense llaurar, podant una mica al temps de la collita i amb l'ajuda de fem orgànic, aigua de pluja i sol, i parlem, cantem, riem i conspirem mentre ho fem.
Enguany hem de dir que ha sigut climàticament el pitjor novembre que recordem, i quan les plagues de "beates" ens crivellen en aquestes èpoques, no necessitem que cap Al Gore ens vinga a xerrar del canvi climàtic, i és que la gent del camp que ací primer pateix les conseqüències.


La propietat privada.

Any rere any veem com cada vegada més olives es cauen a terra perquè ja no resulta rendible recol·lectar-les. Treballem terres de gent amb qui tenim contacte i ens les cedeix perquè no van a fer-les, però de moment no les suficients a Alcoi per a fer l'oli que consumim. Ens han ofert terres més lluny, però veient la quantitat d'olives que es perden al nostre poble, pensem que no té lògica desplaçar-se amb tot el malbaratament energètic que suposa. I és ací on apareix el conflicte de la propietat privada. Nosaltres no creem en la propietat i es basem en altres criteris, no agafem olives de camps treballats o olives que vagen a fer-se ja siga per part dels seus propietaris o prestades, però considerem un greu delicte, en tot el significat de la paraula, que ens acusen de lladres aquells qui deixen caure les "seves" olives, així que seguirem recol·lectant aquells camps que estiguen evidentment abandonats. Per l'autogestió, la sobirania i l'anarquia.

Quatre gats

ASSEMBLEA SOBIRANIA ALIMENTARIA

Hola a totes i a tots:

Ja fa prous dies que no apereixia per ací, però torne per dir-vos que el

diumenge 22 de novembre de 2009 a les 12:00 hores

en el Mas del Potro del Barranc del Cinc a Alcoi la

7ª ASAMBLEA PLATAFORMA POR LA SOBERANÍA ALIMENTARIA ALICANTE

Com podeu vore ja son 7 les assemblees d'esta plataforma que es reunix amb prou periodicitat en diferents pobles de les comarques properes.

Salut.

La Alegría de la Huerta

CONTINUEM PARLANT DE BOLETS:

Volia dir-vos que a Ibi comencen les "IV JORNADAS MICOLÓGICAS" organitzades pel MUSEU DE LA BIODIVERSITAT amb una activitat molt variada de xerrades, tallers, exposicions...

El calendari es el següent:

-Diumenge 8 de Novembre:

Eixida per recollir bolets.

A les 9h a l'Ajuntament d'Ibi (previa inscripció 966 553 168)

-Dimarts 10 de novembre:

Conferència: "Micologia pintoresca". Per Alonso Verde

A les 20 H al Centro Social Polivalente

-Dimecres 11 de novembre:

Conferència: "Caracterización de las especies de hongos más conocidas en los montes levantinos". Per Domingo Blanco

A les 21 H al Centro Social Polivalente

-Diumenge 15 de novembre:

Taller popular de cuina: "Los hongos en la gastronomía española"

A les 11:30 h (previa inscripció 966 553 168)

-Exposició micològica del 10 al 15 de Novembre.

Horari del museu (dimarts a dissabte de 10-13/16-19 hores) (diumenge 11-14 hores)

Podeu trobar més informació a la web del museu http://carn.ua.es/CIBIO/es/museo/temporal.html

Salut

La Alegría de la Huerta

SEGONES JORNADES MICOLÒGIQUES

No duc moltes temporades observant el vincle meteorologia-bolets, però este any em sembla un poc "raro" i imprevisible: poca pluja en primavera, gens en estiu, pluja al setembre, setmana de molta calor, dies de molt aire...

Nosaltres hem proposat el 7 de novembre com a dia per a les II jornades micológique "El Menjador", esperem que siga ja bon moment, i si no ho és aprofitarem per quedar en setmanes següents.

II JORNADES MICOLÒGIQUES "EL MENJADOR":
( 7 de NOVEMBRE de 2009)

8:30 BENVINGUDA: timonet, dolçets...
9:00 EIXIDA: cap a a la Serra de Mariola
14:00 DINAR: de "sobaquillo" en la Font de Mariola.

DESPRÉS DE DINAR: eixida cap a la Font Roja.
19:00 TROBADA: en El Menjador per reconèixer els bolets, classificar-los, netejar-los...
21:30 SOPAR: receptes variades amb els bolets que trobem.

SUBSCRIPCIÓ:

Per e-mail: elmenjador.associacio@gmail.com

Abans del 2 de Novembre de 09. (Les places son limitades)

PREU: 10 €

La benvinguda, el sopar... es farà al local de l'associació "El Menjador" al carrer Sant Nicolauet 147.

Vos adjunte uns vincles de recomanació per agafar bolets:

Ordenança municipal d'Alcoi de la recollida de bolets

Centre d'informació del Parc Natural de la Serra de Mariola

Recomanacions per agafar bolets de "El Menjador"

Salut.
La Alegria de la Huerta

Terra Madre Day

La associació Slow Food ha organitzat el "Terra Madre Day" per celebrar els 20 anys de defensa de l'aliment per a que siga bo, net i just.

• BO: utilitzant varietats locals, productes frescs i tractaments adequats.
• NET: Produït localment amb tècniques respectuoses amb l'aliment i el medi ambient, fonamentades en agricultura i ramaderia ecològica.
• JUST: Pel que fa a la retribució als productors.

El "Terra Madre Day" es celebrarà arreu del món entre el 10 i 13 de Desembre de 2009 amb activitats realitzades a nivell local que donen lloc a un esdeveniment col·lectiu mundial en defensa de la diversitat alimentària.

L'objectiu de les activitats es difondre el valor de l'aliment local i proclamar el dret de tots els pobles a tindre:

• Biodiversitat agrícola i alimentària
• Producció alimentària a petita escala
• Producció respectuosa amb el medi ambient
• Comerç just i sostenible
• Sobirania alimentaria
• Llengua, cultura i sabers tradicionals

Els organitzdors de les activitats poden ser totes aquelles persones i/o associacions que compartisquen els objectius anomenats. No cal que siguen socis de Slow Food

Les activitats que es poden organitzar poden ser tan variades com se'ns ocórrega: xerrades, documentals, visites a productors, taller del gust, dinars, actuacions musicals...

Les comarques on volem dur a terme les activitats son a El Comtat i a L'Alcoià

Si et ve de gust prender part en l'organització envia les teves dades al correu terramadre09@gmail i ens posarem en contacte per començar en els preparatius.

T'AGRAIRIEM QUE ENVIARES ESTA INFORMACIÓ A AQUELLES PERSONES O ASSOCIACIONS QUE PUGUEN ESTAR INTERESSADES EN L'ACTIVITAT

Salut

La Alegría de la Huerta

FIGUES TARDANES

Cada poc la natura em sorpren amb noves coses.

Quan jo creia que ja no menjaria figues fins la propera temporada (ja que les últimes que quedaven estan "badaes" per la pluja), em diuen que encara puc trobar-ne de la varietat verdesca.

Esta varietat també nomenada hivernenca, hivernesca o envernesca es caracteritza per una maduració tardana, entre setembre i novembre. Es pot trobar des de Tarragona fins al nord d'Alacant.

Em sorpren també que podem trobar més de 60 varietats sols als Països Catalans, i tot açò fruit de generacions i generacions de persones seleccionant aquelles que més s'adaptaven al seu territori i/o tenien unes característiques que les feien especials.

Però si voleu saber més sobre figues vos recomane que visiteu la web http://www.galgoni.com/

on un antic pagés apassionat per les figueres ha fet un recull d'informació "impressionant" sobre les figueres als Països Catalans.

Salut

La Alegría de la Huerta

PENSANT EN ELS BOLETS

A la fi de l'anterior temporada de bolets, les serres van quedar amb milions d'espores repartides. De cada espora es va eixir una hifa generant un micel·li primari, quan es van trobar dos d'ells van generar un micel·li secundari i a partir d'ahí amb l'ajuda de les pluges de primavera va eixir un primordi (òrgan en el seu primer estadi de formació).

Si els primordis han passat l'estiu (que ha segut prou sec). Els micel·lis tindran reserves d'aigua de la primavera i estaran aprofitant estes pluges per carregar un poc més les reserves.

En el moment en que la temperatura baixe dels 9 graus les cel·lules es dilataran ràpidament, els primordis s'inflaran i ixiran el bolets. Açò pot passar en una nit (si el micel·li tenia prou reserves d'aigua o en diversos dies).

Cada bolet té unes necessitats hídriques i de temperatura. El cas anomenata fa referència als esclata-sangs.

Podeu trobar més esplicacions d'este tipus al llibre d'Enric Gracia

Puc sembrar rovellons al meu jardí?

Respostes a 150 preguntes sobre bolets.

Salut

La Alegría de la Huerta

AUTOVIES

El dilluns Joan (al que no conec i li envie salutacions i agraiments per la seva col·laboració) enviava un mail al blog amb la següent noticia apareguda el diumenge dia 20 al diari Información:

Las obras de la autovía reducen la cosecha de olivas en un

millón de kilos.

La producción en la comarca de El Comtat se resintirá debido a que los trabajos han obligado a arrancar centenares de árboles.

A banda del que ja està fent-se a l'autovia que passa pel Comtat, el que em fa "por " és el que pot arrivar:

• Autovia Villena-Muro
• Remodelació carretera cv-70 Alcoi-Benidorm

Sembla que les terres de conreu: secà, olivera, ametller... son considerades "l'ultim pet de l'orgue" i qualsevol actuació està justificada per donar-los un valor nul i construir al seu lloc: parcs, aparcaments, urbanitzacions...

Imagineu el que seria llocs com "L'horta Major" a Alcoi fa un grapat d'anys. Un terreny amb eixe nom deuria ser un espai únic d'abastiment de verdures per a la ciutat. No sé si son imaginacions meues o es que vertaderament era així.

Si algú té imatges o textos que ens ho puguen dir estaria bé que ho enviara per publicar-ho.

Una entrada un poc "negativa".

Endavant i Salut

La Alegría de la Huerta.

fem fem de la palla fem

Aprofitant la temporada en què estem parlarem del fem.
La millor època per femar el terreny és la tardor, els mesos vinents, vaja, i així prepararem la terra per passar l'hivern fins que a la primavera puguem tindre el terreny en condicions.
Vaig llegir un llibre d'Enric Valor que es diu "Temps de batuda", recomanable 100% als qui us agrada aquest blog i els temes que hi tracta; el llibre en concret parla de la vida d'uns senyorets a un mas durant els mesos abans de la guerra civil i els que segueixen a l'alçament feixista. Enric Valor ja demostra a les seues rondalles que el paisatge el té més que interioritzat, però en aquesta novel·la (a banda els paisatges) s'hi tracten temes relacionats amb les feines agrícoles de la zona (Cassana és Castalla en la ficció d'Enric Valor) i de l'època que l'autor ha viscut de primera mà.
Feta aquesta introducció dic tot açò perquè en referència al fem Enric Valor em va fer conéixer una paraula per a mi desconeguda, fins que no he treballat el fem (me l'he passat per les mans, vaja).

El fem no sempre es troba en les mateixes condicions, quan plou es troba banyat i pesa com un deute, difícil de treballar, s'ha de preparar a base d'afegir-li cel·lulosa (normalment el que es fa servir és palla o fullaraca). També el podem trobar sec i fet una capa (difícil de treure de l'estable).
Però la paraula en qüestió és quan el fem està fet un polsim molt finet, és aleshores quan se li diu xerri, no fem; aquest xerri és més fàcil de mourei entrarà a la terra amb una simple remoguda amb l'aixada o amb el tractor.

Fou acabant de llegir el llibre d'Enric Valor que estàvem arreplegant una muntonada de fem que un dels que hi érem va dir "això és xerri, això és lo millor per a les oliveres, ho agarren de seguida".

Treballeu el fem en minva perquè no "s'avive" sinó les puces s'hi troben molt a gust!

Dimoni de Penca

METEOROLOGIA:

Hola a totes i a tots:

Quan un més s'apropa a les tasques i activitats vinculades amb la terra se n'adona de la importància de mirar al cel. Per decidir quan sembrar, per intuir com estaran evolucionant els bolets...

A banda de mirar cap amunt i tindre una visió local a temps real del que passa pel cel, els observadors també consulten algunes webs per tindre visio globlal i atemporal. Esta és una mostra:

• www.meteoclimatic.com és una gran xarxa d'estacions meteorològiques no professionals en temps real.
• www.meteonix.com recull dades de d'observadors no professionals del País Valencià i fa resums mensuals, anuals i de periodes de precipitacions.
• www.aemet.es la web del ministeri ens oferix prediccions locals i la visió del satèlit meteosat animada.
• www.meteosim.com empresa privada que centra l'activitat en models metereològics, mostra models a tres dies vista.

Salut

La Alegría de la Huerta

L'APROFITAMENT DE LA TERRA

Fa un temps em van pasar un article nomenat "Los aprovechamientos de la tierra en Alcoy a fines del siglo XIX". Si el llegiu voreu la distribució del sol per a l'aprofitament de la terra i el seu ús.

A continuació teniu un paràgraf tret de l'article amb indiciacions sobre l'estacionalitat de diferents conreus i les tasques associades:

• "Por Todos los Santos se le daba a las tierras dos labores previas para la siembra del trigo; por enero y parte de febrero se hacía una escarda y otra en el mes de mayo, se segaba a últimos de junio y
• a continuación tras una nueva labor y abonado se sembraba el maiz y las habichuelas a los que les prodigaban los riegos suficientes.
• Las habas y lentejas se sembraban por septiembre, se escardaban por febrero y se cogían en junio;
• los garbanzos y almortas se sembraban por marzo, se escardaban por abril y se cogían por julio."

Salut

La Alegría de la Huerta

INNOVACIÓN, CAMBIO CLIMÁTICO Y AGRICULTORES

Este es el títol d'una xerrada realitzada per Humberto Ríos Labrada (técnic del Instituto de Ciencias Agrarias de Cuba) en l'associació Caralluma de Caravaca de la Cruz.

Els membres de l'associació van publicar la xerrada en 7 videos que teniu a continuació.

Com dien un comentari anònim sobre els videos:
"Aquí no hay propaganda. Aquí no hay dictados del partido, no hay fanfarria, no hay ganas de vender nada a nadie. No hay ninguna intención de vender cursos sobre nada. Hay mucho sentido común, hay modestia y hay un conocimiento emanado de abajo hacia arriba, del que todos deberíamos aprender"

Sé l'esforç i temps que implica la visualització dels videos però vos o recomane.

1ª Part

2ª Part

3ª Part

4ª Part

5ª Part

6ª Part

7ª Part

Salut
La Alegría de la Huerta

MULS, ASES, SOMERES....(UFFF)

Com mai he tingut clar les diferències entre les famílies del "equus" (cavalls, rucs...) he intentat fer un recull d'informació que espere siga de profit per a vosaltres també.

• Cavall (Equus Caballus): mamífer de l'ordre des perissodàctils, de dimensions grosses i de constitució forta i àgil alhora, utilitzat com animal de tir, de sella, etc.
• Egua: Cavall femella.

• Ruc (Equus asinus): mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d'aspecte semblant al cavall, però més petit, d'orelles grosses i de cap també relativament gros.
• Somera: Ruc femella.

• Matxo: híbrid mascle de cavall i somera o de Ruc i egua.
  
• Mula: híbrid femella de cavall i somera o de Ruc i egua.

Els possibles creuaments poden ser els següents:













Les paraules en negreta són les utilitzades per les comarques de l'interior d'Alacant (crec). Totes són acceptades per l'Enciclopèdia Catalana.
L'el·laboració del quadre de creuaments és un resum d'este (molt recomanable) Animals.rtf

Salut
La Alegría de la Huerta

DOLÇA REVOLUCIÓ:

Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre creada pels següents motius/objectius:

• Voler recuperar els mètodes de curació amb els mètodes naturals que les generacions precedents van utilitzar.
• Denunciar la falta d'ètica de farmaceutiques recolzades pels governs, que miren més pels interesos econòmics que per la eradicació de malaties.
• Motivar a la població a adoptar una alimentació sana, equilibrada i ecològica per previndre les malalties.
• Animar a la gent a cultivar plantes medicinals a casa per al seu ús.
• ...

L'Associació a creat la figura del "cultivadors" que es dediquen a multiplicar les plantes i a distribuir-les a qui vulga tenir-ne en casa. A la zona d'Alacant, Damien i Lilian s'encarreguen d'aquesta tasca i ja disposen d'Estevia, Perilla (shiso) i Kalanchoe.

Podeu trobar més informació a la web de l'associació.

Salut
La Alegría de la Huerta

COMPOSTOS TÒXICS PERSISTENTS:

Alguna vegada havia sentit parlar de DDT, PCB... però no m'havia preocupat de saber què eren exactament fins que he vist que recentment s'ha publicat un llibre que es titula "Nuestra contaminación interna" del doctor Miquel Porta.

No he llegit el llibre, però he fet un breu resum per a aquells que com jo no teniu massa clar que són els Compostos tòxics persistents.



QUÈ SÓN?
Com el seu nom indica, els CTP son contaminants químics tòxics que dificilment es poden eliminar del nostre cos.

QUINS SÓN I ON ESTAN?
Els més habituals són:

• DDT (plaguicida)
  
• DDE (principal producte en que es degrada el DDT)
• PCB (residus industrials)
• HCB (herbicida)
• LINDÀ (plaguicida)
• DIOXINES (generades en procesos de fabricació o de combustió)

COM ELS INGERIM?
Principalment entren al nostre cos pels aliments, per les parts amb més greix (llet, ous, peix, carn...) encara que també poden entrar per inalació o contacte directe.

QUÉ ENS PODEN PRODUÏR?
Juntament a altres factors poden produïr: infertilitat, malformacions congènites, transtors d'aprenentatge, enfermetats endocrines (hipotiroidisme...), alergies, promoció de càncers...

Salut
La Alegría de la Huerta

RESUM FOTOGRAFIC CICLE DEL BLAT 08-09

Açí vos mostre un resum de fotos de les diferents etapes del blat en esta temporada: sembra, escarda, trilla...

Salut
La Alegría de la Huerta

ANIVERSARI: elmenjador.blogspot.com

elmenjador.blogspot.com ja porta un any de funcionament.

El menjador voldria agrair a totes i a tots els que amb les vostres visites feu que hi hagen ganes de continuar endavant.

Un breu resum en dades:

• 3.252 visites.
  
• 8'9 visites al dia.
• 76 textos publicats.
  
• 25 temes (horta, transgènics, vocabulari...)

Esperem haver ajudat a fer un poc més de teixit social i a difondre un poc de cultura agrària, rural... o com vulgueu anomenar.

Gràcies

JA NO ESTIC TANT PEIX:

Hola a totes i a tots:

Fa uns mesos escrivia a l'entrada "ESTIC PEIX" sobre els meus dubtes respecte al consum de peix.
Ara que a l'estiu sembla que augmenta el seu consum, he buscat informació i he trobat el següent:

• GUIA DE BOLSILLO para un consumo responsable de pescado (WWF)
• GUIA DE CONSUMO RESPONSABLE DE PESCADO (GREENPEACE)
• CONSUM CONSCIENTE DE PEIX (REVISTA OPCIONS)

Encara que vos recomane que li doneu una ullada, vos faig un breu resum (molt resumit) per a que el nostre consum tinga el mínim impacte per a mars i oceans.

• Reduïx el seu consum.
• Sempre fresc, mai congelat.
  
• Millor comprar-lo sencer que sols algunes parts (lloms,...) o altres formats (barretes...)
  
• Millor de pesca artesanal (llotges properes) que de industrial.
• Millor salvatge que d'aqüicultura.
• Principalment evita comprar: tonyina, bacallar, rap i peix espasa.

Salut
La Alegría de la Huerta

VARIETATS DE BLAT:

Hola a totes i a tots:

Com ara estem en"moment de blat" ací vos mostre un vídeo (amb publicitat inclosa) de membres de l'associació TRITICATUM que estan fent una important tasca de recuperació i conservació de llavors de blat.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

TOCA SEGAR (MOMENT DE FESTA):

Hola a totes i a tots:

Després de sembrar, escardar i vore espigar el blat a arribat el moment de la sega. Si voleu participar d'este "acte" no dubteu en contactar amb el menjador. El proper dissabte ben de matinada, abans de que el sol comence a calfar esperem tindre ja bona part del blat segat. En setmanes posteriors continuaran les tasques de preparar l'era i batre.

A continuació vos copie una part del text de Lluís Freixar de "Quan el blat era or":

Hi havia un temps en què el blat era or i el mes de juny, la celebració dels fruits o la constatació del fracàs d'un any d'esforç. Per això la campanya de segar i batre era una festa: una festa dura, de braços ferms i d'esquenes i pells torturades de sol a sol, però una festa. La litúrgia de l'anyada reunia la suor de les colles i la frescor dels càntirs, l'afany de la feina i la mainada voleiant pels camps, la solidaritat de les masies, la taula parada després de l'esforç i el cistell al camp per recompondre l'ànim a mitja feina. Els homes dallaven, les dones i els nens lligaven, les àvies cuinaven, els avis s'ho miraven i també hi deien la seva mentre cargolaven un cigarret. Per cada tres o quatre segadors, una lligadora. A cada mosso contractat, un tant per quartera i la vida. El tracte, és clar, de paraula.

Salut
La Alegría de la Huerta

NAPS:

ja fa temps que anava darrere dels naps, i l'any passat se'm va il·luminar el procés.
Enguany he fet una prova de sembra directa i l'altra amb planter fet a casa. les dues coses alhora, i el que m'ha funcionat (a Agres) és:

pel gener (2a quinzena) faig planter en safates d'alvèols xicotets (exactament són els de cucala), on hi fique una llavor de naps dels de "bola de neu" (un truco: agafeu el pot-dossificador de sacarina en pastilletes, les llavors són molt semblants a les sacarines, i dossificareu millor la llavor, pq és molt xicoteta!), com a molt dues. per cada alvèol
resguardeu el planter de les gelades (un mini-hivernacle pot valdre) i feu el trasplant per primavera (enguany l'he fet tardà el trasplant, principis d'l'abril, però abans em sembla que també aguantaria , sense necessitat d'aclarir, en fileres ben plantadets i n'hem collit de la segona quinzena de maig fins juliol sense problema, mentre que la sembra "a voleo" s'ha hagut d'aclarir i no han crescut tan hermosos ni de bon tros!

Ara ens toca sembrar els naps que collirem pel novembre, i vaig a intentar-ho de les dues formes, saembra en planter i "a voleo" a vore què ix!
au!

dimoni de penca

CREÏLLES?

ei! q m'ha assaltat el dubte sobre les creïlles!
la setmana de sant joan ja n'havia tretes una tauleta ( de blanques), hermoses i sense cap mena de problema, però consultant a la gent dels voltants em van dir: tan prompte? em vaig relaxar i vaig anar desmontant a poc a poc ( com les gallines). Resulta que hui (dijous) he tretes les últimes (de les roges) ja amb la "tomaqueta" ben madura i en terra, i ben barrinades, algunes blanetes i traient ja ulls fins i tot!
m'havien dit que quan la mata estiguera fotudeta que anara traient tubercles, però no sé exactament el moment oportú de treure-les de terra!
si algú coneix la fórmula que la diga! de moment no deixar-les tant de temps a terra m'apanya més,

encara que Agres siga tot més tardà, la conclusió d'enguany és la sembra per sant josep i la collita per sant joan (pareix mentida que siga dimoni, eh?) au!

dimoni de penca

TRACCIÓ ANIMAL:

Bous, vaques, cavalls, ases, mules... ens han ajudat amb gran quantitat de tasques en el quefer diari des de fa segles: anivellar, llaurar, fer solcs, sembrar, "aporcar", transportar, trillar...

A les nostres terres estos han segut els animals més utilitzats, però la capacitat de complicitat de l'home amb l'animal ha fet que en altres llocs s'hagen utilitzat animals adaptats a les condicions específiques del lloc com: gossos, rens, camells, "yaks", elefants...

Sembla que es la opció tècnica més eficient en termes de conversió de l'energia empleada front al treball realitzat. Encara així, altres factors fan que no siga una opció utilitzada actualment.

El que hem perdut a l'ultim segle ha segut molt i supose que amb un poc d'esforç es podria augmentar la població d'animals utilitzats com a tracció. Però el que pense que no seria tan fàcil es recuperar eixe "saber fer" per part de l'home:

• tècniques per llaurar
• utilització d'eines
• tracte als animals
• vocabulari específic...

Salut
La Alegría de la Huerta

NYESPRA, NYESPLA, NESPRA...

Coneixia l'expressió "...t'arree una nyespra..." però ben bé no sabia a que es referia fins que fa poc vaig descobrir que la nyespra es el fruit del nesprer o també anomenat nisprer, nespler, nyesprer o nyespler (Mespilus Germanica).

Este arbre no té res a veure amb el nisprer (Eryobotria Japonica) del que ara estem gaudint del seus fruits i que per distinguir-lo se li a afegit l'adjectiu de japonés, nomenant-se Nisprer Japonés.

Pel que he llegit les nyespres maduren a la tardor i sembla que els costa prou de madurar. El temps que queda fins que estiguen madures el dedicaré a preguntar qui sap on hi ha algun Nyesprer o qui en té algun plantat per poder provar el que per a mi serà un nou fruit.

Fruit del Nisprer Japonés
(Eryobotria Japonica)

Fruit del Nisprer Europeu o Nyesprer
(Mespilus Germanica)

Salut
La Alegría de la Huerta.

COMERÇ LOCAL, ECOLÒGIC I DE TEMPORADA

Son moltes les cooperatives de consumidors que ja funcionen des de fa anys amb l'objectiu de:

• apropar-se a aquells que produeixen allò que nosaltres mengem (llauradors, ramaders, forners...)
  
• intentar entendre quins son els seus problemes (previsions de sembra, distribució...)
  
• coordinar-se per a que tots ens beneficiem (els productors, els consumidors i la terra)
• ...
  

Des de les passades "Jornades per la Sobirania Alimentaria" hem estat treballant per donar forma a una xarxa de consum de productes locals, ecològics i de temporada.

La pròxima setmana va a donar-se a conèixer La Xarxa agroecològica per dur endavant els objectius abans nomenats.

Salut
La Alegría de la Huerta

TRANSGÈNICS & MONSANTO:

• Perquè TV3 que ha coproduït el documental "El Mundo según Monsanto" encara no l'ha emés?

• Perquè a l'Estat Espanyol estan sembrades 80.000 de les 100.000 ha. que hi ha a la UE. de dacsa transgènica MON-810.?
• Perquè es produïx constantment el fenomen de "puertas giratorias" que consistix en el transvassament d'executius del sector públic al privat i a l'inversa?

Evidentment des del Menjador no tenim les respostes, però si que podeu trobar informació aclaridora a l'article d'Hector Rojo al periòdic Diagonal (http://diagonalperiodico.net/).

També la periodista Marie-Monique Robin ens dona gran quantitat d'informació sobre la multinacional MONSANTO al següent vídeo "El Mundo según Monsanto". La història es contada com si es tractés d'un "Thriller" sobre salut pública.

PORCS, GRANGES, GRIP...

Si els primers porcs senglars que es van arrimar a les persones per menjar les seves restes de les collites, (pareix ser que hi ha possibilitats de que açò es donara) hagueren sabut com anava a evolucionar la història de la ramaderia, possiblement hagueren preferit passar un poc de fam i no apropar-se a cap persona que li facilitara un poc de menjar.

La situació actual dels descendents dels porcs dels que parlem diferix prou de la relació amb les persones que tenien els seus avantpassats fa uns 10.000 anys.

Hui en dia els porcs de les granges industrials podrien queixar-se per:

• Separar-los de les seues mares (segons interesse)
  
• Estar privats de moviment (ni poder girar sobre ell mateix).
• Fer-los engreixar fins al punt que els seus ossos no soporten el pes.
• Fer-los viure en condicions d'amuntegament amb falta d'higiene que dona lloc a malalties i problemes respiratoris.
• Privar-los dels seus instints bàsics (contacte amb els fills...)
• ...

Podeu trobar més informació molt ben estructurada i detallada a www.granjasdeesclavos.com

I a més ara sembla ser que l'origen de la famosa Grip Porcina es dona en una d'estes granges "Granjas Carroll" (encara que d'estes coses mai se sap). Però este no és l'únic mal generat per les granges, també podem parlar de:

• Expropiació de terres per conrear soja i poder alimentar tant de porc.
• Contaminació d'aqüífers amb els excrements.
• Pérduda de "cultura ramadera" que ens fa més dependents de les grans industries.
• ...

Ací teniu un vídeo que ens mostra la lluita del pobles del "Valle de Perote" contra "Granjas Carroll", i per desgràcia, "gràcies" a la grip ara li se farà més cas.

Salut
La Alegría de la Huerta

PLANTES SILVESTRES:

Últimament ens hem acostumat a passetjar per la serra amb alguna guia de plantes que ens permeta reconèixer aquelles que hi ha per on anem passant. No intentem reconèixerles totes, tampoc utilitzem cap sistema de reconeixement ni classificació. Tant sols ens limitem a intentar trobar la fotografia d'aquelles que més ens crida l'atenció bé siga per la seva flor, la seva abundància... i llegir per a que s'utilitzen, quan florixen...

És molt agraïda la primavera per fer esta activitat.

A continuació vos indique alguns llibres que utilitzem segons ens ve de gust:

• Plantas Medicinales de la Sierra de Mariola (A. Belda Antolí, J Bellod Calabuig)
• Plantas Medicinales y Comestibles (A. Conca i Ferrús, J.E. Oltra i Benavent)
• Costumari Botànic (Joan Pellicer)

També volia donar-vos a conèixer (si no el coneixeu ja) un herbari virtual del Mediterrani Oriental on trobareu plantes de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià.

A la fotografia podeu veure la flor del Lli (Linum Narbonense L.).

Salut

REVISTA OPCIONS:

es una revista que em van donar a conèixer fa poc de temps. Editada pel CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) la revista té com a objectiu principal oferir una eina útil per al consum conscient (consum responsable).

Com ells mateix diuen, intenten fer servir un llenguatge planer que es puga entendre sense coneixements previs del tema tractat.

A la revista podeu trobar tres tipus d'articles:

• Pràctics: informacions que podem fer servir en el consum quotidià.
  
• Formatius: per entendre millor com funciona el mòn en que vivim i la raò de ser del consum conscient.
• De reflexió i debat: opinions, realitats poc conegudes que ens ajuden a enriquir la reflexió sobre el nostre aquí i ara.
  

Pel que fa a la alimentació podeu trobar gran quantitat d'articles sobre diferents temes: el pa, la carn, els productes de temporada..

La forma més fàcil d'obtindre la revista és per suscripció, ja que els punts de venda són minims.

També podeu vore el contingut online en format .pdf de números antics en la web.

EL BLAT:

El passat dissabte vam estar escardant el blat. Amb la il·lusió de "tancar el cicle" esperem fer totes les etapes: sembrar, escardar, segar, trillar, moldre, pastar, fornejar i menjar el pà fruit de la feina conjunta d'una quincena persones.

A continuació teniu una bella descripció que Enric Valor fa de les feines de la sembra del blat en les seues "Contalles de la boira":

"La terra del bancal era fina i fosca, de gran proporció d'hummus fertilíssim; prèviament havia estat aplanada per la taula, i el bancal apereixia ras com un caminal arenat de parc. Davant, anava Vicentet obrint el solc; la rella s'afonava sense esforç i quasi sense fressa. Darrere, amb singular perícia, Roseta hi deixava caure un raig uniforme de grans de blat, de la seua mà quasi closa; per fi unes passes darrere tots, llaurava Pere exactament per damunt les carenes que formaven els solcs oberts pel fill, i així hi colgava la llavor. Era un tasca humil, senzilla en aparença, però no em cansava de mirar-la. Allò era la veritat del treball sobre la veritat de la mare terra; una tècnica que es repetia amb èxit des dels romans en aquells mateixos paratges".

Salut.
La Alegrí de la Huerta

ALGUNES DATES SOBRE LES ABELLES:

Fins ara no hem escrit res sobre les abelles, i anem a començar fent una resumida visió histórica:

• Fa 60 milions d'anys començà el procés evolutiu de l'abella adaptant el seu aparell bucal per aprofitar el nèctar i el pol·len de les primeres plantes angiospermes.
• Fa 35 milions d'anys apareixen les abelles actuals del gènere apis en zones tropicals del sud-est asiàtic.
• 150.000 anys a.C. la abella (apis mellifera) colonitza les penínsules del sud d'Europa.
• 10.000 - 5.000 a. C l'home recollia la mel d'eixams silvestres.
• 8.000 a.C. l'home cria les abelles en cavitats naturals o preparades per ell mateix.
• 1 - 64 d.C. a Cádiz, Columela escriu "Els dotze llibres de l'agricultura" i dedica 16 capítols a les abelles.
• Al 1.851 Charles Langstronth inventarà la caixa de quadres extraïbles, que comportarà una renovació total del treball apícola i multiplicarà la producció de mel.
  

Salut.
La Alegría de la Huerta.

ESPERANT LES MÚRGOLES:

Deuen estar a punt d'eixir, sinó es que ja estan fora.

Este bolet primaveral (Morchella conica) que s'espera per Sant Jordi el podrem trobar en boscos barrejats de pins, carrasques i coscolles. També diuen que ix als horts i al mig de les plantacions de pomeres.

Jo no en he vist mai cap (el meu interès per la micologia és recent). Però mon pare em conta que sí que s'ha pegat bones fartades d'este apreciat bolet. Segons diu no hi havien tots els anys però l'any que hi havien eren abundants.



A diferència del que passa amb els bolets de tardor, les múrgoles ixen primer per les zones més baixes quan la temperatura de la terra estiga uns quants dies sobre els 12ºC.

És un bolet tòxic en cru i per eliminar les toxines teniu que bollir-lo,tirar l'aigua, i després cuinar-lo com vos vinga de gust.

També el podeu assecar , "enrastrat" com les bajoques per consumir-lo al llarg de l'any. D'esta manera també s'eliminen les toxines.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

CONFESSIONS D'UNA NEVERA

Hola a tots i a totes:

Una de les activitats de les JORNADES PER LA SOBIRANIA ALIMENTARIA és una acció de carrer en la que ixirem a les 11:00 h des del Passeig de Cervantes (Alcoi) fins al mercat de la zona Nord amb una Nevera com a "reclam" per difondre la informació que vos mostre a continuació.

Si vos ve de gust, vos esperem!!



































Punxeu sobre la imatge per vore-la en gran i poder llegir el contingut.














Podeu imprimir-la i difondre-la.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

JORNADES PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Hola a tots i a totes:

Ací teniu les activitats organitzades a Alcoi amb motiu del Dia Internacional de la Lluita Camperola. (Punxeu la imatge i podeu veure el programa.)

Salut.
La Alegria de la Huerta.

ESPARRECS I ESPARREGUERES

La primavera ja ha arribat i amb ella les "orquídies", la flor dels cirers... i els espàrrecs.

Després d'un estiu, tardor i hivern acumulant l'energia necessària, de les arrels i talls soterrats ix l'espàrrec. Amb la forma que té a la foto del costat estarà poc temps, ja que tendirà a créixer ràpidament buscant els rajos del sol. Creixerà com una serp, s'espigarà i de cada escata triangular ixirà una rama que formarà "l'esparreguera".

Mentre la majoria de plantes per menjar (tomaques, faves, blat, creïlles...) tenen una vida curta (menys d'un any), l'espàrrec allarga més la seva durada sent la primera en ixir a la primavera.

El que ens vol dir l'espàrrec es que tot comença a moure, en breu tindrem que començar a dur el planter al bancal i esperar a que tot vaja amunt.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

OVELLA GUIRRA, ROJA O SUDAT

Hola a tots i a totes:

Vos presente a l'ovella guirra, roja o sudat (que no la conec ni l'he vista mai però espere fer-ho aviat). (a mi em sembla molt bonica)

Es pot considerar l'ovella "autòctona" de les terres de "per ací"

És d'ascendència africana com a conseqüència de les relacions amb el Magreb.

Per l'any 2003 no hi havien més de 5000 exemplars, cosa que la situa en perill de desaparèixer.

Pel que fa a la morfologia té un cap amb un perfil característic, les orelles horitzontals i lleugerament inclinades i cap dels sexes té banyes. Coll llarg i cilíndric i potes fines, fortes i llargues.

La llana de color roig obscur, roja, es recobrix d'abundant suarda (substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons i que impregna la llana, protegint-ne els brins), d'on ve el nom de sudat.

És un animal amb capacitat d'adaptació a circumstàncies adverses, ja que quan no hi ha herba per pasturar s'ajuda de les potes de darrere per obtindre menjar que es troba més elevat. És molt resistent al sol i a la calor, amb gran agilitat i capacitat de desplaçament.

("Com veieu a l'escola vaig aprendre a fer resums")

Si voleu trobar el text complet i més informació el podeu vore a la web de la Asociación Nacional de Criadores de Raza Guirra.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

"Dig for victory" (Cavar per la victòria)

Fa uns dies vaig conèixer una campanya que va dur a terme el govern britànic durant la segona guerra mundial.

Al voltant del 1940 Gran Bretanya importava 2/3 de l'aliment necessari per la seua població des de Canada, Estats Units, Australia, Argentina...

Davant la presió dels alemanys als vaixells que portaven els aliments i la situació de manca de menjar dels britànics, el govern va fer una campanya on s'animava a la població a:

• Crear xicotets horts
• Substituir els jardins públics per conreus
• Criar animals com pollastres, conills, cabres i porcs
• ...

Es van repartir 10 milions de "folletos" explicatius i orientatius per dur a terme les tasques.

La campanya va ser un èxit i moltes persones van cobrir les necessitats d'aliments.

Vorem en poc temps substituir els arbres dels jardins per figueres, anouers...?
Ens despertaran els pollastres criats en els terrats dels centres urbans?

Salut.
La Alegría de la Huerta.

EL COMUNAL: 1ª PLANTACIÓ ARBRES

Açí teniu un resum de la 1ª Convocatòria per posar en funcionament "EL COMUNAL"

Ahir diumenge, entre 35 i40 persones vam participar en una plantació comunal d'arbres fruiters de secá (anouers, figueres, pruneres i bresquilleres) i algunes vinyes en les faldes de la solana de la serra de Mariola, al terme d'Alcoi.





Als bancals on s'ha dut a terme la plantació es troben en l'àrea d'amortiment d'impactes del Parc Natural de la Serra de Mariola, en uns terrenys que l'Ajuntament d'Alcoi pretén reclassificar per tal de promoure'n la urbanització (ampliant així, en direcció al terme de Cocentaina, las destrossa de la fase 1 de Serelles)






L'hort comunal de fruiters de secà vol ser també un espai de trobada i intercanvi de pràctiques i coneixements agraris. Després d'aquesta primera jornada de plantació, es continuaran fent tasques de manteniment dels arbres (poda, fertilització, empelts, etc.) i, en anys vinents, s'hi plantaran més arbres.

FORMATGE:

Sempre he rebutjat el formatge, de cap de les maneres el podia tastar i fins i tot oldre. Sembla que açò té la seva explicació:

• "En el siglo XVII se publicaron por lo menos dos tratados sobre la aversión al queso."
• "La fermentación de la leche es un proceso de fermentación y putrefacción controlada."
• "Las grasas y porteínas se descomponen en moléculas muy olorosas"
• "La aversión al olor de la descomposición tiene la obvia ventaja biológica de protegernos de la posible intoxicación".
• "Una vez adquirido el gusto por la descomposición parcial, puede convertirse en una pasión"

Harold McGee

D'un temps fins ara estic intentant adquirir el gust "per la descomposició" i al mateix temps estic descobrint un món tan simple com complexe que és l'el·laboració artesana del formatge.

Espere escriure en breu sobre: llet, quall, serum, salmorra, motlles, cabres, ovelles...

Salut.
La Alegría de la Huerta.

NOMS DE PLANTES:

D'un correu rebut he tret la seguent informació:

Des de la web del Centre de Terminologia TERMCAT (www.termcat.cat), centre que vetlla pel desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats, podeu consultar un diccionari en línia que us pot resultar d’utilitat: Noms de plantes.

S’hi poden trobar casos com la Paronychia argentea, una petita herba per a la qual s’han documentat 37 noms catalans:

• referents al seu aspecte (floreta blanca, nevadeta, plateta, arracades),
• semblances amb la morfologia animal (cama de perdiu, pota de colom),
  
• topònims on es localitza la planta (herba de Sa Punta),
  
• usos medicinals (herbeta de la sang, sanguinària) o
  
• usos que en fan els animals (herba capsotera, perquè el capsot o capsigrany la utilitza per construir el seu niu).

El projecte actualitza i amplia la informació de l’obra Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans (9.500 denominacions).

Destaca també la incorporació d’imatges i la possibilitat de cerca per famílies botàniques i a partir dels noms científics.

Salut.
La Alegría de la Huerta.

http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/

Diumenge 18 de març: plantació comunal d'arbres fruiters

Us convidem a participar en la primera plantació comunal d'arbres fruiters de secà i bardisses que farem el pròxim diumenge 15 de març en uns bancals de la solana de la serra de Mariola.

Per què?

• perquè volem recuperar cultius de secà tradicionals (atzerolers, anouers, pomeres, magraners, ginjolers...), que s'estan perdent a causa de la imposició de varietats comercials suposadament més productives i de l'abandonament de la vida i el treball al camp;
  
• perquè ens dol veure masos que cauen, coneixements que s'obliden i terres ermes, amenaçades pel fantasma de l'especulació urbanística amb la complicitat d'aquells que haurien de vetlar per la conservació i potenciació de les àrees agrícoles;
• perquè les terres agrícoles compleixen unes importantíssimes funcions ecològiques: manteniment d'hàbitats i de la biodiversitat, alimentació per a la fauna, conservació del paisatge tradicional mediterrani...
• perquè vivim en una societat petrodependent, en la qual bona part dels aliments que consumim vénen de molt lluny (raïm o pomes de Xile i l'Argentina, anous i ametles de Califòrnia, etc.), amb un enorme balafiament energètic, —amb la consegüent contaminació—, mentre ací la terra fèrtil s'abandona i es perd la cultura agrícola;
• perquè l'actual societat és molt complexa i alhora vulnerable ja que depén totalment del transport a gran distància; si fallara el subministrament de petroli (per guerres, vagues de transport, revoltes als països productors, esgotament dels jaciments...) la producció i distribució d'aliments col·lapsaria i tornaria la fam a les ciutats del primer món;
• perquè no pensar en el futur és irresponsable: davant dels possibles escenaris de crisi energètica i alimentària, el manteniment dels recursos agrícoles (terra fèrtil i cultura agrícola) és vital per a la supervivència de les futures generacions;
• perquè, en definitiva, cal caminar cap a la sobirania alimentària. Això requereix recuperar l'ús agrícola de les terres per a produir aliments per al consum local;

posem els peus en terra!

Hora i lloc d'eixida: 9,30 del matí des de l'estació de tren d'AlcoiCal dur-se l'esmorzar i, si en tens, eines per a plantar: aixades, ganxos...

Amb aquesta acció no anem a canviar el destí del món (suposem), però almenys farem un primer petit pas per apropar-nos a la terra, creant un bancal de fruiters de secà, com a un espai comú de trobada i intercanvi de pràctiques i coneixements agraris.

Després d'aquesta primera jornada de plantació, continuarem fent eixides per a mantenir els arbres (poda, fertilització, empelts, etc.)

Els rajols no es mengen. Plantem arbres per al futur!

Convoquen:

• Associació Gastronòmica "El Menjador"
• Col·lectivitat "Mas del Potro"
• Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció